Momčilo Gavrić

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMomčilo Gavrić
Момчило Гаврић.JPG
Nom original(sr) Момчило Гаврић
Biografia
Naixement1r maig 1906
Trbušnica (en) Tradueix
Mort28 abril 1993 (86 anys)
Sèrbia i Montenegro
FormacióQueen Elizabeth's Grammar School (en) Tradueix
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
LleialtatRegne de Sèrbia
Rang militarjunior sergeant (en) Tradueix
ConflictePrimera Guerra Mundial
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Momčilo Gavrić (en alfabet ciríl·lic serbi: Момчило Гаврић; 1 de maig de 1906 – 28 d'abril de 1993) va ser el soldat més jove conegut en la Primera Guerra Mundial. Va ser acceptat a la seva unitat a l'edat de set anys, i va ascendir al rang de caporal als vuit anys d'edat.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Va néixer a Trbušnica, prop de Loznica, als vessants de la muntanya Gučevo, com el vuitè fill d'onze, en la família d'Alimpije i Jelena Gavrić.[1][4]

La Primera Guerra Mundial[modifica]

Vegeu també: Front de Sèrbia

A principis d'agost de 1914, els soldats austrohúngars van matar al seu pare, la seva mare, la seva àvia,[2] les seves tres germanes i quatre dels seus germans.[3][5] La seva casa va ser incendiada. Momčilo va sobreviure perquè no estava a casa quan va passar; abans, el seu pare l'havia enviat a casa del seu oncle.[2]

Momčilo Gavrić i un altre soldat donant novetats al major Stevan Tucović, 1916

Sense família i sense casa, Momčilo va anar a buscar la 6a divisió d'artilleria de l'exèrcit serbi, que en aquell moment estava a prop de Gučevo.[4] El major Stevan Tucović, germà de Dimitrije Tucović, va acceptar a Gavrić a la seva unitat després d'escoltar sobre el que havia passat, i va assignar a Miloš Mišović, un soldat de la unitat, que fos el mainader de Gavrić.[3] [4] El mateix vespre, Momčilo es va venjar mostrant a la seva unitat la ubicació dels soldats austrohongaresos i va participar en el bombardeig, tal com va dir el seu fill Branislav Gavrić en una entrevista.[2]

Als 8 anys d'edat, després de la batalla de Cer, va ser ascendit al rang de caporal pel comandant de la seva unitat, i se li va donar un uniforme militar.[6]

Quan la seva unitat va ser enviada a Tessalònica, el comandant Tucović el va enviar a Sorovits, on va passar ràpidament per l'equivalent a quatre graus d'educació primària.[4]

A la batalla de Kajmakčalan, el mariscal de camp Živojin Mišić va quedar sorprès quan va veure un noi uniformat de deu anys a les trinxeres. El major Tucović li va explicar la situació; que Gavrić havia estat amb ells des de la batalla de Cer, que era molt disciplinat, i que va ser ferit durant el seu temps a la unitat.[2] Mišić va ascendir Gavrić a sotstinent, i es va llegir l'ordre a tota la divisió.[2][4][6]

Després de la guerra[modifica]

Després de l'alliberament de Belgrad, el major Tucović es va assegurar que Gavrić rebria ajudes d'una missió britànica que ajudava els orfes de guerra a Sèrbia. Va ser enviat a Anglaterra i va acabar la seva educació a l'Escola Henry Wreight de Faversham, Kent (actualment fusionat amb Queen Elizabeth's Grammar School, Faversham), graduant-se el 1921.[4] Va tornar a Sèrbia el mateix any, després que el primer ministre serbi, Nikola Pašić, ordenès el retorn de tots els nens a Sèrbia. A Trbušnica, es va reunir amb els seus tres germans que havien sobreviscut als assassinats en 1914.[2]

Segons el seu fill Branislav, Momčilo Gavrić va tenir un incident amb la llei el 1929. Treballava a Šabac i Belgrad quan va arribar a l'edat de la conscripció. Al quarter militar de Slavonska Požega va informar que ja havia estat a l'exèrcit durant la guerra. També va dir que ser ferit i havia rebut la Medalla commemorativa albanesa. Tanmateix, un soldat d'ètnia croata de l'Exèrcit Reial Iugoslau va tractar d'obligar a Gavrić a signar una confessió de que li havia dit una mentida. Es va negar, i va ser enviat a la presó, passant dos mesos allà.[2] Després d'un altre període de servei militar, va tornar a Belgrad, on va aprendre el disseny gràfic i va obtindre la seva llicència de conduir. Allí, també es va casar amb la seva esposa Kosara, amb qui va treballar al molí de paper Vapa.[2]

Branislav Gavrić també va dir que durant la Segona Guerra Mundial, Momčilo va ser empresonat dues vegades per les forces d'ocupació alemanyes. Després de la guerra, el 1947, l'OZNA el va arrestar per afirmar que els albanesos no eren germans dels serbis i dient que «sentia que la seva germanor en 1915, quan ens estaven matant», durant un moment en què els presidents d'Iugoslàvia i Albània (Josip Broz Tito i Enver Hoxha) eren grans amics.[2]

El 1987, va participar en un documental iugoslau sobre les seves experiències durant la Primera Guerra Mundial.[6]

Momčilo Gavrić va morir a Belgrad el 1993.[2][4]

El seu llegat[modifica]

Hi ha memorials dedicats a ell a l'illa de Corfú[2] i al Museu Jadar de Loznica.[7]

El 2014, es va posar el seu nom a un carrer de Loznica.[8]

El 2 d'abril de 2015, el govern serbi va decidir aixecar un monument a Belgrad dedicat a Gavrić.[9]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Zaboravljen najmlađi kaplar Momčilo Gavrić». [Consulta: 19 agost 2011].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Momčilo Gavrić - najmlađi vojnik Prvog svetskog rata ("Večernje novosti", 31 August 2013)
  3. 3,0 3,1 3,2 «Najmlađi kaplar na svetu». [Consulta: 20 agost 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Srpski biografski rečnik, vol II. Budućnost, 2004, p. 601. 
  5. Wenzel, Marian; Cornish, John. Auntie Mabel's war: an account of her part in the hostilities of 1914-18. Allen Lane, 1980, p. 112. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Momčilo Gavrić, najmlađi podnarednik u istoriji ratova [Momčilo Gavrić, youngest Lance Sergeant in the history of warfare] (en Serbian). SFR Yugoslavia: RTB (RTS). 1987. 
  7. Pajić, Slobodan. «Zaboravili znamenite ličnosti Jadra». Blic Online, 08-11-2010. [Consulta: 12 gener 2014].
  8. «Najmlađi kaplar na svetu dobio ulicu u Loznici». Blic Online, 18-08-2014 [Consulta: 18 novembre 2014].
  9. «Beograd će dobiti spomenik Momčilu Gavriću, najmlađem vojniku Prvog svetskog rata». Blic Online, 02-04-2015 [Consulta: 4 abril 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Goldner, Branislav. Momčilo Gavrić, najmlađi kaplar na svetu (en serbi), 2013. ISBN 978-86-7157-622-2. 
  • Milovanović, Svetlana. Sudbina najmlađeg kaplara (en serbi), 2014. ISBN 978-86-7594-034-0. 
  • Penjin, Dragiša. Sin drinske divizije (en serbi), 1986. 
  • Sekulić, Milisav. Sa Gučeva u legendu (en serbi), 2009. 

Vegeu també[modifica]