Myers Briggs Type Indicator

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El Myers Briggs Type Indicator (en català, Indicador de Tipus de Myers Briggs), conegut per l'acrònim MBTI, és una teoria psicomètrica que indica quines són les preferències psicològiques de les persones, com perceben el món que les envolta i com prenen decisions.[1][2][3] És un qüestionari introspectiu i autoavaluable que és usat com a eina psicològica arreu del món.

El MBTI va ser creat per Katharine Cook Briggs i la seva filla Isabel Briggs Myers. Es basa en la teoria tipològica proposada per Carl Jung en la seva obra Psychologische Typen, en la qual especulava que hi ha quatre funcions psicològiques principals a partir de les quals les persones actuen –observació, intuïció, sentiment i pensament– i que una d'aquestes funcions és majoritàriament dominant en cada persona.[4] El MBTI va ser creat per emfasitzar el valor de les diferències naturals; l'assumpció subjacent de la teoria és que tothom té preferències específiques a l'hora de concebre la vida, i aquestes preferències sustenten els nostre interessos, necessitats, valors i motivacions vitals.

Malgrat la seva gran popularitat en el sector laboral –amb especial renom als Estats Units d'Amèrica–, hi ha una forta confrontació envers la seva validesa i fiabilitat que posen en dubte les seves qualitats psicomètriques.

Història[modifica | modifica el codi]

Si bé el Myers-Briggs Type Indicator (MBTI®) va ser creat l’any 1942 i publicat l’any 1944, podem emmarcar aquesta creació en el context de la primera meitat del segle XX. De fet, cal tenir en compte que Carl G. Jung començà a parlar de la seva teoria de tipus psicològics (Psychologische Typen, publicada l’any 1921 a Alemanya) en el Congrés Psicològic de Munich de 1913. Aquesta va ser la llavor que faria brotar en Katharine Cook Briggs i Isabel Briggs Myers l’interès en la psicologia del comportament humà. L’any 1917, Katharine inicià el seu estudi que, juntament amb Isabel, durarà fins a la dècada dels 40.

Katharine i Isabel visqueren en una època en la qual les dones no eren estimulades a desenvolupar les seves ments, i un camí de carrera tradicional per una dona era fora de dubte. Eren esposes i dones compromeses, però també foren bastant intel·ligents, independents i curioses dones que necessitaven un canal intel·lectual. Quan no s’ocupaven de les seves cases i famílies, llegien, escrivien i estudiaven una àmplia varietat de temes, incloent la matèria que les arribaria a fer famoses: la teoria dels tipus de personalitat (the theory of personality types).

La teoria[modifica | modifica el codi]

Tipus[modifica | modifica el codi]

El model tipològic que ideà Carl Jung concep els tipus psicològics de manera similar al fet de ser dretà o esquerrà: les persones neixen o desenvolupen unes maneres determinades d'actuar i prendre decisions. El MBTI classifica algunes d'aquestes diferències psicològiques en quatre parelles oposades, anomenades dicotomies, creant els 16 possibles tipus psicològics. Cap d'aquests és "millor" o "pitjor"; tanmateix, Briggs i Myers teoritzaven que les persones "prefereixen" de manera innata una combinació d'entre totes les possibles.[5] Així com escriure amb la mà esquerra és difícil per un esquerrà, a les persones els acostuma a ser més costós usar la seva preferència psicològica oposada, tot i que poden esdevenir-ne competents (i, per consegüent, flexibles) amb la pràctica i desenvolupament. Els 16 tipus psicològics són coneguts per acrònims de 4 lletres—les inicials de cada una de les seves quatre preferències en anglès—.

