Muntanyesa de mollera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMuntanyesa de mollera
Erebia oeme Modifica el valor a Wikidata

Imago prop del Llac Vlasina, Sèrbia
Estat de conservació
Risc mínim
UICN173246 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènereErebia
EspècieErebia oeme Modifica el valor a Wikidata
(Hübner, 1804)

La muntanyesa de mollera (Erebia oeme),[1] també anomenada muntanyesa de les molleres,[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Distribució[modifica]

S'estén per diversos massissos muntanyosos del centre i sud d'Europa, com ara Pirineus, Massís Septentrional, Jura, Alps, nord dels Carpats a Eslovàquia, i Balcans, des de l'oest de Croàcia fins al nord de Grècia. Absent de les principals illes mediterrànies.[3][4] A la península Ibèrica només és present als Pirineus centrals i orientals, mentre que a Catalunya només es troba des de la Vall d'Aran fins a la vall de Núria.[5]

Descripció[modifica]

Envergadura alar d'entre 32 i 39 mm.[6] Dimorfisme sexual poc evident. Anvers de color bru fosc amb una banda taronja discontínua a la part exterior en forma de taques aïllades que conté una sèrie d'ocels negres amb centre blanc. Les taques taronges acostumen a ser més grans en el cas de les femelles. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers. Revers de l'ala posterior de color bru fosc i amb una sèrie d'ocels negres amb centre blanc a la part exterior envoltats de taronja, que en les femelles forma una banda.[5]

Hàbitat[modifica]

Prats humits, molleres, marges de torrents i rierols, habitualment amb abundància d'herba alta. En altituds més baixes ocupa clarianes humides i arbustives dins de boscos.[4] Rang altitudinal des dels 900 m fins als 2600 m, però més habitual entre els 1500 m i 2000 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies i ciperàcies, com ara Poa, Festuca, Briza, Molinia o Carex.[4]

Període de vol i hibernació[modifica]

Vola en una única generació entre mitjans de juny i mitjans d'agost, segons l'altitud. A grans altituds, el desenvolupament larval dura dues temporades[4] Hiberna com a eruga.[5]

Referències[modifica]

  1. «Muntanyesa de mollera». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 29 març 2024].
  3. «Erebia oeme» (en anglès). [Consulta: 29 març 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs[modifica]