Muhàmmad VII

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Muhammad VII al-Munsif».
Infotaula de personaMuhàmmad VII
Biografia
Naixement1370 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Emirat de Gharnata Modifica el valor a Wikidata
Mort1408 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Granada Modifica el valor a Wikidata
Emir de Gharnata
1392 – 1408
← Yússuf IIYússuf III → Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia nassarita Modifica el valor a Wikidata
PareYússuf II Modifica el valor a Wikidata

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada. Era fill de Yússuf II al que va succeir quan va morir el 3 d'octubre de 1392 amb el nom de Muhàmmad VII .

Era el fill més jove de quatre: Alí, Yússuf, Àhmad i el mateix Muhàmmad. El tron hauria d'haver estat per Yússuf però Muhàmmad el va tancar a la presó a Salobreña. Ibn Zamrak va ser confirmat com a ministre principal. Intentant aprofitar els conflictes del regnat d'Enric III de Castella, va fer una expedició a Caravaca prop de Llorca (1392) que no va tenir l'èxit esperat al ser derrotats a la tornada al Port de Nogalete; unes disculpes van arranjar la situació de moment però van obrir la porta a diversos xocs fronterers. El ministre Ibn Zamrak fou deposat a l'estiu del 1393 i executat.

El 1394 Martín Yáñez de la Barbuda, gran mestre de l'orde de Calatrava, va atacar la Vega de Granada (abril), va ser derrotat i ha mort; aquesta vegada fou el rei castellà el que va demanar disculpes i la treva va continuar. Homes de frontera dels dos bàndols van continuar les ràtzies sovint només per apoderar-se de ramats o collites. La situació va durar una dotzena d'anys. El 1404 Enric III de Castella va proposar un atac conjunt a Granada al rei català; el 1405 Muhàmmad VII va ordenar un atac cap a la regió de Múrcia on fou derrotat, però al front occidental es va apoderar d'Ayamonte, prop de Ronda. Es van fer diverses negociacions que van portar a una nova treva que no fou respectada: els granadins van atacar la regió de Jaén i Quesada; els castellans van vèncer a Vera de Múrcia (16 de febrer de 1406), però van patir una seriosa derrota a la batalla de Collejares (octubre de 1406). El 25 de desembre de 1406 va morir el rei Enric III i el va succeir el seu fill Joan II de Castella de dos anys. Però el regne ja havia iniciat preparatius polítics, econòmics i militars per una gran campanya contra Granada que no foren aturats per la mort del rei, sinó que foren continuats pel seu germà Ferran i la vídua Caterina de Lancaster, que eren regents. Els granadins van assetjar Baeza però foren rebutjats si bé van poder saquejar Lújar i Santillán i ocupar Bedmar. Al final de 1407 tot estava a punt. Els castellans van ocupar Cañete de las Torres i Conil; els granadins van assetjar Alcaudete sense poder ocupar-la. L'abril de 1408 finalment es va concertar una treva.

Muhàmmad VII va morir el 13 de maig del 1408 i el seu germà Yússuf III li va succedir.[1] Segons una història que molt probablement és una llegenda, poc abans de morir, Muhàmmad hauria ordenat executar Yussuf.[1] Aquest darrere va demanar als seus botxins de poder jugar una darrera vegada als escacs. Aquest últim favor li fou acordat i Yussuf reeixiria trigar per acabar el joc tant que son germà gran va morir abans. Aleshores els seus partidaris el van lliberar i entronitzar a Granada.[1][2]

La mort de Muhàmmad invalidava la treva amb Castella, però Yussuf va negociar unes extensions, primer fins abril de 1409, després fins agost i finalment fins abril 1410.[2] Després d'aquest darrer respit, les hostilitats amb Castellà van reprendre.[3][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Harvey, 1992, p. 235.
  2. 2,0 2,1 O'Callaghan, 2014, p. 54.
  3. O'Callaghan, 2014, p. 55–56.

Bibliografia[modifica]