Menja, resa, estima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngEat Pray Love
Menja, resa, estima
Eat pray love.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Ryan Murphy
Protagonistes Julia Roberts
Javier Bardem
Direcció artística Charley Beal
Producció Dede Gardner
Disseny de producció Bill Groom
Guió Ryan Murphy
Jennifer Salt
(guió)
Elizabeth Gilbert
(novel·la)
Música Dario Marianelli
Fotografia Robert Richardson
Muntatge Bradley Buecker
Vestuari Michael Dennison
Productora Plan B Entertainment
Distribuïdora InterCom
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2010
Durada 133 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Nova York i Indonèsia
Color color
Temàtica
Basat en Eat, Pray, Love
Gènere drama romàntic
Lloc de la narració Nova York i Índia
Més informació
IMDB Fitxa 4.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa 5.0/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://www.letyourselfgo.com/
Modifica dades a Wikidata

Menja, resa, estima[1] (títol original en anglès, Eat Pray Love) és una pel·lícula de 2010 dirigida per Ryan Murphy i basada en les memòries de l'escriptora estatunidenca Elizabeth Gilbert.

Argument[modifica | modifica el codi]

Elizabeth Gilbert té una vida aparentment perfecta, un matrimoni sòlid, una casa bonica i un bon treball. Però, tot això sembla no ser suficient per fer-la feliç. Després d'intentar quedar-se embarassada i no aconseguir-ho, Elizabeth creu que no està obtenint el que realment vol de la vida i sent un profund desig d'allunyar-se de tot el que coneix. Així, inicia els tràmits d'un difícil i llarg divorci i emprèn un viatge al voltant del món per tal de conèixer-se a si mateixa. Al llarg de les escales que va fent, explica minuciosament en un diari les seves experiències. Comença amb Itàlia, on es deixa dur pel plaer de la bona taula; segueix amb l'Índia, on fa amistat amb un aspirant a poeta; i acaba a Bali, on pretén guarir la tristesa del seu cor i aprendre a estimar de nou.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • "Es pot veure com seria de divertit passar un any viatjant amb Gilbert. Molt més divertit que passar quasi 2.5 hores veient una pel·lícula sobre això" (Roger Ebert: Chicago Sun-Times).
  • "El menjar sembla fantàstic, però el romanticisme està poc fet i Déu queda simplement com un secundari" (Justin Chang: Variety).

Música[modifica | modifica el codi]

La banda sonora, a càrrec del compositor Dario Marianelli inclou temes de Fleetwood Mac, Neil Young, Marvin Gaye, Mozart, João i Belbel Gilberto, entre d'altres.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]