Taula tipus psciològics MBTI
  • Extraversió (E) - Introversió (I)
  • Intuïció (N—per diferenciar-ho de la Introversió) - Observació (S—Sensing)
  • Sentiment (F—Feeling) - Pensament (T—Thinking)
  • Judici (J) - Percepció (P)

Vegeu aquests exemples:

  • ISTJ: Introversió-Observació-Pensament-Judici
  • ENFP: Extraversió-Intuïció-Sentiment-Percepció

Dicotomies[modifica | modifica el codi]

Extraversió-Introversió[modifica | modifica el codi]

Durant molts anys s'ha observat que algunes persones són més expressives, comunicatives i se senten còmodes a l’hora d’interactuar amb el seu entorn; mentre altres són reservades, tranquil·les i se senten més còmodes soles. Les primeres gaudeixen conversant i involucrant-se amb el món exterior, recarreguen les seves bateries comunicant-se amb altres persones; les segones prefereixen dependre de si mateixes i del seu món intern en lloc de buscar estímuls de fora. Malgrat la Introversió i la Extraversió són concebudes en tant que aptituds socials, aquesta escala involucra més que ser sociable i expressiu, tot i que les habilitats socials també influeixen. En un sentit més ampli, aquesta dicotomia determina el grau d’interacció amb el món exterior; com una persona s’hi comporta és només una part d’això.

D'una banda, les persones que són considerades Extravertides (E) en aquest model no són tan sensibles a estímuls externs i necessiten buscar-los per tal d’aconseguir un tipus d’equilibri funcional i actuar correctament. Les Introvertides (I), per altra banda, són més sensibles i necessiten escapar dels estímuls per poder ser més funcionals. A diferència de les Extravertides, les Introvertides poden esgotar fàcilment les seves reserves d’energia mental, i només poden tolerar aquestes situacions després d’haver gaudit de la solitud i la tranquil·litat.

La recerca mostra que les persones Introvertides són significativament més sensibles al soroll i colors brillants, també tenen una forta preferència cap a la simplicitat i el minimalisme en el seu entorn —especialment si la característica Introversió va emparellada amb la de Pensament (P)—. De manera similar, no busquen ni requereixen d’estimulació externa ni comunicació constant amb altres persones. A la cara oposada, les persones Extravertides (E) mostren més interès en involucrar-se amb el seu entorn i necessiten els seus comentaris. Exteriorment, tendeixen a ser més enèrgiques i a estar disposades a guiar les situacions —especialment, aquelles socials—, gaudeixen empenyent límits i desafiant-se a si mateixes i a aquelles que les envolten. A més, acostumen a sentir que poden espavilar-se enfront dels reptes que posa la vida. Evidentment, sigui cert o no depèn de moltes altres circumstàncies; generalment parlant, però, les persones Extravertides acostumen a ser més proactives a l’hora d’experimentar —i dependre— en el món del seu voltant. És important destacar que aquesta escala no determina com d’introspectiva o reflexiva pot ser una persona, per més que puguin semblar característiques exclusives.

Fitxer:Il·lustració del tret Intuïció (N).png
Il·lustració del tret Intuïció (N)

Intuïció-Observació[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Il·lustració del tret Observació (S).png
Il·lustració del tret Observació (S)

En aquesta dicotomia, totes les personalitats poden dividir-se en dos grups: uns a favor de la Intuïció (N) —visionaris, més interessats en idees, concentrats en la innovació—, i uns altres del amb més tendència a la Observació (S) —més interessats en els fets, qüestions observables, centrats en allò comprovat i testat—.

Les persones Intuïtives (N) prefereixen dependre de la seva imaginació, idees i possibilitats. Somnien, fantasiegen i es qüestionen la manera en què ocorren les coses, sovint sentint-se lleugerament indiferents respecte el món tangible. Observen altres persones i esdeveniments però les seves ments romanen dirigides endins i en algun altre lloc sempre preguntant-se, qüestionant-se i trobant relacions. Així doncs, els tipus d’Intuïció (N) creuen en la innovació i en la mentalitat oberta.

