Nichiren Shōshū

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióNichiren Shōshū
Nichiren Shoshu logo.jpg
Hōan-dō of Taiseki-ji in 2009-11.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEscoles budistes
religious corporation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat deNichiren Shū (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de constitucióMinobu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FundadorNisshō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Influències
Governança corporativa
Seu

Lloc webnichirenshoshu.or.jp Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCHVMmB9IcNjq2mDPQPib8Fw Modifica el valor a Wikidata
L'escut de la grua circular és el símbol oficial de Nichiren Shōshū

Nichiren Shōshū (日蓮正宗 català: Escola de Budisme Ortodox) és una branca del Budisme Nichiren basada en les ensenyances del segle xiii del sacerdot budista japonés Nichiren (1222-1282).[1] Nichiren Shōshū defensa a Nichiren com al seu fundador a través del seu deixeble Nikkō Shōnin (1246–1333) i aquest com a fundador de l'escola del Temple principal de Taiseki-ji, situat a la base del mont Fuji.[2] Actualment té més de mig milió de seguidors principalment al Japó i altres països del món.[3]

L'objecte sagrat de veneració per als creients de Nichiren Shōshū és el Dai Gohonzon, que actualment es troba al saló principal (Hoando) del temple principal a Fujinomiya. Tant els seus líders com els adherents atribueixen un títol únicament honorífic a Nichiren, com el Dai-Shonin (Gran Mestre), tot mantenint que l'únic successor legítim del seu ministeri i llegat és només Nikko Shonin i els successius alts sacerdots de Nichiren Shōshū. L'actual alt sacerdot és Nichinyo Shonin, que va ascendir al càrrec el 2005.

Hokkekō[modifica]

Les agrupacions de creients laics es denominen Hokkekō i els creients pertanyen al seu Hokkekō del seu temple més proper on resen i practiquen la religió.[4]

Grups expulsats[modifica]

Crítiques[modifica]

La majoria de les crítiques han sigut publicades per la anteriorment seua associació laica, Soka Gakkai. En el seu grup dissident, Soka Spirit el qual qüestiona i s'opossa a les doctrines de Nichiren Shoshu, i amb la Soka Gakkai rebutjen l'autoritat dels sacerdots i el sum sacerdot i qüestionen que el paper d'intermediaris dels sacerdots com a intermediaris es irrellevant o innecessari en l'època contenporània.[5]

Antics practicants de l'antiga Nichiren Shoshu of America parlen de les "creences ortodoxes" de Nichiren Shoshu la qual posa gran enfasi en la pietat religiosa i en les cerimònies religioses que "prohibeixen la tolerància cap a altres cultures" i els "valors de les cultures estrangeres" en un "ambient d'ortodoxia". Lo més significatiu és el suposat monopoli del budisme Nichiren a través de les pelegriancions devocionals al Dai Gohonzon, alegant que és una falsificació, sense fonaments històrics, robat i comercialitzat.[6][7]

L'opinió d'investigadors acadèmics com l'autor americà Alfred Metraux,[8] parla de que el "principal problema" de l'autoritat doctrinal és la clau central del conflicte:

“El (Nichiren Shoshu) sacerdoci diu que és l'ínic custodi de l'autoritat religiosa i de la preservació del dogma, mentres els líders de Soka Gakkai defensen que són les escriptures de Nichiren i no el sacerdoci qui representa l'últim nivell d'autoritat i que qualsevol persona pot alcançar l'il·luminació sense ajuda d'un sacerdot de Nichiren Shoshu.”[9][10]

Els actuals membres laics de Nichiren Shoshu seguixen al culte degut a la seua afiliació amb els sacerdot i al seu desig de seguir el Dai Gohonzon en lloc de seguir els diners o les donacions oferides per l'organització Soka Gakkai per a alterar les doctrines tradicionals. Mentrestant els membres de la Soka Gakkai són distants amb els membres de Nichiren Shoshu crient que els seus mètodes monàstics i rituals formals ja no són necessaris o agradables per al budisme modern, a més de no trobar una necessitat forta d'una nissaga del sacerdoci monàstic formal.

Festivitatas oficials[modifica]

Data Nom Anotacions
1 de gener Gantan Gongyo Gongyo d'any nou.
7 de febrer Koshi-e Cerimònia en record del segon sum sacerdot Nikkō Shōnin.
16 de febrer Shuso-Otanjo-e Cerimònia d'aniversari de Nichiren Daishōnin.
Vora el 21 de març Higan-e de primavera Cerimònia on se celebra l'inici de primavera.
7 d'abril Goreiho Omushibarai-e Cerimònia especial d'aireament dels Tresors Sagrats (Només al Temple Principal).
28 d'abril Risshu-e Conmemoració de la revelació del budisme vertader.
1 de maig Daygyo-e Cerimònia en memòria de Nanjo Tokimitsu.
15 de juliol Urabon Cerimònia especial anual pels morts.
19 d'agost Kanshi-e Cerimònia en record del vintisisé sum sacerdot Nichikan Shōnin.
12 de setembre Tatsunokuchi Gonan-e Conmemoració de la persecució de Tatsunokuchi.
22 de setembre Higan-e de tardor Cerimònia on se celebra l'inici de la tardor.
29 de setembre Ushi-e Cerimònia en record del nové sum sacerdot Nichiu Shōnin.
13 d'octubre[11] o 21 de novembre[12] Shuso Gotai-e (Oeshiki) Cerimònia d'aniversari de la mort de Nichiren Daishōnin.
15 de novembre Mokushi-e Cerimònia en record del tercer sum sacerdot Nichimoku Shōnin.

Referències[modifica]

Desenvolupament de les tradicions búdiques (450 aC – 1300 dC)

  450 aC 250 aC 100 500 700 800 1200

 

Índia

primera sangha

 

 

 

escoles búdiques primerenques mahayana vajrayana

 

 

 

 

 

Sri Lanka i
Sud-est asiàtic

  budisme theravada

 

 
 

 

 

 

Àsia Central

 

grecobudisme

 

budisme tibetà

 

expansió a través de la ruta de la seda

 

Àsia oriental

  chan, tendai, amidisme, zen, nichiren

shingon

 

 

  450 aC 250 aC 100 500 700 800 1200
  Llegenda:   = tradició theravada   = tradició mahayana   = tradició vajrayana