Muixel de Kars
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 984 (Gregorià) Kars |
| Rei d'Armènia | |
| 963 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Dinastia Bagrationi |
| Fills | Abas I de Kars |
| Pares | Abas I d'Armènia i Bagrationi unnamed |
Muixel (Muchel, Mouchegh o Moušeł de Kars en armeni Մուշեղ Կարսի ; mort l'any 984) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars del 962 a 984.
Muixel era fils d'Abas I, rei d'Armènia.
En 962, el seu germà Aixot III li va donar terres al voltant de Kars, així com el títol reial. El 972, quan l'emperador Joan I Tsimiscés va fer una visita a Armènia per prendre possessió del Taron (cedit pel seu príncep a l'Imperi) i de pas impressionar als prínceps i reis armenis, Muixel va enviar el seu hereu Abas (després rei Abas I de Kars) al front d'un exèrcit per unir-se als altres prínceps i reis armenis, al llac de Van, i mostrar als romans d'Orient que els armenis no acceptarien fàcilment l'annexió a l'imperi. Impressionat, Joan Tsimiscés va preferir escurçar la seva visita.
A la mort d'Aixot III, el 977, Muixel va disputar la successió del trono d'Armènia al seu neveu Sembat II Tiezerakal. Va seguir una guerra entre l'oncle i el nebot. Sembat va agafar avantatge, però Muixel va obtenir el suport de David III d'Ibèria, príncep de Taiq, curopalata i vassal de l'Imperi Romà d'Orient. Volent evitar conflictes amb Bizanci, Sembat va acceptar fer la pau amb el seu oncle.
Mouchel va morir el 984, deixant un únic fill de la seva esposa, una filla de Sevada II príncep de Gardman i d'Aghuània[1] : Abas I de Kars, que el va succeir.
Notes i referències[modifica]
- ↑ Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 122 et 124.
Bibliografia[modifica]
- René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949 (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN 2-228-12530-X), p. 139-142.
- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 501-04.
- Foundation for Medieval Genealogy : rois d'Arménie (Bagratides).