En contrast, les persones amb el tret d’Observació (S) focalitzen la seva atenció en el món real i tangible, en les coses que tenen lloc al seu voltant. Gaudeixen en veure, tocar, sentir i viure —deixant les teories i possibilitats a altres—. Prefereixen tocar de peus a terra i viure el present, en lloc de qüestionar-se el perquè de tot plegat. Consegüentment, aquests individus tendeixen a tractar millor els fets, eines i objectes concrets, en oposició a proposar idees (brainstorming) sobre futures possibilitats o esdeveniments, entendre teories abstractes o explorar escenaris fantasiosos. Les persones del tipus d’Observació (S) són, grosso modo, millors a l’hora de concentrar-se en una sola qüestió en un moment en lloc de gastar energia fent malabars amb múltiples activitats.


Sentiment-Pensament[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Il·lustració dels trets Pensament (T) i Sentiment (F).jpg
Il·lustració dels trets Pensament (T) i Sentiment (F)

El tercer esglaó de la teoria MBTI analitza quin és motiu principal en la presa de decisions de les persones: el Pensament (T) o el Sentiment (F)? No s’ha de confondre Sentiment amb emoció. Tothom té emocions a partir de les quals pren decisions. Igualment, no s’ha de confondre Pensament amb intel·ligència. Tothom usa el Pensament per algunes decisions i el Sentiment per unes altres.

Les persones amb el tret Pensament (T) busquen arguments lògics i racionals, depenent més en el seu cap que en el seu cor. Fan el possible per salvaguardar o protegir les seves emocions del món exterior i intentant que no siguin clarament visibles. No obstant això, aquests individus no són freds, cruels ni indiferents. De fet, les persones amb aquesta característica de personalitat poden ser tant o més emotius que les persones amb el tret Sentiment (F); tot i això, aquests tendeixen a contenir-la i anteposar-hi la seva lògica racional.

Per contra, les persones amb la qualitat Sentiment (F) segueixen el seu cor i emocions i es preocupen menys a l’hora d’amagar-los. Des de la seva perspectiva, no hauríem de témer a escoltar els nostres sentiments més íntims i a compartir-los amb el món —aquests individus acostumen a ser compassius, sensibles i emotius—. Prefereixen cooperar abans que competir—malgrat sigui un greu error concebre’ls com a innocents o fàcilment influïbles, ans al contrari, lluiten aferrissadament per allò en què creuen—. Per molts d’aquests, els seus principis i ideals són més importants que l’èxit professional. O, per dir-ho d’una altra manera, tenen un altre tipus de lògica, una arrelada en altri.

Judici-Percepció[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Il·lustració del tret Judici (J).png
Il·lustració del tret Judici (J)

Aquesta dicotomia determina com ens apropem al món, com treballem i ens organitzem. A pesar d’això, aquest esglaó afecta més que només els nostres calendaris; la seva essència rau en la nostra actitud envers l’estructura de la vida, tan a nivell mental com físic. A les persones amb el tret de Judici (J) no els agrada mantenir les opcions obertes, acostumen tenir diversos plans contingents abans de disposar-se a enfrontar els problemes a mida que apareixen. Prefereixen la claredat i els tancaments, sempre un pla abans que fluir. És com si sempre tinguessin una llista mental i, quan quelcom és tatxat, ja s’ha fet i no cal retornar-hi. A més, els individus amb Judici (J) tendeixen a tenir una moral força sòlida, anteposant deures i responsabilitats per davant de qualsevol altre aspecte. La recerca demostra que els tipus amb Judici (J) són més estrictes i exigents.

Fitxer:Il·lustració del tret Percepció (P).png
Il·lustració del tret Percepció (P)

Per altra banda, les persones amb el tret de Percepció (P) són molt més flexibles i relaxades quan toca enfrontar reptes esperats i inesperats. Acostumen a analitzar les oportunitats i són perfectament conscients que la vida és plena de possibilitats. També enfoquen el seu interès en el que les fa vertaderament felices, independentment de l’expectació familiar, laboral, etcètera —si una tasca específica no és gaire important o interessant, una persona amb Percepció (P) trobaria una altra qüestió millor a fer—.

