Narcís Martí i Filosia
| Nom original | (es) Narcís Martí Filosia  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Naixement | 15 setembre 1945 (78 anys) Palafrugell (Baix Empordà) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 1,86 m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Migcampista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Narcís Martí i Filosia (Palafrugell, 15 de setembre del 1945) és un exfutbolista català del FC Barcelona.
Trajectòria esportiva[modifica]
Es formà al FC Palafrugell, passant més tard al futbol base del Barça, al juvenil, l'amateur i al CD Comtal.[1] Martí Filosia arribà al primer equip el 1966 i hi romangué fins al 1975.[1] Jugà al costat d'homes com Johan Cruyff, Salvador Sadurní, Hugo Sotil, Carles Rexach i Asensi. Centrecampista ofensiu de depurada tècnica, la seva fredor sobre el camp suscità sempre la controvèrsia entre els seus admiradors i els seus detractors.
Debutà amb el Barça el 16 d'octubre de 1966 amb l'entrenador Roque Olsen en el derbi enfront del RCD Espanyol a l'estadi de Sarrià. El Barça guanyà per 0 a 2 i Filosia disputà els 90 minuts. El seu darrer partit fou quasi nou anys després, el 6 d'abril de 1975 a Vigo enfront del Celta de Vigo amb victòria per 0 a 1. La seva millor temporada fou la 1970-71 amb l'entrenador anglès Vic Buckingham on disputà 29 partits de lliga. En total disputà 214 partits oficials amb el club. Guanyà la lliga de la temporada 1973-74, tot i que no era titular habitual. Acabà la seva carrera a la UE Sant Andreu.[1]
El seu sogre Lluís Bonal i Salavert també fou futbolista.[1]
Palmarès[modifica]
- 1 Copa de Fires: 1971-1972.
- 1 Lliga: 1973-1974.
- 2 Copes: 1967-1968 i 1970-1971.
- Subcampió de la Recopa d'Europa: 1968-1969.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.