Menja, resa, estima

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMenja, resa, estima
Eat Pray Love
Eat pray love.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Ryan Murphy
Protagonistes
Director artístic Charley Beal
Producció Dede Gardner
Dissenyador de producció Bill Groom
Guió Ryan Murphy
Jennifer Salt
(guió)
Elizabeth Gilbert
(novel·la)
Música Dario Marianelli
Fotografia Robert Richardson
Muntatge Bradley Buecker
Vestuari Michael Dennison
Productora Plan B Entertainment i Columbia Pictures
Distribuïdor InterCom Tradueix
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 2010
Durada 133 min
Idioma original anglès
Rodatge Nova York i Indonèsia
Color en color
Recaptació 204.600.000 $ (mundial)
Descripció
Basat en Eat, Pray, Love Tradueix
Gènere drama romàntic
Lloc de la narració Nova York i Índia

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0879870 Filmaffinity: 195992 Allocine: 121807 Rottentomatoes: m/eat_pray_love Mojo: eatpraylove Allmovie: v376450 TCM: 773725 Metacritic: movie/eat-pray-love
Modifica les dades a Wikidata

Menja, resa, estima[1] (títol original en anglès, Eat Pray Love) és una pel·lícula de 2010 dirigida per Ryan Murphy i basada en les memòries de l'escriptora estatunidenca Elizabeth Gilbert. Ha estat traduïda en català.

Argument[modifica]

Elizabeth Gilbert té una vida aparentment perfecta, un matrimoni sòlid, una casa bonica i un bon treball. Però, tot això sembla no ser suficient per fer-la feliç. Després d'intentar quedar-se embarassada i no aconseguir-ho, Elizabeth creu que no està obtenint el que realment vol de la vida i sent un profund desig d'allunyar-se de tot el que coneix. Així, inicia els tràmits d'un difícil i llarg divorci i emprèn un viatge al voltant del món per tal de conèixer-se a si mateixa. Al llarg de les escales que va fent, explica minuciosament en un diari les seves experiències. Comença amb Itàlia, on es deixa dur pel plaer de la bona taula; segueix amb l'Índia, on fa amistat amb un aspirant a poeta; i acaba a Bali, on pretén guarir la tristesa del seu cor i aprendre a estimar de nou.

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

  • "Es pot veure com seria de divertit passar un any viatjant amb Gilbert. Molt més divertit que passar quasi 2.5 hores veient una pel·lícula sobre això" (Roger Ebert: Chicago Sun-Times).
  • "El menjar sembla fantàstic, però el romanticisme està poc fet i Déu queda simplement com un secundari" (Justin Chang: Variety).

Música[modifica]

La banda sonora, a càrrec del compositor Dario Marianelli inclou temes de Fleetwood Mac, Neil Young, Marvin Gaye, Mozart, João i Belbel Gilberto, entre d'altres.[2]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]