Noah Taylor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNoah Taylor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Noah George Taylor Modifica el valor a Wikidata
4 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversity High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de televisió, actor de cinema, guionista, actor de veu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0852965 Allocine: 22908 Allmovie: p70078 TMDB.org: 1284
Musicbrainz: c5cbaef4-a386-4f88-89ce-1fdd392a24b9 Songkick: 4884083 Discogs: 1363568 Modifica el valor a Wikidata

Noah George Taylor (nascut el 4 de setembre de 1969) és un actor australià d'origen britànic. És conegut sobretot pels seus papers com a adolescent David Helfgott a Shine, Locke a la sèrie de HBO Game of Thrones, Darby Sabini a la sèrie BBC One Peaky Blinders, Mr. Bucket a Charlie i la fàbrica de xocolata i Danny a la pel·lícula de culte australiana He Died with a Felafel in His Hand. Taylor també va interpretar a Adolf Hitler tant a la sèrie de televisió nord-americana Predicador com a la pel·lícula de 2002 Max . El 2023 va interpretar el paper de Dr. Friedrich "Fritz" Pfeffer a A Small Light.

Primers de la vida[modifica]

Taylor, gran de dos fills, va néixer a Londres de pares australians, Maggie (de soltera Miller), periodista i editora de llibres, i Paul Taylor, redactor i periodista. Els seus pares van tornar a Austràlia quan ell tenia cinc anys, i va créixer als suburbis de Clifton Hill i St Kilda de Melbourne.[1]

Després d'actuar en obres de teatre al St Martins Youth Arts Centre a South Yarra durant un any, va cridar l'atenció del director John Duigan, que el va seleccionar a la pel·lícula de 1987 The Year My Voice Broke, la primera part d'una trilogia planificada. Taylor també va aparèixer a la seva seqüela, La primera experiència (1991), al costat de Thandiwe Newton amb Nicole Kidman i Naomi Watts en papers secundaris.

Carrera[modifica]

Cinema[modifica]

Els primers papers de Taylor a la pantalla incloïen interpretar el protagonisme a l'aclamada pel·lícula The Year My Voice Broke i La primera experiència i va guanyar una atenció internacional important interpretant el jove turmentat. el pianista David Helfgott a la pel·lícula de 1996 Shine. El resum de Taylor inclou pel·lícules d'acció (Lara Croft: Tomb Raider i Lara Croft Tomb Raider: The Cradle of Life), comèdies (The Life Aquatic with Steve Zissou), thrillers psicològics (Vanilla Sky i Predestination) i drames històrics (Max, on va interpretar el jove Adolf Hitler.) També va interpretar el paper d'Adolf Hitler a la sèrie d'AMC Preacher.

Taylor va comentar una vegada en una entrevista que estava fart de representar les reminiscències nostàlgiques d'altres persones. Ho ha fet en diverses pel·lícules, com ara The Nostradamus Kid, que es basava en la vida primerenca de l'autor australià Bob Ellis, un jove David Helfgott a Shine, el protagonista de les memòries de John Birmingham He Died with a Felafel in His Hand, i Gairebé famosos, basat en els records de l'escriptor i director de la pel·lícula, Cameron Crowe. Al XXXII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya va guanyar el Premi al millor actor pel seu paper a Simon Magus.[2]

El 2010 Taylor va protagonitzar el thriller de misteri de Simon Rumley Red White & Blue,[3] que va tenir la seva estrena mundial com a part del SXSW Film Festival el març de 2010..[4]

Televisió[modifica]

El 2013, Taylor va aparèixer tant a la tercera com a la quarta temporada de la sèrie de fantasia èpica de HBO Game of Thrones,[5] basat en la sèrie de llibres Cançó de gel i foc de George R. R. Martin. En l'adaptació, Taylor interpreta el personatge de Locke, un personatge original de la sèrie de televisió, que serveix com a versió condensada de diversos personatges dels llibres, sobretot el despietat i sàdic líder mercenari Vargo Hoat.

