Ni Zan
 Sis cavallers, Museu de Xangai | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1301 (Gregorià)  Wuxi (Xina) |
| Mort | 1374 (Gregorià) (72/73 anys) Wuxi (Xina) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Llac Taihu |
| Ocupació | pintor, poeta, cal·lígraf |
| Moviment | Escola del Sud |
| Família | |
| Cònjuge | Jiang Yuanming (en)  |
| Fills | Ni Mengyu (en) , Ni Jimin (en) |
| Pare | Ni Bing (en) |
Ni Zan (en xinès simplificat: 倪瓒; en xinès tradicional: 倪瓚; en pinyin: Ní Zàn) fou un pintor, poeta i cal·lígraf xinès sota la dinastia Yuan i inicis de la dinastia Ming. Nascut el 1301 a Wuxi, província de Jiangsu, i mort el 1374. De família benestant, no va voler resignar-ne a servir els dirigents mongols.[1]
Biografia[modifica]
El seu nom de cortesia era Yuan Zhen (元 鎮), i els seus noms artístics eren Yun Lin Zi (雲 林子), Huan Xia Sheng (幻 霞 生) i Jing Man Min (荊蠻 民).[2]Va néixer després de la mort del Kublai Khan, el governant mongol que va derrotar la dinastia Song i va establir el domini sobre totes les zones que tradicionalment havien estat considerades la Xina. Els governants de Yuan no confiaven en molts dels erudits confucians i prefereixen nomenar mongols i musulmans a càrrecs administratius. Ni Zan podia assumir el cost d’una educació confuciana rigorosa sense haver d’accedir obligatòriament a llocs de treball governamentals ben remunerats que tradicionalment eren la recompensa a aquesta educació. Va ser un dels nombrosos estudiosos i poetes rics que van formar part d’un moviment que va alterar radicalment les concepcions tradicionals de la pintura xinesa. Les seves pintures mostraven representacions d’indrets naturals molt concrets, que reproduïen la seva visió i sentiment personal.
Durant la dècada de 1340, diverses sequeres i inundacions van provocar una fam a tota la regió de Ni Zan, que posteriorment va provocar revoltes camperoles. Aquestes revoltes van arribar al seu màxim al 1350 a causa de l’ús que el govern va fer de treballs forçats per reparar els dics del riu Groc. Al llarg de la dècada de 1340, els governants de Yuan també van imposar forts impostos als rics terratinents de la regió per tal de cobrir el cost dels desastres naturals en curs. Hi ha moltes opinions divergents sobre la reacció de Ni Zan a aquests impostos i les seves accions posteriors no són clares. No obstant això, s'ha comprovat que va distribuir totes les seves possessions als seus amics i es va traslladar a una casa flotant. Va marxar a la vigília de la revolució mil·lenarista dels turbants vermells i va viatjar pel relativament pacífic sud-est mentre diversos partits revolucionaris van trencar la seva regió d'origen. Va ser en aquest moment quan Ni Zan va desenvolupar el seu estil distintiu.
Context[modifica]
L'ocupació mongol de la dinastia Yuan (1279-1368), que marca un llarg període d'humiliacions en la història de la Xina, veu d'altra banda un sorprenent ressorgiment creatiu en el camp artístic. De fet, diversos funcionaris alfabetitzats es troben lliures de totes les preocupacions administratives i polítiques i, aïllats en un retir de protesta, tenen molt de temps per treballar conceptes que son per ells espirituals com la cal·ligrafia, la poesia i la pintura.
Obra[modifica]
Aquest pintor paisatgista va deixar la seva empremta personal passada la quarantena. Feia servir en els seus treballs una tinta molt fosca i la textura de les seves pintures tenia un aspecte sec, calcari. Cada traç és important. Tal com indicaven els erudits, les obres havien de reflectir les emocions internes de l'artista. Va ser un dels introductors de la navegació amb barca com a tema paisatgístic (ell va viure en una casa flotant). També trobem en aquest artista la representació d'un espai ampli i separat. En la seva representació de paisatges la figura humana està poques vegades present. Ni Zan és un dels Quatre Mestres Yuan, juntament amb Huang Gongwang, Wu Zhen i Wang Meng. Entre les seves obres destaquen: L'estudi Rongxi, Arbres a la vora del riu, Vent a través dels arbres a la vora del riu, Boscos i valls de la muntanya Yu, Roc i bambú, Vent de tardor i bambú i Arbre. Artistes posteriors en van fer tantes còpies de les seves obres que costa molt esbrinar quines en són autèntiques.
