Mon Laferte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMon Laferte

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Norma Monserrat Bustamante Laferte Modifica el valor a Wikidata
2 maig 1983 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Viña del Mar (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsMon Laferte Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista, pintora, compositora, cantant, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat2003 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePop-rock, pop, metal alternatiu, rock alternatiu, indie pop, bolero i pop llatí Modifica el valor a Wikidata
MovimentFeminisme Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu, guitarra, piano, bateria i harmònica Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficWarner Music Group (2003–2007)
Música independent (2011–2015)
Universal Music Mexico (en) Tradueix (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2272809 Facebook: monlaferte Twitter (X): MonLaferte Instagram: monlaferte Youtube: UCn51E6eKnnLklWOcdFT3w5A TikTok: monlaferte Souncloud: monlaferte Spotify: 4boI7bJtmB1L3b1cuL75Zr iTunes: 447436990 Last fm: Mon+Laferte Musicbrainz: ab966c0f-e526-46ae-b492-82c27b87f81f Songkick: 7433509 Discogs: 4692293 Allmusic: mn0003223857 Deezer: 5284515 Modifica el valor a Wikidata

Norma Monserrat Bustamante Laferte (Vinya del Mar, 2 de maig de 1983), coneguda artísticament com a Mon Laferte, és una cantautora, música, compositora i activista xilena, implicada especialment en la defensa del col·lectiu LGBT, l'ecologisme, el dret a l'avortament i els drets dels animals. Toca diferents instruments i la seva carrera professional es caracteritza per la confluència de nombroses formes i gèneres musicals com la balada, el pop rock, el heavy metal (principalment arran de la seva activitat entre 2012 i 2014 en les bandes Mystica Girls i Abaddon),[1] el bolero, el vals, la cúmbia, el reggae i l'ska.[2]

Ha estat l'artista xilena amb més nominacions en una sola edició dels Grammy Llatins (cinc el 2017), així com la segona amb més nominacions en total (nou).[3] Fins al maig del 2019 havia venut prop de 1.500.000 de còpies digitals entre àlbums i senzills, fet que la converteix en la cantant xilena amb major nombre de vendes de l'«era digital».[4]

Ha col·laborat amb artistes de la reputació de Jorge Drexler, Gwen Stefani, Los Auténticos Decadentes, Natalia Lafourcade, Julieta Venegas, Juanes, Enrique Bunbury, Lila Downs i Inti-Illimani, entre altres.

Tanmateix, l'esdeveniment que captà l'atenció mediàtica internacional fou en el transcurs de la gala de lliurament dels Grammy Llatins celebrada al MGM Grand Garden de Las Vegas el 14 de novembre de 2019, en posar amb els pits nus davant de les càmeres de nombrosos mitjans de comunicació com a acció de denúncia contra la situació política a Xile[5]

Mon Laferte presentant l'Amárrame Tour a Ciutat de Mèxic el 5 d'octubre de 2017

Activisme[modifica]

Suport al col·lectiu LGBT[modifica]

L'1 d'octubre de 2011, Laferte va participar en l'acte de clausura de la tretzena Marxa per la Diversitat Sexual —coneguda anteriorment com a Marxa de l'Orgull Gai—, convocada pel Moviment per la Diversitat Sexual i el col·lectiu Acción Gay, als quals es va unir aquell any la Fundación Iguales.[6] La cantant va realitzar la presentació del seu segon àlbum d'estudi, Desechable, davant d'uns tres mil espectadors.[7][8][9]

Veganisme[modifica]

El 2009 li van diagnosticar un càncer de tiroide, experiència que va plasmar en la cançó «Hospital» inclosa el 2013 al seu tercer àlbum d'estudi Tornasol.[10][11] No obstant això, segons les seves pròpies paraules, no va ser això el que la va portar a fer-se vegetariana i conseqüentment defensora dels drets dels animals l'octubre del 2013:

« No uso res de pell ni utilitzo res d'animals, em semblava súper fals de la meva part menjar-me'ls.[12] »

El 2017 va realitzar el seu pas al veganisme.[13][14][15]

Contra la situació política a Xile[modifica]

