Nicolás de Jesús López Rodríguez
(2014) | |||||||||||||||||||||||||||
Nom original | Nicolás Hildebrando Borgia López Rodríguez | ||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
Naixement | 31 octubre 1936 (88 anys) La Vega (República Dominicana) | ||||||||||||||||||||||||||
Arquebisbe metropolità de Santo Domingo | |||||||||||||||||||||||||||
En el càrrec des de 15 de novembre de 1981 | |||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | República Dominicana | ||||||||||||||||||||||||||
Religió | Catolicisme | ||||||||||||||||||||||||||
Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana | ||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1978–), sacerdot catòlic (1961–) | ||||||||||||||||||||||||||
Consagració | 25 de febrer de 1978 per Octavio Antonio Beras Rojas | ||||||||||||||||||||||||||
Proclamació cardenalícia | 28 de juny de 1991 per Joan Pau II Cardenal prevere de San Pio X alla Balduina | ||||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||||
març 2013 | Conclave de 2013 | ||||||||||||||||||||||||||
abril 2005 | Conclave de 2005 | ||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||
Fortes in fide | |||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Nicolás de Jesús López Rodríguez (nascut el 31 d'octubre de 1936 a Barranca) és un cardenal dominicà de l'Església Catòlica que actualment serveix com a arquebisbe de Santo Domingo i presideix l'Església Catòlica Dominicana com a President de la seva Conferència Episcopal. És el segon dominicà en haver estat creat cardenal (el primer va ser Octavio Antonio Beras Rojas).
Biografia
[modifica]Fill de Perfecto Ramón López Salcedo y de Delia Ramona Rodríguez, va néixer a Barranca, a la província de La Vega. Inicià els seus estudis de filosofia i teologia al Seminari Pontifici Sant Tomàs d'Aquino de Santo Domingo; també estudià al Centre Internacional per a la Formació Sociològica del Clergat a Roma, a la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs de Roma, on es doctorà en ciències socials, i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.
Orde sacerdotal
[modifica]Ordenat prevere el 18 de març de 1961 per Francisco Panal Ramírez OFM, bisbe de La Vega. Serví com a vicari cooperador de la catedral de La Vega entre 1961-63. Continuà els seus estudis a Roma entre 1964 i 1966; i allà va obtenir la seva diplomatura de sociologia pastoral al Centre Internacional per a la Formació Sociològica del Clergar (CISIC) i la llicenciatura en ciències socials a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino in Urbe (Angelicum).[1]
En concloure els seus estudis a Roma, tornà a La Vega, on treballà pastoralment entre 1966-68. Continuà els seus estudis a Roma entre 1968 i 1969. A la diòcesi de La Vega, entre 1968 i 1978, va ser assessor per a la pastoral diocesana per a la família i la joventut, assessor eclesiàstic del Moviment Familiar Cristià, del Moviment dels Cursets de Cristiandat, vicari diocesà per a la pastoral i pro-vicari general (1970–1976) i, finalment, vicari general (1976–1978).
A més del seu Castellà nadiu, parla italià, anglès, alemany, portuguès i llatí.
Episcopat
[modifica]Va ser elegit i nomenat bisbe de San Francisco de Macorís pel Papa Pau VI el 16 de gener de 1978, va ser consagrat el 25 de febrer de 1978 pel cardenal Octavio Antonio Beras Rojas, arquebisbe metropolità de Santo Domingo, assistit per Juan Antonio Flores Santana, bisbe de La Vega, i per Jesús María De Jesús Moya, bisbe auxiliar de Santiago de los Caballeros. Va ser rector de la Universitat de San Francisco de Macorís entre 1979 i 1984. Promogut a la Seu Metropolitana i Primada d'Amèrica el 15 de novembre de 1981. Assistí a la VI Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes, celebrada a la ciutat del Vaticà del 29 de setembre al 28 d'octubre de 1983 i a la II Assemblea Extraordinària del Sínode de Bisbes del 24 de novembre al 8 de desembre de 1985. Va ser elegit president de la Conferència Episcopal Dominicana al juliol de 1984 i serví com a President del Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM) entre el 25 d'abril de 1991 i el 1994.
