Vés al contingut

Nicolas de Pellevé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNicolas de Pellevé

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1518 Modifica el valor a Wikidata
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1594 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Reims
1591 –
← Lluís de LorenaPhilippe du Bec →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1588 – 1589
← Ludovico MadruzzoGiulio Antonio Santorio →
Arquebisbe de Sens
16 desembre 1562 –
← Lluís de LorenaRenaud de Beaune →
Bisbe d'Amiens
24 agost 1552 – 18 maig 1564
← François de Pisseleu (en) TradueixAntoine de Créquy →
Diòcesi: bisbat d'Amiens
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 gener 1592conclave de 1592
27 octubre 1591conclave de 1591
8 octubre 1590conclave de 1590 (tardor)
7 setembre 1590conclave de 1590 (setembre)
21 abril 1585conclave de 1585 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRobert de Pellevé Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Charles Nicolas de Pellevé (Jouy-sous-Thelle, 18 d'octubre de 1518 - París, 28 de març de 1594) va ser un cardenal francès compromès en la lluita contra el protestantisme durant les Guerres de religió a França.

Biografia

[modifica]

Nicolas va ser el segon fill de Charles de Pellevé, senyor de Liancourt-Saint-Pierre i de Jouy-sous-Thelle, d'una antiga família de Normandia, i d'Hélène de Fay.[1] El seu germà Robert de Pellevé va ser bisbe de Pamiers de 1557 a 1579.

Carrera eclesiàstica

[modifica]

Professor de dret i abat de Saint-Corneille, va ser bisbe d'Amiens l'any 1552 amb el suport dels Guises.[2]

L'any 1559, és enviat a Escòcia per donar suport a la regent d'Escòcia Marie de Guise, i torna a França a la mort d'aquesta última que marca la fi del setge de Leith.

L'any 1560, fa construir el castell de Liancourt (que serà gairebé totalment destruït l'any 1830). Convida un arquitecte italià per tal de dissenyar l'església de Sant Pere i Sant Pau de Jouy-sous-Thelle on descansen diversos membres de la seva família.

El 16 de desembre de 1562, és arquebisbe de Sens en lloc del cardenal de Guise. El Pius V el va promoure cardenal. El nou papa Gregori XIII li va donar el títol de cardenal-prevere de Santi Giovanni e Paolo en el consistori del 17 de maig de 1570 (serà cardenal-prevere de Santa Prassede el 14 de novembre de 1584). A continuació el nomena prefecte de la Congregació dels bisbes i regulars a Roma.[2]

L'any 1588, és arquebisbe de Reims però no torna a França fins a l'any 1592.

Va viure durant vint anys en el si de la cúria romana on va destacar pel seu ultramuntanisme, comunicant a Roma la política del rei Enric III. Va donar suport actiu a la Santa Lliga de París i va anar fins i tot a París l'any 1592 per donar suport a l'elecció d'un nou rei de França. Va morir a l'edat de 75 anys, quatre dies després de la presa de París per Enric IV.[1]

És un dels últims caps de la Santa Lliga de París. Ja malalt, és presenta a París quan el rei Enric IV fa la seva entrada el 22 de març de 1594. Mor sis dies més tard al carrer de la Figuera, a l'hotel dels arquebisbes de Sens.

Referències

[modifica]