Aparicions de vídeos musicals[modifica]

Taylor ha aparegut en un petit nombre de vídeos musicals. Una de les seves primeres actuacions a la pantalla va ser al vídeo de la cançó de Beargarden The Finer Things. Aquest vídeo va ser dirigit per Richard Lowenstein, qui després va triar Taylor en un paper secundari a la pel·lícula Dogs in Space. Molt més tard va aparèixer al vídeo de "Fifteen Feet of Pure White Snow", una cançó de Nick Cave and the Bad Seeds, al costat del vídeo de "M.O.R." del grup britànic de rock alternatiu Blur. També va interpretar al jove Romeo al vídeo "Romeos" d’Alphaville.

Música[modifica]

També ha actuat i enregistrat com a músic. L'any 2001 va publicar un àlbum Popular Music for All Peoples sota el nom de 'C.B.M.' (Cardboard Box Man)[6] i el 2011, un EP Live Free or Die!!! com a Noah Taylor & the Sloppy Boys per Z-Man Records.[7]

Vida personal[modifica]

Quan no actua, Taylor dibuixa i pinta, i també és un músic consumat, tocant la viola i la trompa francesa quan era un jove adolescent, i la guitarra des dels 16 anys. Toca el piano d'oïda. Ha cantat i tocat la guitarra en diverses de les seves pròpies bandes, com Honky Tonk Angels, Cardboard Box Man, Flipper & Humphrey, Access Axis i The Thirteens, una banda de rock country-western descrita per Taylor com "tres maníacs depressius tocant angoixa i música western per a gent trista". Considera Johnny Cash i Lou Reed com a dos dels artistes que admira.

El 14 de novembre de 2012 es va casar amb Dionne Harris, una dissenyadora de moda australiana. Viu a Brighton, East Sussex.[8]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Any Títol Paper Notes
1986 Dogs in Space Bowie Fan Llargmetratge
1986 Killer Zombies Curtmetratge
1987 The Year My Voice Broke Danny Embling Llargmetratge
1988 Dadah is Death (o A Long Way from Home) Andrew Barlow Telefilm
1989 The Prisoner of St. Petersburg Jack Llargmetratge
1989 Lover Boy Mick Curtmetratge
1991 The Last Crop Craig Sweeney Telefilm
1991 La primera experiència Danny Embling Llargmetratge
1991 Dead to the World Skip Llargmetratge
1992 Road to Alice Jimmy Curtmetratge
1992 Secrets Randolf Llargmetratge
1993 Nostradamus Kid, TheThe Nostradamus Kid Ken Elkin Llargmetratge
1993 Joh's Jury Brad Telefilm
1995 Dad and Dave: On Our Selection Joe Rudd Llargmetratge
1996 Shine David Helfgott - Adolescent Llargmetratge
1997 True Love and Chaos Dean Llargmetratge
1997 Down Rusty Down Rusty Curtmetratge
1998 Woundings (o Brand New World) Journalist Llargmetratge
1998 There's No Fish Food in Heaven (o Life in the Fast Lane) Jeff Llargmetratge
1999 Simon Magus Simon Magus Llargmetratge
1999 The Escort Llargmetratge
2000 The Nine Lives of Tomas Katz Hyde Park Nutter Llargmetratge
2000 Gairebé famosos Dick Roswell Llargmetratge
2001 Lara Croft: Tomb Raider Bryce Llargmetratge
2001 He Died with a Felafel in His Hand Daniel Kirkhope Llargmetratge
2001 Vanilla Sky Edmund Ventura Llargmetratge
2002 Max Adolf Hitler Llargmetratge
2003 The Sleeping Dictionary Neville Shiperly Llargmetratge
2003 Lara Croft: Tomb Raider – The Cradle of Life Bryce Llargmetratge
2004 The Life Aquatic with Steve Zissou Vladimir Wolodarsky Llargmetratge
2005 Charlie i la fàbrica de xocolata Mr. Bucket Llargmetratge
2005 The Proposition Brian O'Leary Llargmetratge
2005 El nom món Selway Llargmetratge
2008 Lecture 21 Peters Llargmetratge
2009 The New Daughter Professor Evan White Llargmetratge
2010 Red White & Blue Nate Llargmetratge
2010 Submarine Lloyd Tate Llargmetratge
2011 Red Dog Jack Collins Llargmetratge
2012 Lawless Gummy Walsh Llargmetratge
2013 The Double Harris Llargmetratge
2013 Mindscape (o Anna) Peter Lundgren Llargmetratge
2014 Predestination Mr. Robertson Llargmetratge
2014 Edge of Tomorrow Dr. Carter Llargmetratge
2014 Lost in Karastan Xan Butler Llargmetratge
2014 Maya the Bee Movie Crawley (veu) Llargmetratge animat
2016 The Windmill Massacre (o The Windmill) Nicholas Cooper Llargmetratge
2016 Free Fire Gordon Llargmetratge
2017 Paddington 2 Phibs Llargmetratge
2018 Skyscraper Mr. Pierce Llargmetratge
2020 The Menkoff Method Max Menkoff Llargmetratge

