Nissaga Balcells

De Viquipèdia

La nissaga Balcells era una família d'indians catalans amb negocis i propietats a Barcelona i L'Havana.

Bonaventura Balcells i Carol (1840-1903),[1] natural de Montornès de Segarra, va marxar a Cuba de molt jove i el 1863 va fundar a L'Havana el magatzem de queviures J. Balcells y Cía, segurament amb el seu nebot Josep Balcells i Cortada (c.1854-1931),[1][2] que també hi havia anat a fer fortuna.[3] Bonaventura Balcells es va casar amb Dolors Vallbona i Carol (probablement parenta seva), filla d'un altre indià, Joan Vallbona i Marí, i van tenir quatre fills: Bonaventura, Josep, Francesc i Enric.[3]

El 1880 es va associar amb l'indià Andrés Avelino Subirán Ichaso,[4] originari de Tafalla (Navarra), i van crear la raó social Balcells y Subirán,[5][6] que tenia una de les tres flotes mercants de vaixells de vela més importants de l'Estat espanyol. Les seves cinc corbetes i dos bergantins-goletes[5] (valorades en conjunt en 160.000 pessetes el 1893) feien el trajecte d'anada i tornada de Barcelona a Cuba, passant pels ports de Matanzas i Cienfuegos i fent escala a Nova Orleans i Nova York. Subirán va morir pel desembre de 1892, i pocs mesos després l'empresa es va transformar en Balcells y Sobrino, amb l'entrada de Josep Balcells i Cortada. Mentrestant, es mantenia la de Cuba, dedicada a magatzem de queviures, importació i exportació i també als negocis de banca.[3]

Tanmateix, l'esclat el 1895 de la segona guerra d'Espanya amb Cuba, va provocar la davallada dels negocis d'ultramar dels Balcells. Dos anys després van començar a vendre's part de la flota, i amb els diners obtinguts van començar a comprar terrenys a Barcelona per a edificar-hi blocs d'habitatges de lloguer.[3] Josep Balcells i Vallbona estava casat amb Dolors Morató i Senesteva, filla del comerciant de colonials Rafael Morató i Sauleda, que el 1901 va adquirir els Porxos d'en Xifré.

Bonaventura Balcells va morir el 15 de novembre de 1903,[7] i el 1906 es va liquidar la raó social Balcells y Sobrino i es va crear una nova societat amb la participació dels germans Balcells i Vallbona: «La rahó social «Balcells y Sobrino», que de temps venía funcionant a n'aquesta plassa, per defunció del senyor Balcells-oncle, girará d'aquí endavant baix la denominació de «José Balcells y Companyía» per haver entrat a formar part de la societat els hereus del finat.»[8][9] Aquesta societat, que tenia una filatura de cotó a La Bauma de Castellbell,[3] passaria a dir-se Fabril i Comercial Balcells SA a la dècada de 1930.[10] Per la seva part, els fills de Josep Balcells i Cortada, Josep i Lluís Balcells i Bosch, regentaven la casa de comerç J. Balcells y Cía, Sociedad en Comandita de L'Havana, empresa en la qual també hi participaven els germans Josep i Francesc Balcells i Vallbona.[11] Els Balcells mantindrien aquest important negoci (que després canviaria el nom a Mercantil Balcells SA)[12] fins a l’any 1960, en què va ser expropiat pel govern castrista.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Anuario-Riera, 1903, p. 227. 
  2. «Bonaventura Balcells Carol (pintura)». Museu Marítim de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Casamartina i Parassols, 2011.
  4. «Andrés Avelino Subirán Ichaso (pintura)». Museu Marítim de Barcelona.
  5. 5,0 5,1 Rodrigo y Alharilla, 2006, p. 283.
  6. Pineda Guerra, Josep. «Flota de l'empresa naviliera Balcells i Subirán (pintura)». Museu Marítim de Barcelona, 1889.
  7. «La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí)» p. 1, 25-11-1903.
  8. «La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí)» p. 2, 05-04-1906.
  9. Memoria corresponiente al año 1919, que presenta el Ministro de Hacienda y Comercio. Perú. Ministerio de Hacienda y Comercio, 1919, p. 1247. 
  10. BOE, núm. 88, 13 d'abril de 1971, p. 6051. 
  11. Guía Comercial Panamericana, 1916-1917, p. 172. 
  12. Benito German Peña Galvez. «Vedado elegante: C, No. 670, casa de José Balcells». Fotos de La Habana, 09-03-2021.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]