Regne de Kars

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióRegne de Kars
Modifica dades a Wikidata

El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Ashot III Olormadz al seu germà Mushel el 961.

Mushel va morir el 984 i el va succeir el seu fill Abas I (984-989) que va eliminar el bandidisme i va restablir la seguretat davant dels lladres que havien esdevingut una plaga. Va fundar el convent de Shirim. Va regnar fins al 1029.

El 1029 va pujar al tron el fill de l'anterior, Gagik Abas. o Abas II de Kars

El 1054 un cap dels seljúcides, Ibrahim Inal, que s'havia barallat amb son cosí el soldà dels seljúcides Toghril Beg I, va fer una incursió a Kars que va ocupar i va matar milers, però no va poder prendre la ciutadella, i com que son cosí s'acostava va evacuar la ciutat que de totes maneres va quedar arruïnada. L'any següent Toghrul Beg va ocupar la ciutat de Berkri i la d'Ardjesh, ciutats poblades per musulmans. D'allí va anar a assetjar Malazgird, possessió bizantina governada per Basili, fill d'Abukab (en grec Apokapis) que era mig armeni i mig georgià. La ciutat fou bombardejada amb pedres però no va poder ser conquerida.

El 1056 entre altres atacs en va dirigir un a la ciutat de Kars. L'exèrcit reial fou derrotat després d'una certa resistència. L'any següent va tornar a Manazkert que va atacar altre cop sense èxit, i es va retirar cap a Pèrsia. Abul Uswar de Dwin, que el 1055 s'havia sotmès a Toghrul, va dirigir una expedició a la ciutat bizantina d'Ani però va deixar en pau Kars. Els bizantins van enviar un exèrcit sota el comandament de l'eunuc Nicèfor, que va derrotar l'emir i va arribar fins a Gandja. Abul Uswar va reconèixer la sobirania bizantina i va donar al seu nebot com a ostatge.

El 1057-1058 la guerra civil es va desenvolupar a Bizanci i Ivan Liparit, el més important eristhavi georgià va aprofitar per engrandir els seus territoris. Ja li havien cedit Erez a l'Astianene (Hashteanq) i ara va agafar Olnut entre la Gordiene i l'Arsharuniq, i després Khabtzitzin a la riba de l'Araxes. Llavors va marxar contra Karin que va voler ocupar fent-se passar per enviat de l'emperador, però les portes se li van tancar i la va assetjar. Katakalon Kekaumenos d'Ani va marxar cap a Karin i Ivan Lipartit es va retirar.

No massa després bandes turques van tornar la regió i van saquejar el thema de Khàldia (la regió de Trebisonda). La rodalia de Kars i d'Ani van patir l'envestida. Poc després va seguir una segona ràtzia que va afectar principalment a Mananali (regió de Bizand al sud de Derdjan) que va saquejar Ekeleatz (Ekeleats), Blour (prop d'Erzurum) i Harav (a la riba de l'Eufrates); i encara una tercera ràtzia abans de final de 1057 que va saquejar Melitene, fins que el 1058 van passar a la Khorzanene (Khordzenq). Cal destacar la victòria parcial que aquí, a Glakavanq, va obtenir Thornik Mamikonian, fill de Mushel Mamikonian, un dels nakharars del Taron sota sobirania bizantina.

El 1063 Alp Arslan I va succeir al seu oncle Toghrul Beg i el 1064 va dirigir una expedició a la zona del Caucas. Va sortir de Marand, va creuar l'Araxes prop de Nakhichevan i es va dirigir a Geòrgia, creuant el Gugarq armeni. A la tornada es va casar amb una princesa bagràtida de la branca de reis korikain de Lori o de Tashir, filla de Kvirike I (conegut també com a Gurgen II 1048-1089) i néta de David Anholin, el que va permetre fer la pau amb els turcs. Fou en aquest moment que els reis de Lori van cedir Samshwilde a Geòrgia.

A continuació Alp Arslan va assetjar Ani que ara estava sota el govern de dos caps mercenaris Bagrat pare de Sembat i Gregori fill de Pakurian, un armeni i un georgià. El segon era el personatge conegut com a Gregori Pakurianos, d'una família georgiana al servei de Bizanci, autor del Typikan (escrit el 1083), que abans havia ja governat Kars. Després d'un llarg setge Ani fou ocupada el 6 de juny de 1064.[1] La ciutat fou donada en feu a Fadlun ben Abul Uswar, fill de l'emir de Dwin i Gandja.

Només sortir Alp Arslan el rei va fer cessió del regne a Bizanci a canvi del mantenir el títol reial en un domini de Capadòcia, que en aquest cas fou Tzamandos (armeni Tzamendav) amb les viles d'Amasia i Comana. El nou patriarca Bahram Pahlavuni (que va prendre el nom de Grigor II Vekaiase "amic dels màrtirs"), fill de Gregori Magistros, ja fou elegit a Tzamandos el 1065 quan els bizantins ho van permetre a instàncies de la princesa Maria, filla del rei Gagik Abas. Quant a Kars, només instal·lats els bizantins, al cap de tres mesos (vers la fi del 1064) ja fou ocupada pels seljúcides.

El patriarca Grigor es va retirar el 1069 i fou elegit Georg de Lori (Georg II) el mateix any. Grigor II va retornar per fer-lo renunciar el 1072 i ell mateix va recuperar el patriarcat. Aviat els bizantins (Philaretos Brachamaios) va fer elegir un antipatriarca de nom Sargis de Honi (1076) al que van seguir Teodor Alakhosik (1077-1090). Grigor va viatjar a Ani, amb permís dels selèucides i va consagrar bisbe al seu nebot Barsel Pahlavuni que després el va succeir com a patriarca (1105-1113).

El rei Gagik Abas fou assassinat a Tzamandos pels bizantins el 1080 (o 1081) i el regne reincorporat a l'Imperi.

Referències[modifica]

  1. Kurkjian, Vahan M. A history of Armenia (en anglès). Indo-European publishing, 2008, p. 169. ISBN 1604440120. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Kars Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 40° 36′ 25″ N, 43° 05′ 35″ E / 40.60694°N,43.09306°E / 40.60694; 43.09306