Michael Kiske

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMichael Kiske
Michael Kiske 1.jpg
Biografia
Naixement 24 gener 1968 (51 anys)
Hamburg (Alemanya)
Activitat
Ocupació Cantant, músic i guitarrista
Activitat 1985 –
Gènere Heavy metal
Veu Tenor
Instrument Guitarra i veu

Lloc web Lloc web
IMDB: nm2513653 Musicbrainz: de4fb068-339a-4fb1-b91a-65a93b8fb3d3 Discogs: 325964
Modifica les dades a Wikidata

Michael Kiske és un vocalista alemany nascut el 24 de gener de 1968 a Hamburg], conegut per ser el vocalista de l'època més gloriosa de la banda alemanya de power metal Helloween des de 1986 fins a 1993. Posseïdor d'una impressionant veu, clara i poderosa, capaç de marcar uns registres increïblement alts. Encara avui, als seus 48 anys (el 2016) segueix demostrant un vibrato que impressiona. Amb una veu molt més madura però igual de neta.

Kiske ha viscut llargues temporades apartat del gènere musical que li va donar els majors èxits de la seua carrera professional a causa dels problemes que van acabar per retirar-lo de Helloween.

Després d'"exiliar-se" del power metal, passejà amb més pena que glòria durant anys realitzant discos amb un caràcter clarament pop, alguna cosa que els seus milions de fans no arribaven a comprendre, ja que era un estil que estava molt per sota de la seua gran veu.

En aqueixos 10 anys d'autoexili, va realitzar col·laboracions amb diversos músics amics seus Kai Hansen, Tobias Sammet, Roland Grapow, i el resultat fou un rotund èxit, ja que en totes eixes col·laboracions tornava al gènere on marcà el pas, el power metal. Kiske tornava a demostrar que sempre hi haurà un abans i un després de la seua marxa del power metal.

Actualment és el vocalista de Plau Vendome. Grup del gènere AOR, on Kiske torna a demostrar una gran varietat de recursos vocals. Segons els experts, és l'estil que millor li va a la seua veu.

Biografia[modifica]

La seua carrera comença amb 16 anys en un grup dit Ill Prophecy, on podem destacar cançons com "A little time" (posteriorment gravada en el Keeper of the seven keys part I), "The way of life", "Heroes", "Riding the wind", "You always walk alone", (cantades molt a l'estil Geoff Tate). La banda estava composta per; Karsten Nagel: bateria, Uli Schulz: guitarra, Raico Ebel: guitarra, Patrick Hampe: baix, encara que havia canvis constants. No era el típic grup de "Power Metal" sinó que era més "Metal progressiu", però al seu torn tenia part de la melodia dels "Keeper".

En 1986 al cantant i guitarrista de Helloween Kai Hansen li resulta molt difícil tocar la guitarra i cantar al mateix temps, i proposa cercar un cantant. El baixista de Helloween, Markus Grosskopf ja havia sentit cantar a Michael i presentant-se a un assaig d'Ill Phrophecy convida a aquest a unir-se a la banda. En principi Kiske no accepta l'oferta perquè era un estil massa ràpid i li resultava difícil adaptar la veu, llavors Kai Hansen ho intenta amb Ralf Scheepers que tampoc accepta, però finalment assoleix convèncer a Kiske després de la insistència de Michael Weikath.

En 1987 trauen el primer disc dit "Keeper of the seven keys part I"; (volien que fóra un disc doble però la discogràfica Noise no ho accepta), fou un èxit rotund. En aquest disc Michael aporta l'anteriorment esmentada "A little time" encara que en una versió distinta, més curta i amb alguns arranjaments extres en el riff principal.

En 1988 després d'una reeixida gira ix la segona part de la sagazaga, "Keeper of the seven keys part II" reconegut com un dels millors discos de la història del Heavy Metal i creador d'un estil el Power Metal, gràcies a aquest disc aconsegueixen un èxit tremend, sent convidats a tocar en el festival Monster of Rock UK amb grups com Iron Maiden, Megadeth, Skid Row, Kiss.

Les cançons compostes per Michael en aquest disc són "You always walk alone" que ja havia aparegut en el demo d'Ill Prophecy, reescrita en una versió més curta i amb diferents lletres en una secció de la cançó, i "We got the right". Quant als singles Michael aportà cançons com "Don't run for cover" i "Savage".

