Menja, resa, estima

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMenja, resa, estima
Eat Pray Love
Eat pray love.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióRyan Murphy
Protagonistes
Director artísticCharley Beal
ProduccióDede Gardner
Dissenyador de produccióBill Groom
GuióRyan Murphy
Jennifer Salt
(guió)
Elizabeth Gilbert
(novel·la)
MúsicaDario Marianelli
FotografiaRobert Richardson
MuntatgeBradley Buecker
VestuariMichael Dennison
ProductoraPlan B Entertainment i Columbia Pictures
DistribuïdorInterCom
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2010
Durada133 min
Idioma originalanglès
RodatgeNova York i Indonèsia
Coloren color
Recaptació204.600.000 $ (mundial)
Descripció
Basat enEat, Pray, Love (en) Tradueix
Gèneredrama romàntic
Lloc de la narracióNova York i Índia

Lloc webletyourselfgo.com
IMDB: tt0879870 Filmaffinity: 195992 Allocine: 121807 Rottentomatoes: m/eat_pray_love Mojo: eatpraylove Allmovie: v376450 TCM: 773725 Metacritic: movie/eat-pray-love TV.com: movies/eat-pray-love
Modifica les dades a Wikidata

Menja, resa, estima[1] (títol original en anglès, Eat Pray Love) és una pel·lícula de 2010 dirigida per Ryan Murphy i basada en les memòries de l'escriptora estatunidenca Elizabeth Gilbert. Ha estat traduïda en català.

Argument[modifica]

Elizabeth Gilbert té una vida aparentment perfecta, un matrimoni sòlid, una casa bonica i un bon treball. Però, tot això sembla no ser suficient per fer-la feliç. Després d'intentar quedar-se embarassada i no aconseguir-ho, Elizabeth creu que no està obtenint el que realment vol de la vida i sent un profund desig d'allunyar-se de tot el que coneix. Així, inicia els tràmits d'un difícil i llarg divorci i emprèn un viatge al voltant del món per tal de conèixer-se a si mateixa. Al llarg de les escales que va fent, explica minuciosament en un diari les seves experiències. Comença amb Itàlia, on es deixa dur pel plaer de la bona taula; segueix amb l'Índia, on fa amistat amb un aspirant a poeta; i acaba a Bali, on pretén guarir la tristesa del seu cor i aprendre a estimar de nou.

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

  • "Es pot veure com seria de divertit passar un any viatjant amb Gilbert. Molt més divertit que passar quasi 2.5 hores veient una pel·lícula sobre això" (Roger Ebert: Chicago Sun-Times).
  • "El menjar sembla fantàstic, però el romanticisme està poc fet i Déu queda simplement com un secundari" (Justin Chang: Variety).

Música[modifica]

La banda sonora, a càrrec del compositor Dario Marianelli inclou temes de Fleetwood Mac, Neil Young, Marvin Gaye, Mozart, João i Belbel Gilberto, entre d'altres.[2]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]