Museion d'Alexandria

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Museion)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Museion d'Alexandria
Dades
Tipus edifici desaparegut
Ubicació geogràfica
Antikes Alexandria Karte.JPG
Modifica les dades a Wikidata
Plànol d'Alexandria en el període hel·lenístic, on s'assenyala la posició aproximada del Museion

El Museion d'Alexandria o Musaeum (en grec antic Μουσεῖον τῆς Ἀλεξανδρείας, «temple de les Muses», el qual incloïa la coneguda biblioteca d'Alexandria), fou una institució fundada per Ptolemeu I Sòter o, més probablement, pel seu fill Ptolemeu II Filadelf,[1] situada al districte reial (Basileia) d'Alexandria, a l'Egipte ptolemaic.[2] Aquest Musaeum va ser la llar de la música o de la poesia, una escola filosòfica i biblioteca com l'Acadèmia de Plató, i també un magatzem de textos. No tenia una col·lecció d'obres d'art, era una institució que va reunir alguns dels millors estudiosos del món hel·lenístic, anàlegs a una universitat moderna,[3] convertint-se en un dels més importants centres intel·lectuals del període. Va ser la font de l'ús modern de la paraula «museu».[4]

Historia i funcions[modifica]

El Museion, institució fundada, per Ptolemeu I Sòter (c. 367 aC - c. 283 aC) o per Ptolemeu II Filadelf (309-246 aC),[1] i que va romandre sota el patrocini de la Dinastia ptolemaica, fou edificat en connotació a una assemblea reunida sota la protecció de les Muses, en record als llocs sagrats —altars en el seu honor o fins i tot petits edificis anomenats ‘museus’—.[5] Així, dins del seu palau a Alexandria van edificar un conjunt d'instal·lacions, on desitjaven allotjar i mantenir als millors erudits de la seva època.[6] Per tant, no era un edifici consagrat a aquestes divinitats, sinó diversos, amb diferents finalitats. Comptava amb diverses dependències al servei dels erudits i savis; sales de conferències, laboratoris i observatoris, a més de la zona d'allotjament i menjador. Però destacava sobre totes elles la seva biblioteca, que ha arribat a conèixer-se com la «gran Biblioteca d'Alexandria». El Museion podia complir una funció instructiva, però també propagandística i com a reacció cultural dels grecs davant d'una cultura que sempre van considerar superior; però es desconeix com era la seva estructura, el seu emplaçament exacte, les obligacions impartides als seus hostes o les seves fonts exactes de finançament. Tot i que no tenia una col·lecció d'escultures i pintures presentades com a obres d'art, sí tenia una sala dedicada a l'estudi de l'anatomia i una instal·lació per a observacions astronòmiques. Més que un simple museu en el sentit que s'ha desenvolupat des del Renaixement, va ser una institució que va reunir alguns dels millors erudits del món hel·lenístic.

L'antiga Biblioteca d'Alexandria, part del Museion

Al principi era el Museu, i no la biblioteca, la dependència més important i el principal imant per a científics i literats, tot i la idea molt estesa de ser a l'inrevés.[7] Així Hèrondes i Estrabó citen només el Museion, el que fa suposar a escriptors com Hipòlit[8] que la segona era una dependència més del primer. En un moment donat hi van viure més de 1.000 erudits. Els membres del personal i els acadèmics eren assalariats i no pagaven impostos. També tenien els àpats gratuïts, l'allotjament i servents. El Mouseion era administrat per un sacerdot anomenat pel faraó. Els erudits van realitzar investigacions científiques, van publicar, van donar conferències i recol·lectar tanta literatura com va ser possible del món conegut. A més de les obres gregues, es van traduir textos estrangers de les llengües assíria, persa, jueva, índia i altres fonts. Les versions editades del cànon literari grec que coneixem avui, d'Homer i Hesíode en endavant, existeixen en edicions que van ser confrontades i corregides pels erudits reunits al Mouseion d'Alexandria.[9]