Durant la gira "Pumpking fly free tour" del 1988 es grava a Escòcia un grandíssim àlbum en directe editat amb tres noms diferents, a Europa s'anomenà "Live in Uk", al Japó "Keepers live", i en USA s'anomenà "I want out live". Tenen el mateix set-list excepte que en l'edició americana falta la cançó "Rise and fall".

En aquesta gira el guitarrista Kai Hansen decideix abandonar el grup, (per un suposat esgotament causat per les llargues gires) en el seu lloc entra Roland Grapow, encara que ja havia distanciaments entre membres de la banda, per una part estava Michael juntament amb Ingo i per l'altre costat Weikath, sumat a un enorme problema de distribució dels discos, Helloween signa per a Music for the Nations que s'encarregaria del mercat nord-americà on l'èxit de Helloween era prou bo però Noise demanda a la banda per ruptura de contracte, situació dirimida en corts i que va mantenir a la banda allunyada dels escenaris per in interdicte.

Després de tres anys sense traure cap disc en estudi, es van accentuar les remors de l'eixida de Michael de la banda, que es desmenteixen al començar la gira (esmenten aquestes remors en l'edició japonesa del "Kids of the century" on ve una entrevista com cara b).

El següent disc es fa esperar fins a l'any 1991, s'anomenà "Pink bubbles go ape" ja amb la discogràfica EMI. Aquest és el disc en el qual més va participar Michael, component 8 cançons, de les 11 que conté el disc, aquestes són: "Pink bubbles go ape", "Kids of the century", "Back on the streets" (amb Grapow), "Heavy metal hamsters" (amb Weikath), "Goin'home" i "Mankind" (amb Grapow), "I'm doing fine crazy man" (amb Markus) i finalment la belada "Your turn".

En el 1993 ix l'últim disc amb Michael com a cantant de Helloween s'anomenà "Chameleon", és un disc complex, no té el característic so de la banda en els seus discos anteriors, però també té cançons destacables. Les cançons fetes per Michael són: "When the sinner", "In the night", "I believe", i "Longing". El disc va tenir molt poca acceptació pels fans de la banda, i el grup pràcticament es va desfer, Michael i el bateria Ingo Schwichtenberg (per malaltia) abandonaren el grup.

En 1994 Kai Hansen li convida a participar en el disc "Land of the free" amb el grup Gamma Ray cantant "Time to break free" i fent els cors en "Land of the free", Kiske accepta com a senyal d'amistat.

La carrera de Michael en solitari comença en el 1996, amb l'eixida del seu primer àlbum "Instant clarity". En ell podem trobar dos il·lustres col·laboradors com són; Adrian Smith (Iron Maiden) i Kai Hansen, els altres membres de la banda són: Circio Taraxes en la guitarra i piano, Jens Mencl en el baix, i Kai Rudy Wolke encarregat de la bateria. Cap destacar la gran producció que va a càrrec de Charlie Bauerfeind (actual productor de Blind Guardian entre altres).

En aquest disc destaquen les cançons "The Calling", "New Horizons", que tenen el típic so Helloween. "Somebody somewhere","Hunted" són pur Rock i cal ressaltar també les dues meravelloses belades "Do i remember a life?" i "Always" que fou dedicada al seu antic company en Helloween el bateria Ingo Schwichtenberg que s'havia suïcidat llençant-se a la via d'un tren amb una samarreta de Helloween posada.

En aquest mateix any Michael publica un llibre dit "Kunst und Materialismus", només editat en idioma alemany. En el qual exposa el seu punt de vista sobre l'art.

El següent disc en la carrera de Michael en solitari es diu "Readiness to sacrifice", es va editar en 1998. Les cançons que destaquen són la belada "Where wishes fly", "Ban'em", que es va fent intensa segons arriba el final, "Watch you blue", "Philistine city", "It" i "Shadowfights". Aquest disc va tenir molt poca acceptació més que gens perquè en principi només va ser editat per al Japó.

En l'any 2001 el líder del grup Edguy, Tobias Sammet, decideix portar a terme unisc dels seus somnis que consistia a fer una Òpera Heavy, "Tobias Sammet's Avantasia Part I" i per a això necessitava la col·laboració de 10 cantants per a interpretar als 10 personatges que formen part de la història, doncs un dels triats és Michael, que fa d'un druida dit Lugaid Vandroiy. Si et preguntes per què no apareix en els crèdits del primer volum el nom de Michael Kiske és molt fàcil de respondre, i és perquè molts grups li van oferir participar o fins i tot integrar-se en la banda (Angra per exemple), però només amb fins de promocionar-se, aqueixa és la raó de l'aparició d'Ernie en comptes de Michael Kiske, us podeu preguntar qui és Ernie? doncs és un ninot que va traure en una gira.