Durant la gala de lliurament dels Grammy Llatins celebrada al MGM Grand Garden de Las Vegas el 14 de novembre de 2019, la cantant —que havia obtingut el premi al Millor Àlbum de Música Alternativa pel seu disc Norma— es va convertir en la protagonista de la nit en posar davant les càmeres de nombrosos mitjans internacionals amb els pits descoberts (topless) com a gest de protesta contra la situació política que vivia el seu país. Sobre les popes figurava escrit amb grans lletres majúscules el missatge «A XILE / TORTUREN / VIOLEN / I / MATEN». Lligat al coll portava un mocador verd, símbol de les feministes xilenes en defensa del dret a l'avortament lliure.[16][17][18][19][20][21][22]

Instagram censura les imatges

Les controvertides fotos de Laferte posant amb les popes a l'aire es viralitzaren ràpidament. L'artista sabia que unes imatges en les quals es distingien amb claredat els mugrons no podrien ser vistes pels usuaris d'Instagram, per la qual cosa —a fi d'evitar la seva previsible supressió per part de la plataforma— va optar per editar-les prèviament de manera que s'ocultessin després de dues flors virtuals.

Així i tot, la xarxa social va decidir censurar-les atès el seu «contingut sexual explícit», la qual cosa va dur la cantant a publicar en el seu compte el següent missatge:

« Aquest hashtag està ocult. Es van limitar les publicacions amb el hashtag #monlaferte perquè la comunitat va reportar contingut que podria infringir les normes comunitàries d'Instagram.[23][24][25][26][27] »

Nogensmenys, va declarar en diversos mitjans:

« La gent encara s'espanta el 2020 [sic] per veure un parell de pits en el seu hàbitat natural.[28] »
« Però si són unes popes atapeïdes darrere d'un escot o d'una transparència amb un somriure i usades de manera sexual, està tot bé.[29][30][31] »
« Tant me fa el que diguin de mi i els meus pits ...[32] »

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

  • 2003: La chica de Rojo (amb Monserrat Bustamante)
  • 2011: Desechable
  • 2013: Tornasol
  • 2015: Mon Laferte, vol. 1
  • 2017: La trenza
  • 2018: Norma
  • 2021: SEIS
  • 2021: 1940 Carmen
  • 2023: Autopoiética

Àlbums en col·laboració[modifica]

  • 2010: Abaddon (amb Abaddon)
  • 2012: MetalRose (amb Mystica Girls)
  • 2014: Gates of Hell (amb Mystica Girls)
  • 2016: We Love Disney (Latino) (a la cançó «Todos quieren ser un gato jazz» amb Esteman i Caloncho)
  • 2017: El Encuentro (a la canción «Lo Nuestro») de BAMBI
  • 2018: Todos Somos MAS (a la cançó «Invéntame»)

Filmografia[modifica]

  • 2006: Rojo, la película
  • 2013: Japy Ending
  • 2016: Flesh to Play

Premis i nominacions[modifica]

Mon Laferte ha guanyat 30 premis de 62 nominacions, incloent 2 Grammy Llatins, 2 MTV Europe Music Awards, 4 MTV Millennial Awards, 1 Premi XOC, 4 Premis Telehit, 5 Premis Pulsar i 1 Copihue d'Or.

Referències[modifica]

