Morir de riure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crisip de Soli suposadament mort de riure.
Der Tod des Dichters Pietro Aretino d'Anselm Feuerbach.

Morir de riure fa referència a un cas molt poc freqüent de defunció, generalment com a resultat d'una aturada cardiorespiratòria o asfíxia, provocada per un atac de riure. Els casos de mort de riure s'han anat registrant des de l'Antiga Grècia fins a l'actualitat.

Fisiopatologia[modifica | modifica el codi]

Morir de riure pot ser el resultat de diverses patologies que es desvien del riure benigne. L'infart de la protuberància anular i de la medul·la oblonga del cervell pot provocar riure patològic.[1]

El riure pot provocar atonia i col·lapse ("síncope gelàstic"),[2][3][4][5] que al seu torn pot provocar un trauma. La crisi gelàstica pot ser causa de lesions focals en l'hipotàlem.[6] Segons la mida de la lesió, la labilitat emocional pot ser un signe d'una condició aguda, i no la causa en si mateixa de la mort. El síncope gelàstic també és associat amb el cerebel.[7]

Defuncions històriques atribuïdes al riure[modifica | modifica el codi]

Al segle III aC, el filòsof grec estoïc Crisip de Soli va morir de riure després de donar a beure vi al seu ruc i veure com l'animal intentava alimentar-se d'uns ficus.[8]

Martí l'Humà va morir a conseqüència d'una indigestió i un atac incontrolable de riure a 1410.[9]

Pietro Aretino "es diu que va morir d'un fogot per riure's massa" el 1556.[10]

Segons algunes fonts, el rei de Birmània Nandabayin «es rigué fins a morir quan un mercader italià que estava de visita a Birmània li va explicar que Venècia era un estat lliure que no tenia rei» el 1599.[11]

Es diu que en 1660, l'aristòcrata escocès Thomas Urquhart, erudit i primer traductor de Rabelais a l'anglès, va morir de riure en assabentar-se que Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia havia pujat al tron.[12][13]

El 21 d'octubre de 1893, el poeta i escriptor modernista cubà, Julián del Casal, va morir sobtadament quan en un sopar a casa del doctor Lucas dels Sants Lamadrid un dels comensals va explicar un acudit que li va provocar un fort atac de riure; l'atac de riure va estar acompanyat d'una hemorràgia i el mortal trencament d'un aneurisma.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gondim, FA. «"Fou rire prodromique" as the presentation of pontine ischaemia secondary to vertebrobasilar stenosis». Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 71, 6, desembre 2001, pàg. 802–804. DOI: 10.1136/jnnp.71.6.802. PMC: 1737630. PMID: 11723208.
  2. Reiss AL, Hoeft F, Tenforde AS, Chen W, Mobbs D, Mignot EJ. «Anomalous hypothalamic responses to humor in cataplexy». PLoS ONE, 3, 5, 2008, pàg. e2225. DOI: 10.1371/journal.pone.0002225. PMC: 2377337. PMID: 18493621.
  3. Nishida K, Hirota SK, Tokeshi J. «Laugh syncope as a rare sub-type of the situational syncopes: a case report». J Med Case Reports, 2, 1, 2008, pàg. 197. DOI: 10.1186/1752-1947-2-197. PMC: 2440757. PMID: 18538031.
  4. Totah AR, Benbadis SR. «Gelastic syncope mistaken for cataplexy». Sleep Med., 3, 1, January 2002, pàg. 77–8. DOI: 10.1016/S1389-9457(01)00113-7. PMID: 14592259.
  5. Lo R, Cohen TJ. «Laughter-induced syncope: no laughing matter». Am. J. Med., 120, 11, November 2007, pàg. e5. DOI: 10.1016/j.amjmed.2006.07.019. PMID: 17976409.
  6. Cheung CS, Parrent AG, Burneo JG. «Gelastic seizures: not always hypothalamic hamartoma». Epileptic Disord, 9, 4, December 2007, pàg. 453–8. DOI: 10.1684/epd.2007.0139. PMID: 18077234.
  7. Famularo G, Corsi FM, Minisola G, De Simone C, Nicotra GC. «Cerebellar tumour presenting with pathological laughter and gelastic syncope». Eur. J. Neurol., 14, 8, August 2007, pàg. 940–3. DOI: 10.1111/j.1468-1331.2007.01784.x. PMID: 17662020.
  8. Peter Bowler and Jonathan Green. What a Way to Go,. ISBN 0-7537-0581-8. 
  9. "Patronage and Piety - Montserrat and the Royal House of Medeival Catalonia-Aragon", Paul N. Morris, Mirator Lokakuu, October, 2000
  10. Waterfield, Gordon, ed. First Footsteps in East Africa, (New York: Praeger Publishers, 1966) pg. 59 footnote.
  11. Schott, Ben. Schott's Original Miscellany. London: Bloomsbury Publishing, 2003. ISBN 0-7475-6320-9. 
  12. Brown, Huntington. Rabelais in English Literature. Routledge, 1968, p. 126. ISBN 0-7146-2051-3. 
  13. The History of Scottish Poetry. Edmonston & Douglas, 1861, p. 539. 
  14. Julián del Casal; Álvaro Salvador. «Poesía completa y prosa selecta». [Consulta: 27 novembre 2009].