Moixera de pastor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMoixera de pastor
Sorbus torminalis
Sorbus torminalis Full tree.jpg
Sorbus torminalis adult a la primavera
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 61957590
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereSorbus
EspècieSorbus torminalis
(L.) Crantz
Nomenclatura
Basiònim Crataegus torminalis Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

La moixera de pastor (Sorbus torminalis) és un arbre caducifoli que generalment no passa dels 10 metres d'alçària.[1]

Descripció[modifica]

Fulles de la moixera de pastor

Arbret de 5 a 20 metres d'alçada.[1] La seva escorça és de color gris fosc, clivellada i forma crostes rectangulars.

És un arbre fàcilment diferenciat de les altres moixeres pel pecíol llarg (5-9 cm) de les seves fulles.[2] Les fulles s'assemblen a les dels aurons però són alternes;[3] són de color verd fosc per totes dues cares, tenen de cinc a set lòbuls i medeixen 5-10 cm, sent una mica més llargues que amples.[4]

A la fi de la primavera floreix amb ramells de flors blanques. Les flors medeixen 1 cm i tenen 5 pètals amb molts estams.

A la tardor, entre setembre i octubre, produeix uns fruits esfèrics marronosos de 15 mm de diàmetre.

Hàbitat i distribució[modifica]

Existent al sud i centre d'Europa; incloent-hi Anglaterra, Algèria, el Caucas i Síria.[3]

Als Països Catalans ocupa una àrea disjunta i és poc abundant. Viu sobretot a la muntanya mitjana de tendència humida. Prefereix sòls calcaris.

Usos[modifica]

Els fruits són aspres[2] i molt astringents,[1] en madurar del tot es poden menjar i tenen gust de dàtil.[3][2] S'havien menjat per combatre els còlics i la disenteria; d'aquí li ve el nom torminalis, que en llatí vol dir: "bo pels còlics".[5] Fermentats s'han usat també per elaborar begudes alcohòliques.[3][2]

La fusta és dura, clara i de textura fina. S'ha emprat en torneria i en la fabricació d'instruments i mànecs d'eines.[2]

Espècies similars[modifica]

Probablement, un híbrid seu originà l'arbre Sorbus latifolia.[3]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 1a edició. Cossetània Edicions, 2015, p. 84-85. ISBN 978-84-9034-358-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Panareda, Josep M. Plantes de muntanya. Figueres: Brau edicions, 2019, p. 62. ISBN 978-84-96905-56-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Johnson, Owen. Collins Tree Guide. Harper Collins, 2004, p. 296. ISBN 978-0-00-720771-8. 
  4. de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans I. Editorial Barcino, p. 414. 
  5. «Wild Service-tree». Science & Plants for Schools.

Enllaços externs[modifica]