L'any 2002 és molt mogut per a Michael Kiske, en enguany ix: "Tobias Sammet's Avantasia Part II", on interpreta dues cançons: "The Seven Angels" i "No Return". També participa en el segon disc en solitari de Timo Tolkki "Hymn To Life" cantant la genial belada "Key to the universe", i en la nova banda composta pels recentment expulsats de Helloween Roland Grapow i Uli Kush, dita Masterplan, cantant una cançó a duo amb Jorn Lande, dita "Heroes".

Finalment ix a la llum el primer disc de la nova banda de Michael Kiske: SupaRed. És un disc molt rocker (no confondre amb metal) en el qual destaquen cançons com: "Ride On" (que recorda en la manera de cantar a la mítica "We got the right"), els mig temps "Freak-away", "Let's be heroes", les rockeres "Hey", "Turn it", i "Boiling points of no reburn". A pesar de ser un gran disc no tingué molt suport mediàtic i encara que va tenir opcions d'eixir de gira, no va ocórrer en part per culpa d'uns problemes de Michael amb l'estómac que li dugueren a haver d'operar-se.

En l'any 2003 Michael Kiske convençut per Sascha Paeth participa en altra Òpera Metal: Aina, apareix en 4 cançons: "Silver Maiden" i "Serendipity" les canta senceres i un tros de "Revelations" i "Restoration". A pesar que el projecte siga una Opera Metal els dues corts que canta Kiske sencers, són clàssics com "Longing", podrien ser inclosos en la banda sonora d'una pel·lícula de Walt Disney.

En aquest mateix any ix a la llum "Another Sun" el primer disc d'una banda brasilera dita: Thalion i Michael canta en un duet amb la cantant Alexandra en la belada "The Encouter".

En l'any 2005 s'editen altres tres projectes on participa Kiske. El primer és el primer disc en solitari de Renato Tribuzy (ex-Thoten) que es diu "Execution". El disc ja havia estat signat i pagat en l'any 2000 però es va retardar perquè participara Bruce Dickinson, que estava ocupat acabant la gira amb Iron Maiden. Altres participants són Ralf Scheepers (Primal Fear, ex- Gamma Ray), Kiko Loureiro (Angra), Roy Z (Bruce Dickinson), Roland Grapow (Masterplan, ex- Helloween), etc. Michael Kiske canta la cançó "Absolution".

En aquest mateix any acaba d'eixir a la venda el primer projecte en el qual Kiske canta tots els talles. Es diu Place Vendome. El disc està encapçalat pel productor i a la baixa Dennis Ward (Pink Cream 69), el bateria Kosta Zafiriou (Axxis, Pink Cream 69), el guitarrista Uwe Reitenauer (Pink Cream 69) i el teclista Gunther Werno (Vandenplas). El disc ho componen 11 cançons, 9 so A.O.R i les altres dues són Hard Rock. I l'altre projecte és de nou amb Tobias Sammet cantant una cançó amb uns tocs molt Queen que és "Judes At The Opera", que va ser editat en el single "Superheroes".

En 2006, Michael signà un contracte per tres discos amb la discogràfica italiana Frontiers Records. Gravà el seu tercer disc en solitari dit "Kiske" i va reeditar el seu primer disc en solitari "Instant Clarity" amb tres bonus tracks.

En 2007, Michael apareix en més projectes. Canta una cançó en el nou single "Lost In Space Part 2" de Tobias Sammet's Avantasia i al gener del 2008 apareixerà altra vegada en el disc complet "The Scarecrow". També està en el primer disc de la banda Indigo Dying on canta un duet amb la cantant Gisa Vatchy.

En 2008 Kiske canta ni més ni menys que en el disc debut de Revolution Renaissance del ex guitarrista i capdavanter de Stratovarius Timo Tolkki.

En 2008, Michael va publicar "Past In Different Ways", on es revisen els grans èxits de Helloween de la seua època en acústic.

Enguany, Michael va participar com convidat en el nou disc Tin Soldiers de la banda italiana Trick or Treat, on fa duo amb el vocalista Alessandro Conti en la belada "Tears Against Your Smile", i canta una cançó completa anomenada "Hello Moon".

Discografia[modifica]

Helloween[modifica]

Michael Kiske[modifica]

SupaRed[modifica]

Place Vendome[modifica]

Com artista convidat[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Kiske Modifica l'enllaç a Wikidata