Missa núm. 3 (Schubert)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióMissa núm. 3
Forma musical Missa
Tonalitat si bemoll major
Compositor Franz Schubert
Creació 1815
Catalogació D.324
Durada 30'
Estrena
Data d'estrena 1816?
Moviment
  1. Kyrie. Adagio con moto
  2. Gloria. Allegro vivace
  3. Credo. Allegro vivace
  4. Sanctus. Adagio maestoso
  5. Benedictus. Andante con moto
  6. Agnus Dei. Andante molto
Modifica les dades a Wikidata

La Missa núm. 3 en si bemoll major, D 324, és una missa composta per Franz Schubert el 1815. Composta per a soprano, contralt, tenor i baix, cor SATB, violí I i II, viola, 2 oboès, 2 fagots, 2 trompetes, timbals i baix continu (violoncel, contrabaix i orgue). Mentre que la longitud de la missa fa que sigui una missa brevis, la seva gran força orquestral i l'ús d'instruments de vent i timbals també ha portat a la seva classificació com a missa solemnis.[1][2]

Origen i context[modifica]

El 1815 va ser un any molt productiu per a Schubert, ja que a més de les dues misses va acabar la segona simfonia, va començar la tercera, nombroses danses, i va escriure més cançons que en cap altre moment de la seva vida.

Schubert va començar a compondre aquesta missa l'11 de novembre de 1815, vuit mesos després d'acabar la seva missa en sol major,[2][3] però concebuda totalment diferent. Mentre la missa en sol, tant pel nombre de cantants com pel seu aspecte pastoral, podria pertànyer al gènere de missa brevis, la missa en si bemoll respon a una concepció ja més teatral i solemne. La primera només requeria la presència de la corda i l'orgue, en aquesta l'orquestra ha de ser complerta, i s'acosta, doncs, a la seva primera missa en fa escrita també amb una intenció solemne. La tonalitat en si bemoll no es troba en cap més missa de Schubert, però si en la seva segona simfonia acabada la primavera del mateix any.[4]

L'ocasió per a la qual va ser composta és desconeguda; però, es creu que la soprano solista en l'estrena va ser Teresa Grob.[5] Això suggereix que va ser escrita per a l'Església Parroquial de Lichtental i també que Schubert també podia haver estat tractant de crear oportunitats per passar temps amb Grob, de la qual n'estava profundament enamorat.[3]

Les seves primeres composicions per a misses no són absolutament lliures de la influència de Haydn, les misses del qual el mateix Schubert havia cantat a Lichtental. Especialment la seva Harmoniemesse sembla haver fet una impressió duradora en Schubert. Hi ha diversos indicis d'aquesta influència en aquesta missa fins i tot amb ocasionals petites còpies. L'inusual tempo portato del Kyrie podria ser una referència a l'obra de Haydn, i el ritme del primer passatge del cor en la missa de Haydn va influenciar un passatge similar en la música de Schubert.[6]

Referències[modifica]

  1. Shrock, Dennis. Choral Repertoire, 2009, p. 383. ISBN 9780199716623. 
  2. 2,0 2,1 Black, Leo. Franz Schubert: Music and Belief, 2003, p. 38. ISBN 9781843831358. 
  3. 3,0 3,1 Newbould, Brian. Schubert: The Music and the Man, 1999, p. 36. ISBN 9780520219571. 
  4. Massin, Brigitte. Franz Schubert. Fayard, 1993. ISBN 9782213638874. 
  5. Howie, Crawford. «Small is beautiful: Schubert's smaller sacred works». A: The Unknown Schubert, 2008, p. 66. ISBN 9780754661924. 
  6. «Informació extreta de franzpeterschubert.com».