Michael Halliday

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMichael Halliday
Michael Halliday at his 90th birthday symposium, 2015.jpg
Biografia
Naixement 13 abril 1925
Leeds
Mort 15 abril 2018 (93 anys)
Sydney
Educació Universitat de Pequín
Universitat de Londres
Activitat
Ocupació Lingüista, filòsof, pedagog i professor d'universitat
Ocupador University College de Londres
Universitat d'Edimburg
Universitat de Sydney
Família
Cònjuge Ruqaiya Hasan Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Michael Alexander Kirkwood Halliday (també conegut com a M.A.K. Halliday) (Leeds, 13 d'abril de 1925 - Sidney, Austràlia, 15 d'abril del 2018) és un lingüista anglès conegut per haver desenvolupat una teoria gramatical coneguda com a Gramàtica sistèmica funcional o Lingüística sistèmica funcional [SFL].

La seva obra impulsà un viratge cap a l'estudi d'un nou tipus de coneixement. En comptes de qüestionar-se respecte de com ha d'operar el cervell per produir o per comprendre la parla, el focus se situa en com les persones saben com comportar-se lingüísticament. La llengua és l'element central del procés perquè l'intercanvi lingüístic amb el grup és el que determina la posició dels individus i els configura com a persones.

Per a Halliday el concepte de sociolingüística implica la reunió de dues ideologies, la social i la lingüística en un punt propi que és una “sociosemàntica”. L'autor adopta una concepció funcional de la llengua que implica centrar-se en el que la llengua pot fer i en el que cada parlant pot fer amb ella. S'explica què és la llengua en funció de les seves utilitats. Halliday s'oposa a la idea d'“adquisició de la llengua” i és partidari de la noció de “desenvolupament” i considera que les opcions que tenen lloc en la gramàtica de qualsevol llengua deriven de tres funcions: La funció ideacional és la funció de contingut del llenguatge, és la codificació de la pròpia experiència del parlant. La funció interpersonal és la funció participatòria del llenguatge, el parlant mitjançant aquest component es posa en mig del context de situació.  I la funció textual és el component que dóna la textura al que diu el parlant, expressa la relació del llenguatge amb el seu entorn.

Segons Halliday l’estructura semiòtica d’un tipus de situació pot representar-se a través de tres categories contextuals que poden dur a terme la concreció de les funcions anteriors:

  • El camp. És el marc institucional en què es produeix un tros de llenguatge. Inclou el tema i l'activitat del parlant dins d'aquest marc. Es relaciona amb la funció ideacional.
  • El mode. És el canal de comunicació adoptat, que inclou no solament un mitjà escrit o un altre parlat, sinó eleccions més detallades. Es relaciona amb la funció textual
  • El tenor funcional. Fa referència a la relació entre els participants, l'estil emprat en aquesta relació i la càrrega emotiva mobilitzada. Es relaciona amb la funció interpersonal.

Bibliografia[modifica]

  1. Conill, Josep J. (2012) “La sociologia del llenguatge” FAUOC. Barcelona.
  2. M.A.K. halliday. “El lenguaje como semiotica social", La interpetación social del lenguaje y del significado”. Fondo de cultura econòmica. Mèxic. (capítols 1,6 i 10).