Norbert Barthelmess

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNorbert Barthelmess
Biografia
Naixement 19 febrer 1897
Düsseldorf
Mort 30 novembre 1987 (90 anys)
Bry-sur-Marne
Activitat
Ocupació Esperantista i traductor
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Norbert Barthelmess, en esperanto Norberto Bartelmes (Düsseldorf19 de de febrer de 1897 - Bry-sur-Marne30 de novembre de 1987) va ser un periodista, pacifista i esperantista anacionalista d'origen alemany, actiu membre de SAT.[1]

Biografia[modifica]

Norbert Barthelmess va néixer a una familia d'artistes.[2] Va aprendre la llengua auxiliar esperanto el 1911 i també en aquesta època es va afiliar al partit socialdemòcrata.[1] El 1912 va publicar els seus primers articles en esperanto.[1] Va ensenyar la llengua a un grup obrer a Düsseldorf.[1] Durant la primera guerra mundial va refusar participar-hi com a soldat i va treballar a un hospital militar de Lieja.[1] Després de 12 dies va haver de tornar a Düsseldorf, perquè no podia suportar la visió dels ferits i els morts de la guerra.[2] Tanmateix, el setembre de 1916 va tornar a ser cridat a files. Influït per la revolució d'octubre es fa afiliar a les joventuts comunistes. En acabar la guerra, va participar en la creació del SAT, sent-ne el primer responsable, juntament amb H. Remers, de la seva editorial.[3] L'octubre de 1924 es va traslladar a Leipzig i es va convertir en el redactor del semanari Sennaciulo, feina que va mantenir durant un any.[3] Posteriorment es va considerar que la publicació estava massa esbiaixada cap a les idees comunistes.[3] Després seria també el redactor de La Nova Epoko i de La Lernanto.[1] Va escriure la primera edició (juntament amb Richard Lerchner) del llibre per aprendre esperanto Petro.[1] Va participar al congrés de Leningrad de 1926, com a hoste de Nekrasov.[3] Des de febrer de 1928 va tornar a ser el redactor de Sennaciulo.[3] Barthelmess vivia llavors a casa de Lanti.[3] Fins al 1934 també va ser monitor del lleure per a infants a la cooperativa La Bellevilloise, tema freqüent als seus llibres i destacat també a la seva autobiografia.[2]

El setembre de 1939, tres dies després del començament de la segona guerra mundial, la policia francesa el va detenir.[2] Primer el van enviar a París, després a Normandia i més tard a Liborna, a prop de Burdeus. Quan les tropes alemanyes van arribar a França, el juny de 1940 va ser enviat a Alemanya on va treballar de nou com a empleat de banca.[2] A començament de 1942, la Gestapo el va enviar a un camp de concentració al Nord de França i després a un altre a Alemanya.[2] Els darrers anys de la guerra va ser mobilitzat per treballar a una ambulància i finalment va ser capturat per l'exèrcit estatunidenc.[2] 

Des de 1948 al 1982 va tornar a treballar per SAT com a secretari general i redactor de Sennaciulo.[3] També en aquests anys va treballar com a pianista al cabaret dels Tri koboldoj.[2] 

Obres[modifica]

Originals[modifica]

  • Diablidoj: conte per joves (1928). Aventures dels "pioners vermells" durant les excursions.
  • Juneca ardo (novel·la), SAT, 1936
  • Vartejoj (novel·la), SAT, 1938
  • Ne plu ludo.. i altres contes (1927-1947), SAT, 1973
  • Mia vivo, 1975 (tercera edició en 2005)
  • Poemaro, 1983, SAT
  • Petro la brunmontano, inèdit

Traduccions[modifica]

  • Faŭsto I (traducció de l'original alemany de Goethe, SAT, 1923

Participació en obres col·lectives[modifica]

  • Proletaria Kantaro, SAT, 1924 (compilador)
  • Petro (amb Richard Lerchner), SAT, 1925
  • Unua Legolibro SAT, 1932, 101 p.(compilador)
  • Historio de SAT (1921-1952), 1953, 151 p.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 1r desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Barthelmess, Norbert. Mia Vivo (en esperanto). Tercera edició. SAT, 2005 (1975). 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Historio de SAT (1921-1952) (en esperanto). SAT, 1953. 

Enllaços externs[modifica]