Mikhaïl Kheràskov

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMikhaïl Kheràskov
Херасков Михаил Матвеевич+.png
 Rector of Moscow State University 

1763 - 1770
Dades biogràfiques
Naixement 25 d'octubre de 1733
Pereiàslav-Khmelnytskyi
Mort 27 de setembre de 1807 (73 anys)
Moscou
Sepultura Donskoe Cemetery
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Període en actiu 1751 –
Ocupador Imperial University of Moscow
Gènere Èpic
Dades familiars
Cònjuge Elizabeth V. Kheraskov (1760–)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Mikhaïl Matvéievitx Kheràskov, en rus: Михаи́л Матве́евич Хера́сков 5 de novembre [C.J. 25 d'octubre] de 1733 a Pereiàslav (gubèrnia de Poltava), actualment Pereiàslav-Khmelnitski (óblast de Kíev, Ucraïna); † 9 d'octubre [C.J. 27 de setembre] de 1807 a Moscou (llavors Imperi Rus, actualment Rússia) fou un poeta i escriptor rus.

Segons el seu pare provenia d'una família de boiars de Valaquia, els Herescu, que durant el govern del tsar Pere I havien emigrat a Rússia.[1]És conegut habitualment pel fet de ser l'autor del poema èpic "Rossiada" (1771-1779), en línia amb la tradició d'Homer i Virgili, sobre la presa de Kazan per part d'Ivan el Terrible el 1552.

Fou una figura activa de la maçoneria russa i co-propietari d'una finca prop d'Otxàkovo (actualment part de Moscou). Des del 1756 estigué al servei de la Universitat de Moscou, i en fou també el seu director (1763-1770) i conservador (1778-1802). Fundà la residència universitària de Moscou. Fou membre de l'Assemblea russa lliure i fundador dels primers teatres de Moscou. Publicà revistes literàries i educatives, com ara Poléznoie uvesselénie en rus: «Полезное увеселение» (1760-1762) i Svobódnie txassí en rus: «Свободные часы». Al final de la seva vida va col·laborar amb la revista en rus: « Вестник Европы » Véstnik Ievropi. Fou membre de l'Acadèmia Russa des de la seva fundació (1783) i titular de l'Orde de Sant Vladimir de segon grau (1786). Va acabar la seva carrera amb el rang de conseller privat reial (1802) i en 1799 va ser guardonat amb l'Orde de Santa Anna de primer grau.[2]

En la història de la literatura russa fou l'últim representant del classicisme del segle XVIII, en una obra que representà un canvi de tendència en la història de la literatura russa envers el sentimentalisme[3]Juntament amb grans poemes èpics ("La batalla de Txesmesski", "Vladímir renascut", "Bakhariana"), va crear novel·les didàctiques ( "Numa, o la florida de Roma", "Cadme i Harmonia", "Polidor fill de Cadme i Harmonia"). El punt àlgid del seu reconeixement públic li va arribar en la dècada del 1790, però llavors va començar la publicació de les seves "creacions" en 12 parts (1796-1803), i en la dècada del 1820 va començar una nova avaluació crítica de la seva obra creadora. La tradició russa èpica, establerta per Kheràskov, va influir significativament en la literatura fins a la dècada del 1840, i després va quedar oblidada. Les seves obres es reimprimiren rarament com a "llibre de text per a l'educació."[4]Només ben entrat el segle XX (1961) es va publicar una reimpressió dels seus textos poètics i dramàtics a una gran sèrie titulada "Biblioteca del poeta.".[5]

Notes[modifica]

  1. Kheràskov, Mikhaïl Matvéievitx // Diccionari Biogràfic de Rússia Sant Petersburg: 1901. - V. 21. - P. 309-318 (rus)
  2. Kotxetkov N. D. Kheràskov, Mikhaïl Matvéievitx / Editor executiu Aleksandr Pàntxenko // Словарь русских писателей XVIII века ("Diccionari d'escriptors russos del segle XVIII") — Moscou : Nauka, 2010. — T. 3. — pàgs. 344—361. — ISBN 978-5-02-025203-5 (3 volums) (rus)
  3. Kulakov, L.I. Història de la literatura russa: En 10 volums. - Leningrad : Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1947. - T. IV, Part 2. - pàgs. 320-341 (rus)
  4. Zapadov, A. V. Поэты XVIII века ("Poetes del segle XVIII"): (A. Kantemir, A. Sumarókov, V. Màikov, M. Kheràskov): Assajos de literatura / A. V. Zapadov; revisors: M. I. Alekséieva (llicenciada en filologia), A. V. Kiknadze (membre de la Unió d'Escriptors Soviètics). — Moscou: Publicacions de la Universitat Estatal de Moscou, 1984. — 240 pàgs. — 23.900 còpies. (rus)
  5. V. Litvinov, I. Pilsxikov. «От редакторов». Biblioteca virtual russa. [Consulta: 12 octubre 2016].

Bibliografia[modifica]

Vegeu texts en rus sobre Mikhaïl Kheràskov a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Kheràskov Modifica l'enllaç a Wikidata