A mode de resum, podem dir que les persones amb Judici (J) encaren la vida creant plans i estructurant el seu món per tal d’aconseguir els seus objectius i resultats desitjats des d’una manera predictible. Els agrada la sensació de control, prendre les regnes, i prendre decisions amb antelació. Acostumen a ser auto-exigents i decidides. En canvi, aquelles amb Percepció (P) consideren que l’estructuració limita més que facilita. Prefereixen sortir-se de problemes amb el que saben de la vida.


Crítiques[modifica | modifica el codi]

La validesa (validesa estadística i validesa de test) del Myers Briggs Type Indicator com a eina psicomètrica ha estat subjecte de moltes crítiques. S'ha estimat que entre un terç i la meitat del material publicat al MBTI ha estat produït o bé per les conferències especials del Centre d'Aplicació del Tipus Psicològic (CAPT-Center for the Application of Psychological Type), el qual subministra la pràctica del MBTI i és finançat a partir de l'ús del MBTI, o bé per la Revista del Tipus Psicològic (Journal of Psichological Type), la qual és editada i mantinguda pels defensors de Myers-Briggs i per les vendes de l'indicador.[6] S'ha argumentat que aquest fet reflecteix la mancança d'escrutini crític.[6] Molts dels estudis que aproven el Myers Briggs Type Indicator són metodològicament pobres o sense rigor científic.[7] Una ressenya de 1996 feta per Gardner i Martinko conclou que: "És evident que els esforços per detectar nexes simplistes entre les preferències de tipus i l'eficàcia de gestió són decepcionants. De fet, donada la qualitat variada de recerca i resultats inconsistents, cap conclusió definitiva amb referència a aquestes relacions pot ser-ne extreta."[7][8]

L'especialista en psicometria Robert Hogan escrigué: "Molts psicòlegs de personalitat consideren el MBTI tan o menys elaborat com les galetes de la sort xineses..."[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Myers, Isabel Briggs with Peter B. Myers. Gifts Differing: Understanding Personality Type. Mountain View, CA: Davies-Black Publishing, 1995. ISBN 0-89106-074-X. 
  2. MBTI basics, The Myers-Briggs Foundation, 2014, Retrieved 18 June 2014.
  3. Myers-Briggs Type Indicator (MBTI), CPP.com, Menlo Park, CA, 2014, Retrieved 18 June 2014.
  4. Kaplan, R. M.; Saccuzzo, D. P.. Psychological Testing: Principles, Applications, and Issues. 7. Belmont, California: Wadsworth Publishing Company, 2009. ISBN 978-0-495-50636-2. 
  5. Myers, Isabel Briggs with Peter B. Myers. Gifts Differing: Understanding Personality Type. Mountain View, CA: Davies-Black Publishing, 1995. ISBN 0-89106-074-X. 
  6. 6,0 6,1 «Learning styles and pedagogy in post-16 learning: A systematic and critical review» (PDF). Learning and Skills Research Centre, 2004.
  7. 7,0 7,1 «Using the Myers-Briggs Type Indicator to study managers: A literature review and research agenda». Journal of Management, 22, 1996, pàg. 45–83. DOI: 10.1177/014920639602200103.
  8. Pittenger, David J. «Cautionary comments regarding the Myers-Briggs Type Indicator.». Consulting Psychology Journal: Practice and Research, 57, 3, 01-01-2005, pàg. 210–221. DOI: 10.1037/1065-9293.57.3.210.
  9. Hogan, Robert. Personality and the fate of organizations. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates, 2007, p. 28. ISBN 0-8058-4142-3. OCLC 65400436. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Myers Briggs Type Indicator Modifica l'enllaç a Wikidata