Vés al contingut

Matija Bravničar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMatija Bravničar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata
Tolmin (Eslovènia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Ljubljana (Eslovènia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de música Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGizela Bravničar Modifica el valor a Wikidata
FillsDejan Bravničar Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Matija Bravničar (Tolmin, 24 de febrer de 1897 - Ljubljana, 25 de novembre de 1977) fou un compositor, violinista i professor eslovè.[1]

Biografia

[modifica]

Primer va estudiar violí; després va estudiar composició amb Marij Kogoj i Slavko Osterc al Conservatori de Ljubljana. Va ser membre (violinista) de l'Orquestra de l'Òpera de Ljubljana del 1919 al 1945 i també el seu president; després de la guerra, va ser per poc temps el director de l'Escola de Música de Gorizia, del 1945 al 1949 director general de l'Acadèmia de música de Ljubljana i aleshores cap del departament de música de Državni založbi ("Editorial Nacional"). Des de 1952, fou professor associat i posteriorment professor de composició a l'Acadèmia de música de Ljubljana fins a la seva jubilació el 1967.

El 1949 va esdevenir el segon president (després de Karl Pahor) de la Societat de compositors eslovens, i el 1953-1957 va presidir la Unió de Compositors Iugoslaus. El 1951 va editar la revista de música eslovena juntament amb Marijan Lipovšek.

Des de 1972 fou membre extraordinari i des de 1974 membre de ple dret de l'Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts de ple dret.[1]

Es va casar amb la ballarina de ballet i coreògrafa Gizela Bravničar el 1932.[1] El seu fill Dejan Bravničar és un destacat violinista eslovè i el seu net és el pianista Igor Bravničar.[1]

Creativitat

[modifica]

Bravničar va ser un dels primers compositors simfònics eslovens. La seva obra inclou quatre simfonies, dues òperes Pohujšanje v dolini šentflorjanski (1928 - 1929) i Hlapec Jernej in njegova pravica (1936), l'opereta Stoji, stoji Ljubljanca (1933), moltes poemes simfònics, composicions de cambra, etc.

Estilísticament, és un compositor romàntic i expressionista tardà. Va utilitzar sovint elements de la música tradicional eslovena en les seves composicions .

El 1963 va rebre el Premi Prešeren pel seu Concert per a violí i orquestra.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Bravničar, Matija (1897–1977)» (en eslovè). Slovenska biografija. [Consulta: 9 febrer 2020].

Enllaços externs

[modifica]