Nichiren Shōshū

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióNichiren Shōshū
(ja) 日蓮正宗 Modifica el valor a Wikidata
Nichiren Shoshu logo.jpg
Hōan-dō of Taiseki-ji in 2009-11.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusescola budista
religió Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat deNichiren Shū (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de constitucióMinobu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FundadorNisshō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Influències
Governança corporativa
Seu

Lloc webnichirenshoshu.or.jp Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCHVMmB9IcNjq2mDPQPib8Fw Modifica el valor a Wikidata

Nichiren Shōshū (日蓮正宗 català: Veritable Fe de Nichiren) és una branca del Budisme Nichiren basada en les ensenyances del segle xiii del sacerdot budista japonés Nichiren (1222-1282).[1] Nichiren Shōshū defensa a Nichiren com al seu fundador a través del seu deixeble Nikkō Shōnin (1246–1333) i aquest com a fundador de l'escola del Temple principal de Taiseki-ji, situat a la base del mont Fuji.[2] Actualment té més de mig milió de seguidors principalment al Japó i altres països del món.[3]

L'objecte sagrat de veneració per als creients de Nichiren Shōshū és el Dai Gohonzon, que actualment es troba al saló principal (Hoando) del temple principal a Fujinomiya. Tant els seus líders com els adherents atribueixen un títol únicament honorífic a Nichiren, com el Dai-Shonin (Gran Mestre), tot mantenint que l'únic successor legítim del seu ministeri i llegat és només Nikko Shonin i els successius alts sacerdots de Nichiren Shōshū. L'actual alt sacerdot és Nichinyo Shonin, que va ascendir al càrrec el 2005.

Generalitats[modifica]

Nichiren Shōshū és una secta budista mahayana. El seu nom original és "Fe de Nichiren del Mont Fuji de Taisekiji", indicant la qüantitat de sectes de l'època, dividides en diferents tradicions localitzades. Després de la restauració Meiji, l'any 1912, l'Emperador Taishō va donar a la secta el seu actual nom de "Nichiren Shōshū", degut a la reiterada negativa d'aquesta a unir-se amb altres sectes de la tradició Nichiren Shū. El temple principal, Taiseki-ji, es troba als peus del mont Fuji, al Japó.

Taiseki-ji o "Temple de la Gran Pedra", es visitat amb regularitat pels creients de Nichiren Shōshū de tot el món, que van a invocar davant el Dai Gohonzon, un mandala el qual els fidels creuen que conté l'esperit de Nichiren, tant a la fusta com a la tinta.

Al contrari que en altres pràctiques del budisme mahayana, Nichiren va establir el el Sutra del Lotus era l'única pràctica vàlida i que mentre s'invoca Nam Myoho Rengue Kyo com a única manera d'assolir la budeïtat, independentment de la possició social, circumstàncies, sexe, o possició professional, així com tampoc és necessari tornar a nàixer en altra existència vital futura.[4]

Summe sacerdot[modifica]

Nichiren, fundador del seu budisme
Nichinyo, actual summe sacerdot des de 2005

Crítiques[modifica]

La majoria de les crítiques han sigut publicades per la anteriorment seua associació laica, Soka Gakkai. En el seu grup dissident, Soka Spirit el qual qüestiona i s'opossa a les doctrines de Nichiren Shoshu, i amb la Soka Gakkai rebutjen l'autoritat dels sacerdots i el sum sacerdot i qüestionen que el paper d'intermediaris dels sacerdots com a intermediaris es irrellevant o innecessari en l'època contenporània.[5]

Antics practicants de l'antiga Nichiren Shoshu of America parlen de les "creences ortodoxes" de Nichiren Shoshu la qual posa gran enfasi en la pietat religiosa i en les cerimònies religioses que "prohibeixen la tolerància cap a altres cultures" i els "valors de les cultures estrangeres" en un "ambient d'ortodoxia". Lo més significatiu és el suposat monopoli del budisme Nichiren a través de les pelegriancions devocionals al Dai Gohonzon, alegant que és una falsificació, sense fonaments històrics, robat i comercialitzat.[6][7]

L'opinió d'investigadors acadèmics com l'autor americà Alfred Metraux,[8] parla de que el "principal problema" de l'autoritat doctrinal és la clau central del conflicte:

“El (Nichiren Shoshu) sacerdoci diu que és l'ínic custodi de l'autoritat religiosa i de la preservació del dogma, mentres els líders de Soka Gakkai defensen que són les escriptures de Nichiren i no el sacerdoci qui representa l'últim nivell d'autoritat i que qualsevol persona pot alcançar l'il·luminació sense ajuda d'un sacerdot de Nichiren Shoshu.”[9][10]

Els actuals membres laics de Nichiren Shoshu seguixen al culte degut a la seua afiliació amb els sacerdot i al seu desig de seguir el Dai Gohonzon en lloc de seguir els diners o les donacions oferides per l'organització Soka Gakkai per a alterar les doctrines tradicionals. Mentrestant els membres de la Soka Gakkai són distants amb els membres de Nichiren Shoshu crient que els seus mètodes monàstics i rituals formals ja no són necessaris o agradables per al budisme modern, a més de no trobar una necessitat forta d'una nissaga del sacerdoci monàstic formal.