Home del sud, en les seves pintures es mostra molt fidel a la terra al voltant del llac Taihu i els turons que l'envolten. Procedent d'una família benestant, Ni Zan, apassionat de la cultura i l'estètica, utilitza la seva joventut per envoltar-se de llibres peculiars, objectes antics, cal·ligrafia i pintures evolucionant així, en un univers espiritual contemplatiu apte per despertar la meditació taoista, de la que és un entusiasta seguidor amb una gran ambició de creació artística.
El toc líric que impregna la seva poesia és de gran originalitat, també amb la seva cal·ligrafia tenyida voluntàriament d'arcaisme i aquestes dues disciplines constitueixen components essencials en l'elaboració de la seva pintura. A més, il·lustra fàcilment la unitat fonamental d'aquestes tres arts mitjançant la cal·ligrafia dels seus propis poemes en les seves obres pintades. En fer-se més gran, Ni Zan s'allibera de la seva fortuna distribuint la seva riquesa entre els seus parents i passant els últims vint anys de la seva vida com a ermità errant, vagant en una casa flotant al llarg de les ribes del llac Taihu, tenint-ne prou amb un banc de fusta i un llum de bambú freqüentant els camperols i regalant-los els seus quadres.
Aquesta existència en què culmina la seva carrera el transforma, als ulls de la posteritat, en una figura llegendària, un model ideal d'ètica lletrada. El seu sobrenom, Yuanzhen,”el molt tranquil”, i els seus noms de pinzell, Yunlinzi, “el fill dels núvols i els boscos” i Ni Yu, “Ni l’inaccessible”, són indicatius del seu temperament solitari i sensible i reflecteixen la seva recerca de la puresa.
Tota la seva creació pictòrica es basa en la mateixa investigació i compleix exactament amb la definició del gran mestre individualista del segle XVII, Shitao, on aquest inclou l'actitud ideal d’un pintor de paisatges: "A la superfície limitada d'una pintura, ordena el Cel i la Terra, les muntanyes, els rius i la infinitat de criatures, i tot això, amb el cor desprès i com en el no res ", és a dir quelcom indiferent i ociós, lliure i desprès, simple i despullat, purificat i buit, fent servir la tinta pàl·lida (dan) específica dels gustos secrets de la creació lletrada. Per això el seu registre aparentment acotat és, en realitat, d'una originalitat absoluta, lloc d'una absència sublim on, en un buit animat, tot s'ofereix i tot sembla ocult.
La pintura de Ni Zan és construïda amb anotacions seques portades en una primera línia de tinta pàl·lida coberta per línies més fosques. El treball del pinzell, oblic i lleuger és estàtic però carregat de tensió nerviosa; les textures seques es construeixen, mentre els deixos humits defineixen els límits i vigoritzen les àrees delineades. Rebutjant gairebé de forma sistemàtica la presència dels colors organitza invariablement la seva composició en tres etapes: el primer pla pedregós d’un marge vorejat d’uns arbres esquàlids, l’immens buit d’una vasta extensió d’aigua, l’horitzó llunyà dels turons de la terra, escorxat tremolós que sovint revela la malenconia de la tardor i l’hivern, on tota presència humana és misteriosament desterrada, on cada element manifesta una autonomia arrogant separada del món vulgar per una pantalla translúcida de silenci i buit.
Per tant, no hem de confondre la seva aparent indecisió quan escriu: "La meva pintura no és més que unes pinzellades llançades a l'atzar, sense preocupar-me per la semblança, pel meu entreteniment", amb absoluta certesa espiritual i rigor tècnic del que està impresa la seva obra. Ni Zan té innombrables imitadors però la separació arbitrària d'aquests sovint cau en la pobresa i, com diu Shitao, "Els pintors d'èpoques posteriors només se cenyien a aspectes com la sequera, la solitud o parts més banals, de manera que les seves còpies no arribaven a l'esperit".
Els crítics xinesos no es deixen enganyar, a més a més, un coneixedor del període Ming pot escriure que és fàcil copiar els mestres Song, però que és difícil copiar els mestres Yuan; que és possible copiar els mestres Yuan, però que és impossible copiar Ni Zan.
