Norbert Barthelmess
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1897 Düsseldorf (Alemanya) |
| Mort | 30 novembre 1987 (90 anys) Bry-sur-Marne (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | esperantista, traductor |
| Membre de | |
Signatura  | |
Norbert Barthelmess, en esperanto Norberto Bartelmes (Düsseldorf, 19 de febrer de 1897 - Bry-sur-Marne, 30 de novembre de 1987) va ser un periodista, pacifista i esperantista anacionalista d'origen alemany, actiu membre de SAT.[1]
Biografia[modifica]
Norbert Barthelmess va néixer a una familia d'artistes.[2] Va aprendre la llengua auxiliar esperanto el 1911 i també en aquesta època es va afiliar al partit socialdemòcrata.[1] El 1912 va publicar els seus primers articles en esperanto.[1] Va ensenyar la llengua a un grup obrer a Düsseldorf.[1] Durant la primera guerra mundial va refusar participar-hi com a soldat i va treballar a un hospital militar de Lieja.[1] Després de 12 dies va haver de tornar a Düsseldorf, perquè no podia suportar la visió dels ferits i els morts de la guerra.[2] Tanmateix, el setembre de 1916 va tornar a ser cridat a files. Influït per la revolució d'octubre es fa afiliar a les joventuts comunistes. En acabar la guerra, va participar en la creació del SAT, sent-ne el primer responsable, juntament amb H. Remers, de la seva editorial.[3] L'octubre de 1924 es va traslladar a Leipzig i es va convertir en el redactor del semanari Sennaciulo, feina que va mantenir durant un any.[3] Posteriorment es va considerar que la publicació estava massa esbiaixada cap a les idees comunistes.[3] Després seria també el redactor de La Nova Epoko i de La Lernanto.[1] Va escriure la primera edició (juntament amb Richard Lerchner) del llibre per aprendre esperanto Petro.[1] Va participar en el congrés de Leningrad de 1926, com a hoste de Nekrasov.[3] Des de febrer de 1928 va tornar a ser el redactor de Sennaciulo.[3] Barthelmess vivia llavors a casa de Lanti.[3] Fins al 1934 també va ser monitor del lleure per a infants a la cooperativa La Bellevilloise, tema freqüent als seus llibres i destacat també a la seva autobiografia.[2]
El setembre de 1939, tres dies després del començament de la Segona Guerra Mundial, la policia francesa el va detenir.[2] Primer el van enviar a París, després a Normandia i més tard a Liborna, a prop de Burdeus. Quan les tropes alemanyes van arribar a França, el juny de 1940 va ser enviat a Alemanya on va treballar de nou com a empleat de banca.[2] A començament de 1942, la Gestapo el va enviar a un camp de concentració al Nord de França i després a un altre a Alemanya.[2] Els darrers anys de la guerra va ser mobilitzat per treballar a una ambulància i finalment va ser capturat per l'exèrcit estatunidenc.[2]
Des de 1948 al 1982 va tornar a treballar per SAT com a secretari general i redactor de Sennaciulo.[3] També en aquests anys va treballar com a pianista al cabaret dels Tri koboldoj.[2]
Obres[modifica]
Originals[modifica]
- Diablidoj: conte per joves (1928). Aventures dels "pioners vermells" durant les excursions.
- Juneca ardo (novel·la), SAT, 1936
- Vartejoj (novel·la), SAT, 1938
- Ne plu ludo.. i altres contes (1927-1947), SAT, 1973
- Mia vivo, 1975 (tercera edició en 2005)
- Poemaro, 1983, SAT
- Petro la brunmontano, inèdit
Traduccions[modifica]
Participació en obres col·lectives[modifica]
- Proletaria Kantaro, SAT, 1924 (compilador)
- Petro (amb Richard Lerchner), SAT, 1925
- Unua Legolibro SAT, 1932, 101 p.(compilador)
- Historio de SAT (1921-1952), 1953, 151 p.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Barthelmess, Norbert. Mia Vivo (en esperanto). Tercera edició. SAT, 2005 (1975).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Historio de SAT (1921-1952) (en esperanto). SAT, 1953.
Enllaços externs[modifica]
- Per la lingvo por la revolucio, a Sennacieca Revuo, 1923
- Sur nia vojo, a Sennacieca Revuo, 1924
- Ne plu ludo (fragment), 1947