Miguel de Saralegui y Zarandona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiguel de Saralegui y Zarandona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1842
Muskiz (Biscaia)
Mort1913
Neguri (Guetxo, Biscaia)
Activitat
OcupacióComerciant
Família
CònjugeLuisa de la Colina y Villanueva
FillsMartín de Saralegui y de la Colina

Miguel de Saralegui y Zarandona (Muskiz, Biscaia, 1842Neguri, Guetxo, Biscaia, 1913) va ser un comerciant basc, pare de l'advocat, escriptor i pintor basc Martín de Saralegui y de la Colina i germà de l'empresari i terratinent basc Antonio de Saralegui y Zarandona.[1]

Biografia[modifica]

Primogènit de Miguel de Saralegui y Liceaga (Azkarate, Araitz, Navarra, 1808 – Muskiz, Biscaia, 1874),[cal citació] de llinatge noble basc, els Saralegui, originari del solar de Zirartegui (o Cirartegui), a Amezketa (Guipúscoa), i establert a principis del segle xvi al solar de Saralegui, a Gaintza, en la vall d'Araitz (Navarra), i de Vicenta de Zarandona y Llano (Muskiz, Biscaia, 1819–1890).[2] Va establir-se a Puerto Rico, on operà comercialment mitjançant la societat Miguel Saralegui y Compañía, dedicada al comerç ultramarí entre Amèrica i Espanya. Devers l'any 1891 retorna al País Basc, establint-se a Bilbao, on s'uneix en matrimoni a Luisa de la Colina y Villanueva, amb qui tindrà,[cal citació] entre altres fills, a Miguel de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1891-1974), director del Depósito Franco de Bilbao,[3] casat amb María de Isasi y Mac-Mahon, de les cases aristocràtiques marquesals de Barambio i de Mac-Mahon,[4] José Antonio de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1896 - Argentina, 1964), metge, Pedro María de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1898 - Barcelona, 1977), procurador, casat amb Paula Vázquez Gorjón, filla del tinent-coronel de cavalleria Luis Vázquez del Valle, neta del notari, terratinent i polític Sebastián Gorjón y Sánchez i cosina germana del notari i polític Cándido Casanueva y Gorjón, pares, al seu torn, de Carmen de Saralegui y Vázquez (Madrid, 1922 - Barcelona, 2013), casada (1947) amb Eduard Rovira i Beleta (Barcelona, 1915-1972), net de l'industrial Ramon Rovira i Casanella, nebot de l'industrial i polític Josep Rovira i Bruguera i germà del realitzador cinematogràfic Francesc Rovira i Beleta,[5] Pedro María de Saralegui y Vázquez, cavaller, entre altres corporacions nobiliàries, de l'Orde de Malta, del Reial Estament Militar del Principat de Girona i de l'Orde del Sant Sepulcre,[5][6] i José-Luis de Saralegui y Vázquez, marí i pintor, i Martín de Saralegui y de la Colina (Bilbao, 1901-1990), advocat, escriptor i pintor. L'any 1906 va manar construir la casa Miguel Saralegui, altrament coneguda com a Villa Luisa, una de les primeres cases edificades a Neguri (Guetxo, Biscaia), obra del reputat arquitecte bilbaí Manuel María Smith Ibarra, avui desapareguda.[7] Les seves despulles descansen en el panteó familiar del cementiri de Bilbao.[8][9]

Referències[modifica]

  1. Biografia de Miguel de Saralegui y Zarandona per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Erdozáin Gaztelu, A. i F. Ibero Sola (1995): Linajes en Navarra con escudos de armas. Bilbao: Mogrobejo Zabala, IX, 112-123.
  3. Fitxa biogràfica de «Miguel de Saralegui y de la Colina». Auñamendi Eusko Entziklopedian.
  4. Filla de José-María de Isasi y Murgoitio, fill, al seu torn, d'Andrés de Isasi y Zulueta, I marquès de Barambio, i d'Elena Mac-Mahon y Aguirre, germana de Pedro, I marquès de Mac-Mahon.
  5. 5,0 5,1 Rovira de Saralegui i Vergés, H. (2006).«Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 107-108.
  6. Fluvià i Escora, Armand de (1998): Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya. Sant Cugat del Vallés: Institut d'Estudis Nobiliaris Catalans i Arxiu Nacional de Catalunya, 113, 115 i 120.
  7. Paliza Monduate, M.-T. (1988). Manuel María de Smith Ibarra: arquitecto 1879-1956. Bilbao: Diputación Foral de Bizkaia, p. 76.
  8. Fernández, M.A. i M.M. Zurrunero (1987). «Escultura i arquitectura en el cementerio de Bilbao». Kobie, 4, p. 131-132.
  9. Fitxa del panteó de la família Saralegui Colina al cementiri de Bilbao.