El període clàssic del Mouseion no va sobreviure a la purga i l'expulsió de la majoria dels intel·lectuals vinculats a ell el 145 aC, quan Aristarc de Samotràcia va renunciar al seu càrrec; en qualsevol cas, les fonts que millor descriuen el Musaeum i la biblioteca, Johannes Tzetzes i d'altres, tots bizantins i tardans, no fan referència a cap altre director.[10] El Musaeum va continuar com una institució en l'època romana quan Estrabó va fer la seva descripció, i segons Suetoni,[11] l'emperador Claudi va afegir un edifici addicional.[12] Sota els emperadors romans, la pertinença al Musaeum es va adjudicar a destacats estudiosos i estadistes, sovint com una recompensa als partidaris de l'emperador.[13] L'emperador Caracalla va suspendre el Musaeum el 216,[14] potser com a mesura temporal.[12] En aquest moment, el centre d'aprenentatge d'Alexandria ja s'havia traslladat al Serapeum.[14] Les últimes referències conegudes respecte a membres pertanyents al Musaeum són en els anys 260.[15] El Bruchion, la zona d'Alexandria que incloïa el Mouseion, probablement va ser destruïda per l'incendi provocat per ordre de l'emperador Aurelià el 272, encara que no sabem amb certesa si encara existia aleshores, ja que la zona ja fou incendiada durant l'ocupació per Juli César. Les referències escampades en fonts posteriors suggereixen que es va restablir un Mouseion el segle IV en un lloc diferent, però poc es coneix sobre aquesta organització posterior i és poc probable que tingués els recursos del seu predecessor.[15] El matemàtic Teó (cap. 335-ca. 405), pare d'Hipàtia, es descriu el segle X en la Suïda com l'«home del Mouseion», malgrat no se sap quina connexió tenia amb el Musaeum.[15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Segons Johannes Tzetzes malgrat no hi ha cap font antiga que faci al·lusió a la fundació de la Biblioteca o del Musaeum, Roger S. Bagnall, a "Alexandria: Library of Dreams", Proceedings of the American Philosophical Society 146 (desembre 2002: 348-362) pàg. 348.
  2. Alexandrie la Grande. , p. 131-132 i 156-157
  3. Bazin, The Museum Age 1967:16.
  4. La relació de les institucions encara és un tema de debat. P.M. Fraser, Ptolemaic Alexandria (1972: vol. I:213-19 etc), i Mostafa el-Addabi, The Life and Fate of the Ancient Library of Alexandria (Paris 1990:84-90).
  5. Escolar, 2001, pàg. 71
  6. Escolar, 2001, pàg. 72
  7. Sagan, 1982.
  8. Escolar, 2001, pàg. 80
  9. «Mouseion».
  10. Daniel Heller-Roazen, "Tradition's Destruction: On the Library of Alexandria" October, 100, Obsolescence (Spring 2002:133-1530 esp. p. 140.
  11. Suetonius, Claudius, 42
  12. 12,0 12,1 Edward Jay Watts, (2008), City and School in Late Antique Athens and Alexandria, pàg. 147. University of California Press
  13. Edward Jay Watts, (2008), City and School in Late Antique Athens and Alexandria, pàg. 148. University of California Press
  14. 14,0 14,1 Butler, Alfred, The Arab Conquest of Egypt – And the Last Thirty Years of the Roman Dominion, p. 411.
  15. 15,0 15,1 15,2 Edward Jay Watts, (2008), City and School in Late Antique Athens and Alexandria, page 150. University of California Press

Bibliografia[modifica]

Bibliografia addicional[modifica]

  • M MacLeod, Roy, The Library of Alexandria: centre of learning in the ancient world, 2000.
  • El-Abbadi, Mostafa, The life and fate of the ancient library of Alexandria, 1990.
  • Canfora, Luciano, The Vanished Library: A Wonder of the Ancient World, 1987.
  • Young Lee, Paula, «The Musaeum of Alexandria and the formation of the 'Museum' in eighteenth-century France», a The Art Bulletin, Setembre 1997.