Televisió[modifica]

Any Títol Paper Notes
1987 Frontier Convict George Anderson Minisèrie, 3 episodis
1989 Dolphin Cove Convict Sèrie de televisió, 1 episodi
1989 Bangkok Hilton Billy Engels Minisèrie, 2 episodis
1990 Country Practice, AA Country Practice Tony Waterson Sèrie de televisió, episodi: "Glittering Prizes"
1991 Boys from the Bush Vince Sèrie de televisió, episodi: "Multi Culture"
1991 Inspector Morse Dave Harding Sèrie de televisió, episodi: "Promised Land"
1993 G.P. Dr. Martin Lloyd Sèrie de televisió, episodi: "Infected"
1997 Water Rats Ronny Jefferson Sèrie de televisió, episodi: "The Witness"
2010 Rake Stanley Shrimpton Sèrie de televisió, episodi: "R vs Lorton"
2012 The Borgias Mortician Sèrie de televisió, 2 episodis
2012 Hatfields & McCoys Lark Varney Minisèrie, 2 episodis
2013–14 Game of Thrones Locke Sèrie de televisió, 8 episodis
2014 Peaky Blinders Darby Sabini Sèrie de televisió, 6 episodis
2015 Powers Johnny Royalle Sèrie de televisió, 10 episodis
2015 And Then There Were None Thomas Rogers Minisèrie, 2 episodis
2016 Deep Water Minisèrie, 4 episodis
2017–19 Preacher Adolf Hitler (paper principal) Sèrie de televisió, seasons 2–4
2019 Hanna Dr. Roland Kunek Sèrie de televisió, 3 episodis
2023 Foundation Hetman Sèrie de televisió
2023 A Small Light Fritz Pfeffer (pape recurrent) Minisèrie, 6 episodis
TBA So Long, Marianne George Johnston Sèrie de televisió

Vídeos musicals[modifica]

Any Títol Artista Paper
1989 Romeos Alphaville Romeo
1997 M.O.R. Blur Truck Passenger
2001 Fifteen Feet of Pure White Snow Nick Cave and the Bad Seeds Dansaire

Música[modifica]

Any Títol Artista Tipus
2001 Popular Music for All Peoples 'C.B.M.' (Cardboard Box Man) Àlbum
2011 Live Free or Die!!! Noah Taylor & the Sloppy Boys EP a Z-Man Records

Referències[modifica]

  1. Noah Taylor profile, filmreference.com; accessed 5 March 2016.
  2. El filme japonés “Ringu” apea a “The Blair witch project” como ganador de Sitges’99, La Vanguardia, 17 d'octubre de 1999
  3. Miska, Brad. «SXSW '10: Official Festival One Sheet for 'Red White & Blue'». Bloody Disgusting, 05-02-2010. [Consulta: 3 març 2019].
  4. Miska, Brad. «SXSW '10: Second Character Teaser for 'Red White & Blue'». Bloody Disgusting, 22-02-2010. [Consulta: 3 març 2019].
  5. Vineyard, Jennifer. «Game of Thrones' Noah Taylor on Locke, Jaime Lannister's Hand, and Being a TV-Less Luddite». Vulture, 05-05-2014. [Consulta: 27 setembre 2016].
  6. C.B.M. – Popular Music For All Peoples (2001, CD), <https://www.discogs.com/CBM-Popular-Music-For-All-Peoples/release/3747659>. Consulta: 29 abril 2021
  7. Trevor. «Noah Taylor & The Sloppy Boys – Live Free Or Die!!!». Mess+Noise, 01-11-2011. Arxivat de l'original el 30 July 2017. [Consulta: 3 març 2019].
  8. Shoard, Catherine «Noah Taylor: 'I'm more of a cat person'». [London], 30-08-2012.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noah Taylor