Matriu acompanyant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En àlgebra lineal, la matriu acompanyant de Frobenius del polinomi mònic

és la matriu quadrada definida per

Amb aquesta convenció, i escrivint la base com , tenim (per ), i genera V com a -mòdul: C vectors base de cicles.

Alguns autors usen la transposada d'aquesta matriu, que és més convenient per algunes utilitats, com ara les recurrències.

Caracterització[modifica]

Tant el polinomi característic com el polinomi minimal de C(p) són iguals a p;[1] en aquest sentit, la matriu C(p) és l'"acompanyant" del polinomi p.

Si A és una matriu n×n a entrades en algun cos K, llavors les següents afirmacions són equivalents:

  • A és semblant a la matriu acompanyant sobre K del seu polinomi característic.
  • El polinomi característic de A coincideix amb el polinomi minimal de A; equivalentment, el polinomi minimal té grau n.
  • Existeix un vector cíclic v a per A, la qual cosa vol dir que {v, Av, A²v, ..., An−1v} és una base de V. Equivalentment, és tal que V és cíclic com a -mòdul (i ); hom diu que A és regular.

No tota matriu quadrada és semblant a una matriu acompanyant. Però tota matriu és similar a una matriu construïda amb blocs de matrius acompanyants. És mes, aquestes matrius acompanyants es poden escollir de tal manera que els seus polinomis es divideixin l'un a l'altre; llavors es diu que estan unívocament determinades per A. Aquesta és la forma normal de Frobenius de A.

Diagonalitzabilitat[modifica]

Si p(t) té arrels diferents λ1, ..., λn (els valors propis de C(p)), llavors C(p) és diagonalitzable de la següent manera:

on V és la matriu de Vandermonde corresponents als valors propis λi.

En aquest cas,[2] les traces de les potències m-simes de C equivalen a les sumes de les mateixes potències m-simes de totes les arrels de p(t),

En general, la matriu acompanyant pot no ser diagonalitzable.

Recurrències lineals[modifica]

Donada una recurrència lineal amb polinomi característic

la matriu acompanyant (transposada)

genera la recurrència, en el sentit que

Incrementa la seqüència en 1 posició.

Per c0 = −1, i tots els altres ci=0, per exemple, p(t)=tn−1, aquesta matriu es redueix a la matriu de decalatge cíclica de Sylvester, o matriu circulant.

El vector (1,t,t², ..., tn-1) és un vector propi d'aquesta matriu pel valor propi t, on t és una arrel del polinomi característic anterior.

Referències[modifica]

  1. Johnson, Roger A. Horn, Charles R.. Matrix analysis. Repr. with corrections 1987.. Cambridge [Cambridgeshire]: Cambridge University Press, 1985, p. 146-147. ISBN 0-521-30586-1 [Consulta: 4 juliol 2013]. 
  2. Bellman, Richard. Introduction to matrix analysis. 2nd ed.. Philadelphia: Society for Industrial and Applied Mathematics, 1997. ISBN 0898713994. 

Vegeu també[modifica]