Muixel de Kars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mushel de Kars)
Infotaula de personaMuixel de Kars
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort984 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Kars Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
963 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Bagrationi Modifica el valor a Wikidata
FillsAbas I de Kars Modifica el valor a Wikidata
ParesAbas I d'Armènia Modifica el valor a Wikidata  i Bagrationi unnamed Modifica el valor a Wikidata

Muixel (Muchel, Mouchegh o Moušeł de Kars en armeni Մուշեղ Կարսի ; mort l'any 984) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars del 962 a 984.

Muixel era fils d'Abas I, rei d'Armènia.

En 962, el seu germà Aixot III li va donar terres al voltant de Kars, així com el títol reial. El 972, quan l'emperador Joan I Tsimiscés va fer una visita a Armènia per prendre possessió del Taron (cedit pel seu príncep a l'Imperi) i de pas impressionar als prínceps i reis armenis, Muixel va enviar el seu hereu Abas (després rei Abas I de Kars) al front d'un exèrcit per unir-se als altres prínceps i reis armenis, al llac de Van, i mostrar als romans d'Orient que els armenis no acceptarien fàcilment l'annexió a l'imperi. Impressionat, Joan Tsimiscés va preferir escurçar la seva visita.

A la mort d'Aixot III, el 977, Muixel va disputar la successió del trono d'Armènia al seu neveu Sembat II Tiezerakal. Va seguir una guerra entre l'oncle i el nebot. Sembat va agafar avantatge, però Muixel va obtenir el suport de David III d'Ibèria, príncep de Taiq, curopalata i vassal de l'Imperi Romà d'Orient. Volent evitar conflictes amb Bizanci, Sembat va acceptar fer la pau amb el seu oncle.

Mouchel va morir el 984, deixant un únic fill de la seva esposa, una filla de Sevada II príncep de Gardman i d'Aghuània[1] : Abas I de Kars, que el va succeir.

Notes i referències[modifica]

  1. Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 122 et 124.

Bibliografia[modifica]