Festivitatas oficials[modifica]

Data Nom Anotacions
1 de gener Gantan Gongyo Gongyo d'any nou.
7 de febrer Koshi-e Cerimònia en record del segon sum sacerdot Nikkō Shōnin.
16 de febrer Shuso-Otanjo-e Cerimònia d'aniversari de Nichiren Daishōnin.
Vora el 21 de març Higan-e de primavera Cerimònia on se celebra l'inici de primavera.
7 d'abril Goreiho Omushibarai-e Cerimònia especial d'aireament dels Tresors Sagrats (Només al Temple Principal).
28 d'abril Risshu-e Conmemoració de la revelació del budisme vertader.
1 de maig Daygyo-e Cerimònia en memòria de Nanjo Tokimitsu.
15 de juliol Urabon Cerimònia especial anual pels morts.
19 d'agost Kanshi-e Cerimònia en record del vintisisé sum sacerdot Nichikan Shōnin.
12 de setembre Tatsunokuchi Gonan-e Conmemoració de la persecució de Tatsunokuchi.
22 de setembre Higan-e de tardor Cerimònia on se celebra l'inici de la tardor.
29 de setembre Ushi-e Cerimònia en record del nové sum sacerdot Nichiu Shōnin.
13 d'octubre[11] o 21 de novembre[12] Shuso Gotai-e (Oeshiki) Cerimònia d'aniversari de la mort de Nichiren Daishōnin.
15 de novembre Mokushi-e Cerimònia en record del tercer sum sacerdot Nichimoku Shōnin.

Referències[modifica]

  1. «Nichiren fast facts and introduction».
  2. «Nichiren Shoshu True Buddhism • NST Nichiren Shoshu Temple» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2019].
  3. «Nichiren Shoshu Temples» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-07-18. [Consulta: 18 juliol 2019].
  4. International (SGI), Soka Gakkai. «On Attaining Buddhahood in This Lifetime | Soka Gakkai International (SGI)» (en anglès). www.sgi.org. [Consulta: 29 maig 2020].
  5. [enllaç sense format] http://sokaspirit.org/wp-content/uploads/2013/12/4_journey_same_reason.pdf
  6. [enllaç sense format] http://sokaspirit.org/home/newsletter/our-kosen-rufu-movement/
  7. [enllaç sense format] https://books.google.cat/books?id=dSaMAQAAQBAJ&pg=PA131&lpg=PA131&dq=toba+shoshu&source=bl&ots=g7Da7N6ufK&sig=dCbSsu7O87WrgJHAsVL8j55qb-E&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiDwaqP-IjNAhVN_mMKHXJnDh0Q6AEIKzAI#v=onepage&q=toba%20shoshu&f=false
  8. [enllaç sense format] https://mellenpress.com/author/daniel-a-metraux/6483/
  9. D. Metraux, "The dispute between the Sōka Gakkai and the Nichiren Shōshū priesthood: A lay revolution against a conservative clergy", Japanese Journal of Religious Studies. Vol 19 (4), p. 326, 1992. Archived from the original
  10. Reader, Ian (1995). "Review of "A Time to Chant" by Wilson and Dobbelaere". Japanese Journal of Religious Studies 22 (1-2), 223
  11. En els temples locals
  12. En el Temple Principal

Desenvolupament de les tradicions búdiques (450 aC – 1300 dC)

  450 aC 250 aC 100 500 700 800 1200

 

Índia

primera sangha

 

 

 

escoles búdiques primerenques mahayana vajrayana

 

 

 

 

 

Sri Lanka i
Sud-est asiàtic

  budisme theravada

 

 
 

 

 

 

Àsia Central

 

grecobudisme

 

budisme tibetà

 

expansió a través de la ruta de la seda

 

Àsia oriental

  chan, tendai, amidisme, zen, nichiren

shingon

 

 

  450 aC 250 aC 100 500 700 800 1200
  Llegenda:   = tradició theravada   = tradició mahayana   = tradició vajrayana


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nichiren Shōshū