Nostra Senyora del Coral

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Nostra Senyora del Coral
Imatge
L'ermita i l'hostatgeria
Dades
TipusErmita
ConstruccióSegle XVII - 
Característiques
Altitud1.087,8 m
Ubicació geogràfica
RegióCatalunya Catalunya del Nord
LocalitzacióPrats de Molló i la Presta (Vallespir)
MH
Datajuny 1990
IdentificadorMH: PA00104184
Portal d'entrada
Interior de l'ermita: la capçalera
Costat nord-est
Interior de l'ermita: la nau

Nostra Senyora del Coral és una ermita dels segles xvii i XVIII situada en el terme comunal de Prats de Molló i la Presta, a la comarca del Vallespir, Catalunya del Nord.

Està situada[1] al sud del terme municipal de Prats de Molló i la Presta i a l'est del Coll d'Ares, a una altitud de 1.088 metres. No gaire lluny hi ha un alberg rural. L'ermita és propera al Puig de las Cobines, o de les Cubinyes (1.253 metres), al nord-est i el Tossal[2] (1.281 mètres), al sud-oest. El poble de la Menera no queda gaire lluny, a llevant.

Va ser inscrita com a monument històric[3] el 18 d'abril del 1990.

Toponímia[modifica]

L'església ja és esmentada en el segle xiv (S. Maria de Corallo). Al segle xvii es troba[4] el nom de Hermita de N.S. del Coral. L'ermita s'anomena també.[5] Santa Maria del Coral o del Corral[4] o Notre Dame du Coral, en francès. El qualificatiu de Coral ve sens dubte de la proximitat del tancat d'una masia propera ja mencionat[4] en el segle x, la Villa Avellanedello. Com altres epítets de Maria, el nom de Coral, o Coralí s'ha posat entre les dones, sobretot les del Vallespir i la Garrotxa. Una de les protagonistes de la novel·la La Punyalada, de Marià Vayreda, que transcorre a l'Alta Garrotxa, es diu Coralí.

Història[modifica]

La tradició atribueix[3][6] a un pastor la descoberta d'una Mare de Déu dins un roure en aquella zona.

La primera capella existent en aquest lloc, associada al poblat desaparegut de Miralles, es remunta a l'època preromana. A penes en queden restes, com es veurà més endavant. El segle xiii va veure una nova construcció de l'església, duta a terme per l'abadia de Santa Maria de Camprodon, però el Bisbat d'Elna es va fer amb la propietat del lloc, i hi construí la capella actual.

La capella actual es va construir al segle xvii (la clau de volta indica l'any 1690). Les escales laterals es van afegir el 1842 i 1868. El campanar en espadanya té dues campanes datades en 1714 i 1766. El conjunt va ser restaurat[7] l'any 1986.

El juny del 1859, un meteorit de més de 12 kg. va caure a prop de l'ermita, però sense causar[8] danys.

Arquitectura[modifica]

Finestra que queda de la primera ermita

La primera ermita existent, probablement dels segles IX-X, és actualment quasi del tot desapareguda. Només en resta una espitllera d'una sola esqueixada orientada a ponent, que deu correspondre a la façana de ponent. És a dins de la sala de l'hostatgeria que queda davant i a migdia de la porta d'entrada a l'església.

El conjunt actual està format per diversos edificis. La capella és d'una sola nau, i té al capdavall una capella elevada a la qual s'accedeix per dues escales laterals, que forma el cambril[3] de la Mare de Déu. Aquesta imatge és d'esquena a la nau de l'església per tal de presentar-se de cara als fidels que pugen al cambril.

Decoració[modifica]

Nostra Senyora del Coral

L'ermita conté l'estàtua de la Mare de Déu del segle xiii, objecte de pelegrinatge, un Crist en majestat del segle xviii i retaules del Crist i de Sant Isidor[7] fets el 1868.

Festa[modifica]

L'ermita és un lloc de pelegrinatge on cada 16 d'agost[9] es fa un aplec.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «125 - Prats de Molló i la Presta». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Clos, Jany. «L'ermitage de Notre-Dame-du-Coral (Prats-de-Mollo / La Preste)». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4. 
  • Gavín, Josep M. «Vall 60. La Mare de Déu del Coral». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Prats de Molló». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. Nostra Senyora del Coral en els ortofotomapes de l'IGN
  2. Mapa IGN al Géoportail
  3. 3,0 3,1 3,2 «Notice n. PA00104184 base Mérimée». Ministère français de la Culture. [Consulta: 11 setembre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 Basseda, Lluís «Toponymie historique de Catalunya Nord, Prades». Revista Terra Nostra, 1, 1990, pàg. 796.
  5. Sagnes, Jean. Le pays catalan, t. 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, p. 579-1133. ISBN 2904610014. 
  6. «Cobles a Nostra Senyora del Coral». [Consulta: 2015].
  7. 7,0 7,1 Serres-Bria, Roland. Le patrimoine du Roussillon (en francès). CXX. Perpignan: Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, 2013. ISBN 978-2-9542700-2-9. 
  8. Cárdenas, Fabricio. 66 petites histoires du Pays Catalan. Perpinyà: Ultima Necat, col·lecció. « Les vieux papiers », 2014, p. 141. ISBN 978-2-36771-006-8. 
  9. de la Torre, Michel. Pyrénées-Orientales: Le guide complet de ses 224 communes. París: Deslogis-Lacoste, 1990 (Villes et villages de France). ISBN ISBN 2-7399-5066-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nostra Senyora del Coral