  1. ↑ Michelena, Beatriz Jesús. «Mon Laferte confiesa su amor por el Heavy Metal: "Soy metalera de corazón"», 28-03-2018. [Consulta: 28 desembre 2019].
  2. ↑ Beatriz Jesús Michelena. «Mon Laferte confiesa su amor por el Heavy Metal: "Soy metalera de corazón"». El Club del Rock, 28 mar. 2018. [Consulta: 29 novembre 2019].
  3. ↑ 13, Tele. «Estos son los candidatos a unos Grammy Latino dominados por J Balvin» (en castellà). https://www.facebook.com/teletrece. [Consulta: 7 novembre 2018].
  4. ↑ «Mon Laferte recibe doble Disco de Platino por su álbum ‘Norma’» (en espanyol europeu). www.ritmoromantica.pe. [Consulta: 23 maig 2019].
  5. ↑ «Mon Laferte desnuda su torso en los Latin Grammy para pedir justicia: "En Chile torturan, violan y matan"», 15-11-2019. [Consulta: 28 desembre 2019].
  6. ↑ «Miles participaron en marcha por la diversidad sexual». , 2 oct. 2011 [Consulta: 18 novembre 2019].
  7. ↑ . 
  8. ↑ . 
  9. ↑ «Mon Laferte». , 22 mar. 2013 [Consulta: 18 novembre 2019].
  10. ↑ «Mon Laferte cuenta cómo lidió con el cáncer de tiroides y llama a combatir la xenofobia». , 23 nov. 2017 [Consulta: 18 novembre 2019].
  11. ↑ «Mon Laferte cantaba en cantinas y le diagnosticaron cáncer». , 28 may. 2019 [Consulta: 18 novembre 2019].
  12. ↑ «Mon Laferte: "Los sentimientos afectan la voz"». , 8 ago. 2016 [Consulta: 18 novembre 2019].
  13. ↑ «Mon Laferte y su lado vegetariano: “No utilizo nada de animales, me parecía súper falso comérmelos”». El Ciudadano. Arxivat de l'original el 12 de maig de 2017. [Consulta: 18 novembre 2017].
  14. ↑ Bustamante, Monserrat. «Los lectores entrevistan a Mon Laferte». Marca. Arxivat de l'original el 2017-11-18. [Consulta: 18 novembre 2017].
  15. ↑ «Twitter de Mon Laferte». Arxivat de l'original el 24 de novembre de 2016. [Consulta: 18 novembre 2017].
  16. ↑ REDACCIÓN. «Latin Grammy: Mon Laferte denuncia en topless la situación de Chile». EL MUNDO, 15 nov. 2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
  17. ↑ REDACCIÓN. «Mon Laferte muestra su pecho en los Grammy Latinos». LA VOZ, 15 nov. 2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
  18. ↑ REDACCIÓN. «Quién es Mon Laferte, la cantante del toples protesta en los Grammy Latinos». EL PAÍS, 15 nov. 2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
  19. ↑ REDACCIÓN. «El topless de Mon Laferte en los Grammy Latinos como protesta por la violencia en Chile». TIRAMILLAS, 15 nov. 2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
  20. ↑ REDACCIÓN. «Una cantante chilena posó en tetas en los Grammys para protestar por la tortura, violación y muerte». Urgente24, 14 nov. 2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
  21. ↑ REDACCIÓN. «Mon Laferte: "En Chile torturan, violan y matan"». WOMAN, 15 nov. 2019. [Consulta: 18 novembre 2019].
  22. ↑ REDACCIÓN. «Mon Laferte se desnuda: la contundente denuncia de la artista chilena que revolucionó la alfombra roja de los Latin Grammy». BBC News Mundo, 15 nov. 2019. [Consulta: 18 novembre 2019].
  23. ↑ Bang Showbiz. «Instagram censura desnudo de Mon Laferte en los Grammy Latino 2019», 15 nov. 2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
  24. ↑ REDACCIÓN. «Mon Laferte tras censura en fotos de su busto: "Mi cuerpo libre para una patria libre"», 16 nov. 2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
  25. ↑ GDA. «Mon Laferte denuncia censura en Instagram», 15 nov. 2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
  26. ↑ REDACCIÓN. «Instagram censura a Mon Laferte por su desnudo en los Grammy», 15 nov. 2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
  27. ↑ REDACCIÓN. «Las controversias que dejaron los Grammy Latinos», 15 nov. 2019. Arxivat de l'original el 2019-11-19. [Consulta: 17 novembre 2019].
  28. ↑ DPA. «La gente todavía se espanta en 2020 por ver un par de tetas: Mon Laferte», 19 nov. 2019. [Consulta: 29 novembre 2019].
  29. ↑ REDACCIÓN. «Voz en alto Mon Laferte rompió el silencio tras su impactante desnudo en los Grammy: "Se espantan por ver tetas"», 19 nov. 2019. [Consulta: 1r desembre 2019].
  30. ↑ REDACCIÓN. «Mon Laferte responde críticas y polémica por mensaje en sus senos», 19 nov. 2019. [Consulta: 1r desembre 2019].
  31. ↑ David Gallardo. «Mon Laferte: "Lucho por mis ideales, creo que cuando hay injusticias es necesario levantar la voz"», 19 nov. 2019. [Consulta: 1r desembre 2019].
  32. ↑ Reuters. «Responde Mon Laferte a críticas por mostrar los senos en protesta», 18 nov. 2019. [Consulta: 29 novembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mon_Laferte&oldid=33179038»