Cardenalat
[modifica]Creat cardenal el 28 de juny de 1991, rebé la birreta vermella i el títol de cardenal prevere de S. Pio X alla Balduina al consistori celebrat a Sant Pere del Vaticà el 28 de juny de 1991. Assistí a la I Assemblea Especial per a Europa del Sínode de Bisbes, a la Ciutat del Vaticà, del 28 de novembre al 14 de desembre de 1991; a la IV Conferència General de l'Episcopal Llatinoamericà, a Santo Domingo, del 12 al 28 d'octubre de 1992, on va ser un dels tres presidents delegats. Llegat pontifici al XLV Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Sevilla, del 7 al 13 de juny de 1993.
Té el títol de Primat d'Amèrica perquè l'arxidiòcesi de Santo Domingo va ser la primera seu erigida al Nou Món.[2]
Participà com a cardenal elector als conclaves de 2005 i 2013.
A la Cúria Pontifícia pertany a les Congregacions per al Clergat i per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, al Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials i a la Comissió Pontifícia per a l'Amèrica Llatina (CAL).
Opinions
[modifica]López Rodríguez organitzà una trobada de bisbes llatinoamericans celebrada a Santo Domingo el 1992, que va ser vista considerada d'opinions molt tradicionals i descrita com a "temporalista i piramidal" pel veterà observador vaticà Giancarlo Zizola. Tenia inclinacions integristes, insistint en que el parlament dominicà aprovés una llei instituint que la festa de l'Anunciació, el 25 de març, fos una festa nacional.[3]
La controvèrsia del nomenament de l'ambaixador estatunidenc gai
[modifica]El 27 de juny de 2013, mentre que estava sent entrevistat després de la benedicció d'una oficina del govern durant la seva reobertura, un periodista li preguntà sobre el nomenament de Barack Obama de James "Wally" Brewster, Jr., un homosexual declarat, com a ambaixador dels Estats Units a la República Dominicana. López Rodríguez expressà la seva oposició al nomenament d'un ambaixador homosexual, afirmant que això promouria l'aprovació del matrimoni homosexual a la República Dominicana. Moments després un altre periodista li preguntà per l'impàs diplomàtic i comercial entre Haití i la República Dominicana a causa de la grip aviar a la República Dominicana, vetant-se la importació d'ous i d'aviram. El cardenal López Rodríguez va riure i afirmà «Després de parlar sobre "maricons" i lesbianes, ara parlarem de pollastres.»[4][5][6][7] A la República Dominicana els homosexuals són habitualment referits desprectivament com a "ocells".[8]
Honors
[modifica]- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica (Espanya)
Referències
[modifica]- ↑ http://rsta.pucmm.edu.do/biblioteca/cardenal/primer.htm Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine. Accessed 14, 2013
- ↑ «A hundred years of the ecclesiastical Province: a feast with our eyes on the country’s situation». News.va (Official Vatican Network) [Managua], 04-12-2013 [Consulta: 12 setembre 2014]. «The Special Envoy of Pope Francis, Cardinal Nicolas de Jesus Lopez Rodriguez, Archbishop of Santo Domingo, presided at the Mass concelebrated by the Bishops from Central America and priests from Nicaragua. (...) The Archbishop of Managua, His Exc. Mgr. Leopoldo Brenes, said: "It is a blessing to have in our celebration the Cardinal Primate of America, because it was in Santo Domingo that the work of evangelization in Latin America began.» Arxivat 12 de setembre 2014 a Wayback Machine.
- ↑ Who Will Be the Next Pope?
- ↑ Polanco, Wendy «Video: El Cardenal López Rodríguez le entra a los americanos y a los haitianos al mismo tiempo» (en spanish). Hola Políticia, 27-06-2013 [Consulta: 4 juliol 2013].
- ↑ José Tomás Paulino «El púdico grito de las sotanas» (en spanish). El Acento [Santo Domingo], 01-07-2013 [Consulta: 4 juliol 2013].
- ↑ El Caribe «Cardenal López Rodríguez también rechaza la designación de embajador gay para RD» (en spanish). La Razón. El Caribe [Santo Domingo], 27-06-2013 [Consulta: 4 juliol 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Zapata, Rosanny «Cardenal rechaza presencia embajador Gay y truena contra gobierno Haitiano» (en spanish). Noticias Telemicro [Santo Domingo], 27-06-2013 [Consulta: 4 juliol 2013]. Arxivat 6 de juliol 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-07-06. [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ Pérez, Sara «Los maricones del cardenal López Rodríguez» (en spanish). El Acento [Santo Domingo], 03-07-2013 [Consulta: 4 juliol 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 10 novembre 2015].