Ramon Rovira i Casanella
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1836 Jorba (Anoia) |
| Mort | 1914 (77/78 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Industrial i propietari |
| Família | |
| Fills | Josep Rovira i Bruguera |
Ramon Rovira i Casanella (Jorba, Anoia, 1836 — Barcelona, Barcelonès, 1914) fou un industrial i propietari català, pare de l'industrial i polític Josep Rovira i Bruguera i avi del director de cinema Francesc Rovira i Beleta.[1][2]
Fill cabaler de l'hisendat Josep Rovira de la Volta i Solà de la Roca (Jorba, 1793-1870), hereu de la pairalia Can Rovira de la Volta,[3] a Jorba (Anoia), fill, al seu torn, de l'hereu Josep Rovira de la Volta i Prat de Vilaclara (Jorba, 1763-1843),[4] dels Prat de Castellfollit del Boix, ciutadans honrats de Barcelona amb els títols aristocràtics de comte de Berbedel, vescomte de Viota de Arba i baró de Sohr, de l'Almolda i d'Antillón.[4] Fou propietari de la Fàbrica El Progreso a Sant Martí de Provençals (1888-1988),[5][6] part de la maquinària de la qual va ser desmuntada i dipositada, abans del seu enderrocament l'any 1988, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa) com a patrimoni industrial.[7] Va ser cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc, fundada a Barcelona l'any 1900.[8] A la seva mort, van ser cedits a l'Ajuntament de Barcelona els terrenys del sector de la Foixarda al Parc de Montjuïc, propietat de la seva dona, Jacinta Bruguera i Rius, com a hereva i successora de la família Foixart.[9][10][11] Va ser inhumat en la tomba familiar del cementiri Vell, presidint el dol Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Biografia de Ramon Rovira i Casanella a «Ramon Rovira i Casanella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rovira de Saralegui i Vergés, H. (2006). «Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 106.
- ↑ Rovira de Saralegui i Vergés, H. (2006). «Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 105.
- ↑ 4,0 4,1 Rovira de Saralegui i Vergés, H. (2006).«Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 104.
- ↑ Puchal i Canals, M. (1991). «La farinera El Progreso» a I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, p. 277-282.
- ↑ Farinera El Progreso Arxivat 2014-03-05 a Wayback Machine. (1987) a Llorens, M. et al. (2013). Viaje a Icària. Barcelona 1987-1992. Transformación urbanística. Arxivat 2018-08-12 a Wayback Machine. [Consulta: 14.03.2016.]
- ↑ Notícia de l'enderroc de la farinera El Progreso (La Vanguardia, 22.11.1988, p. 52).
- ↑ Constitució de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc (La Vanguardia, 26.03.1900, p. 1).
- ↑ Arranz Herrero, M. (1991). Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Barcelona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, p. 184-189.
- ↑ Cessió dels terrenys de la Foixarda a l'Ajuntament de Barcelona pels hereus de Jacinta Bruguera i Rius, amb destinació a parcs i jardins. (La Vanguardia: 20.11.1915, p. 4).
- ↑ La Foixarda, el arbusto que entierra la memoria de la familia de canteros Foixart. Reportatge-entrevista a Carmen Rovira de Saralegui i Hugo Rovira de Saralegui per Jesús Sancho a La Vanguardia.
- ↑ Necrologia Arxivat 2014-03-23 a Wayback Machine. de Ramon Rovira i Casanella a La Veu de Catalunya (7/9/1914, p. 2). Necrologia Arxivat 2014-03-23 a Wayback Machine. a La Veu de Catalunya (6/9/1914, p. 3). Recordatori a La Vanguardia (25/10/1915, p. 2).