Quatre Grans Mestres Yuan[modifica]
Entre els pintors de la dinastia Yuan, la historiografia artística va agrupar sota aquesta denominació a un grup d'artistes desvinculats voluntàriament dels cercles oficials, i que adoptaren el títol yimin o gent oblidada. Com a característiques comunes cal citar la seva oposició a govern, les innovacions en la composició del paisatge, i la referència a obres del passat, seguint els principis iniciats per La seva Shih (1036-1101) i La meva Fu (1051-11074) en la pintura wenrenhua. Les seves obres van exercir gran influència en la pintura de la dinastia Ming i en la pintura japonesa. Els quatre pintors van ser: Wu Zhen (1280-1354), Huang Gongwang (1259-1354), Ni Zan (1301-1374) i Wang Meng (c.1309-1385).[3]
Sis principis de la pintura[modifica]
Li Yutang al seu llibre Teoria de l’art xinès, Buenos Aires, 1968, defineix així els sis principis de la pintura:
- Creació de tonalitat i atmosfera similar a la vida (Qiyung shendong) concebut per entendre la pintura como una expressió d’una idea.
- El treball del pinzell és el responsable de construir l'estructura(Gufa yongbi).
- Representació de la forma dels objectes tal com son (Yingwu xiangxing).
- Aconseguir el color apropiat mitjançant els matisos que ens proporciona la mateixa tinta (Suilei fucai).
- Composició (Jingying weiji).
- Transcripció i còpia (Chuanyi moxie).
Jing Hao (c.870-c.925), en el seu tractat sobre la pintura Una conversa sobre el mètode (Bifaji) parla dels principis essencials de la pintura basant-se en els proposats per Xie He (c.490 d.C) en el seu llibre Critica de la pintura, que quedarien contemplats de la manera següent:
- Lliure moviment que guia el pinzell (qi).
- Ritme o principi musical amb el que s’ha d’expressar l’harmonia entre la forma i les idees (yun).
- Proporció i estructura (si).
- Captar l'escena mitjançant els diferents canvis de la natura (jing).
- Habilitat amb el pinzell (bi).
- Habilitat amb la tinta (mo).
Pinzellada[modifica]
La pinzellada és concebuda com una tècnica i categoria estètica de la pintura i cal·ligrafia xinesa. La cal·ligrafia té una importància cabdal en el traç que adopta caràcter polisèmic, ja sigui pintant un paisatge o bé per escriure una poesia. Hi ha dos tipus de pinzellades que impliquen de manera particular el buit intern: el ganbi “pinzell sec”, equilibri entre la presència i l’absència i la substància i l'esperit, tot amb discreta harmonia i impregnada al buit. El gran mestre del ganbi és Ni Zan, de la dinastia Yuan, molt apreciat pel seu saber difícil d'explicar. L’altre seria el feibai “blanc volador”, on els pèls del pinzell no són concèntrics sinó que estan separats de tal manera que la traçada ràpida de la pinzellada deixa espais en blanc: unió de poder i lleugeresa. El cun seria la línia arrissada o modelada, que agafa més forma. Mitjançant la pinzellada s'escriu, es pinta, és una manera de mostrar el cor.
Referències[modifica]
- ↑ Huaiyu, Guo.. 5000 ans d'Art Chinois. ISBN 978-2-8099-1601-0.
- ↑ Ci hai (辞海). Ci hai bian ji wei yuan hui (辞海编辑委员会) (en xinès). Shanghai: Shanghai ci shu chu ban she (上海辞书出版社), 1979, p. 253.
- ↑ Cervera Fernández, Isabel. Arte y cultura en China : Conceptos, materiales y términos: de la A a la Z (en castellà). 1a ed. Barcelona: Del Serbal, 1997, p. 160-161. ISBN 84-7628-197-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ni Zan |
- http://www.chinaonlinemuseum.com/painting-ni-zan.php
- http://www.chinaonlinemuseum.com/painting-ni-zan-rongxi-studio.php
- http://www.artrealization.com/traditional_chinese_art/landscape_painting/yuan/nizan/ni_zan.htm
- http://www.arthistoryarchive.com/arthistory/asian/Ni-Zan.html
- http://www.asianbrushpainter.com/blog/knowledgebase/ni-zan-painter-of-the-yuan-dynasty/ Arxivat 2014-03-06 a Wayback Machine.