Miguel de los Santos Díaz Gómara

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Miguel de los Santos Díaz Gomára)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiguel de los Santos Díaz Gómara
Biografia
Naixement 5 de juliol de 1885
Fitero
Mort 7 de novembre de 1949(1949-11-07) (als 64 anys)
Cartagena
Template-Bishop.svg  Bisbe titular de Thagora
12 de novembre de 1920 – 21 de desembre de 1924
Template-Bishop.svg  Bisbe d'Osma
21 de desembre de 1924 – 28 de gener de 1935
Template-Bishop.svg  Bisbe de Cartagena
28 de gener de 1935 – 7 de novembre de 1949
Template-Bishop.svg  Administrador Apostòlic de Barcelona
8 de març de 1939 – 30 de desembre de 1942
Dades personals
Nacionalitat Espanya
Religió Catòlica
Educació Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 18 de juliol de 1909
Consagració 21 de desembre de 1920 per
Juan Soldevila y Romero

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Miguel de los Santos Díaz Gómara (Fitero, 5 de juliol de 1885 - Cartagena, 7 de novembre de 1949) va ser un religiós espanyol, bisbe d'Osma (1924-1935) i Cartagena (1935-1949), i administrador apostòlic de Barcelona (1939-1942).

Biografia[modifica]

Va néixer a Fitero en 1885, fill de León Díaz, escrivà del jutjat, i d'Ángela Gómara. Va estudiar en el Col·legi de l'Escola Pia d'Estella, entre 1896 i 1903 en el Seminari de Pamplona, i entre 1903 i 1908 en el Seminari de Saragossa, on es va doctorar en teologia. En 1918 es va doctorar en dret en la Universitat de Madrid. En 1909 es va ordenar sacerdot, i va ser enviat al Seminari de Belchite. A l'any següent va viatjar a Roma, on va cursar dret canònic en la Pontifícia Universitat Gregoriana, i es va doctorar en Dret Canònic i en Filosofia Escolàstica.

De retorn a Espanya va ocupar el càrrec de professor de religió i moral de l'Escola Normal de Saragossa. En 1918 va ser nomenat jutge pro-sinodal i en 1919 president del Reial Seminari de San Carlos. En 1920 va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa i bisbe titular de Thagora, i en 1924 bisbe d'Osma. En 1935 li va ser assignada la Diòcesi de Cartagena, càrrec que va ocupar fins a la seva mort i que va compaginar entre 1939 i 1942 amb el d'administrador apostòlic de Barcelona, a causa de la vacant en el càrrec de bisbe després de la detenció i desaparició de Manuel Irurita al desembre de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil.[1] Durant el seu apostolat destacà per la imposició del castellà tant com a llengua de culte com a les publicacions parroquials.[2] Fidel addicte al franquisme, el 1937 va representar al bàndol nacional en el Congrés Eucarístic de Paraguai.[3]

Referències[modifica]

  1. «Fiteranos Ilustres». [Consulta: 31 gener 2012].
  2. «Miguel de los Santos Díaz Gómara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Miguel de los Santos Díaz Gómara, Enciclopedia Vasca Auñamendi



Càrrecs públics
Precedit per:
Alexandre Piquemal
Bisbe de Thagora
Template-Bishop.svg

1920-1924
Succeït per:
Jozef Cársky
Precedit per:
Mateo Mújica Urrestarazu
Bisbe d'Osma
Template-Bishop.svg

1924-1935
Succeït per:
Tomás Gutiérrez Díez
Precedit per:
Vicente Alonso y Salgado
Bisbe de Cartagena
Template-Bishop.svg

1935-1949
Succeït per:
Ramon Sanahuja i Marcè
Precedit per:
Manuel Irurita Almandoz
Administrador Apostòlic de Barcelona
Template-Bishop.svg

1939-1942
Succeït per:
Gregorio Modrego Casaus