Nostra Senyora del Coral
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Ermita | ||||||||
| Construcció | Segle XVII - | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Altitud | 1.087,8 m  | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Regió |  Catalunya del Nord | ||||||||
| Localització | Prats de Molló i la Presta (Vallespir) | ||||||||
| |||||||||
| MH | |||||||||
| Data | juny 1990 | ||||||||
| Identificador | MH: PA00104184 | ||||||||
| |||||||||
Nostra Senyora del Coral, també del Corral,[1] és una ermita dels segles xvii i XVIII situada en el terme comunal de Prats de Molló i la Presta, a la comarca del Vallespir, Catalunya del Nord.
Està situada[2] al sud del terme municipal de Prats de Molló i la Presta i a l'est del Coll d'Ares, a una altitud de 1.088 metres. No gaire lluny hi ha un alberg rural. L'ermita és propera al Puig de las Cobines, o de les Cubinyes (1.253 metres), al nord-est i el Tossal[3] (1.281 mètres), al sud-oest. El poble de la Menera no queda gaire lluny, a llevant.
Va ser inscrita com a monument històric[4] el 18 d'abril del 1990.
No s'ha de confondre amb la Mare de Déu del Corall, de Begur.
Toponímia[modifica]
L'església ja és esmentada en el segle xiv (S. Maria de Corallo). Al segle xvii es troba[5] el nom de Hermita de N.S. del Coral. L'ermita s'anomena també.[6] Santa Maria del Coral o del Corral[5] o Notre Dame du Coral, en francès. El qualificatiu de Coral (en català més aviat corral) ve sens dubte de la proximitat del tancat d'una masia propera ja mencionat[5] en el segle x, la Villa Avellanedello. Com altres epítets de Maria, el nom de Coral, o Coralí s'ha posat entre les dones, sobretot les del Vallespir i la Garrotxa. Una de les protagonistes de la novel·la La Punyalada, de Marià Vayreda, que transcorre a l'Alta Garrotxa, es diu Coralí.
Història[modifica]
La tradició atribueix[4][7] a un pastor la descoberta d'una Mare de Déu dins un roure en aquella zona.
La primera capella existent en aquest lloc, associada al poblat desaparegut de Miralles, es remunta a l'època preromana. A penes en queden restes, com es veurà més endavant. El segle xiii va veure una nova construcció de l'església, duta a terme per l'abadia de Santa Maria de Camprodon, però el Bisbat d'Elna es va fer amb la propietat del lloc, i hi construí la capella actual.
La capella actual es va construir al segle xvii (la clau de volta indica l'any 1690). Les escales laterals es van afegir el 1842 i 1868. El campanar en espadanya té dues campanes datades en 1714 i 1766. El conjunt va ser restaurat[8] l'any 1986.
El juny del 1859, un meteorit de més de 12 kg. va caure a prop de l'ermita, però sense causar[9] danys.
Arquitectura[modifica]
La primera ermita existent, probablement dels segles IX-X, és actualment quasi del tot desapareguda. Només en resta una espitllera d'una sola esqueixada orientada a ponent, que deu correspondre a la façana de ponent. És a dins de la sala de l'hostatgeria que queda davant i a migdia de la porta d'entrada a l'església.
El conjunt actual està format per diversos edificis. La capella és d'una sola nau, i té al capdavall una capella elevada a la qual s'accedeix per dues escales laterals, que forma el cambril[4] de la Mare de Déu. Aquesta imatge és d'esquena a la nau de l'església per tal de presentar-se de cara als fidels que pugen al cambril.
Decoració[modifica]
L'ermita conté l'estàtua de la Mare de Déu del segle xiii, objecte de pelegrinatge, un Crist en majestat del segle xviii i retaules del Crist i de Sant Isidor[8] fets el 1868.
Festa[modifica]
L'ermita és un lloc de pelegrinatge on cada 16 d'agost[10] es fa un aplec.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «125 - Prats de Molló i la Presta». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Clos, Jany. «L'ermitage de Notre-Dame-du-Coral (Prats-de-Mollo / La Preste)». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4.
- Gavín, Josep M. «Vall 60. La Mare de Déu del Coral». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Prats de Molló». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències[modifica]
- ↑ Cinc catalanades anònimes (finals del segle XIX), pròleg de Joan-Pere Pujol, edició i notes de Joan-Pere Pujol i Enric Prat, dins Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Girona, vol. XLIII, 2002 - MMII, pàg. 239, línia 187 i nota 391.
- ↑ Nostra Senyora del Coral en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Mapa IGN al Géoportail
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Notice n. PA00104184 base Mérimée». Ministère français de la Culture. [Consulta: 11 setembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Basseda, Lluís «Toponymie historique de Catalunya Nord, Prades». Revista Terra Nostra, 1, 1990, pàg. 796.
- ↑ Sagnes, Jean. Le pays catalan, t. 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, p. 579-1133. ISBN 2904610014.
- ↑ «Cobles a Nostra Senyora del Coral». [Consulta: 2015].
- ↑ 8,0 8,1 Serres-Bria, Roland. Le patrimoine du Roussillon (en francès). CXX. Perpinyà: Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, 2013. ISBN 978-2-9542700-2-9.
- ↑ Cárdenas, Fabricio. 66 petites histoires du Pays Catalan. Perpinyà: Ultima Necat, col·lecció. « Les vieux papiers », 2014, p. 141. ISBN 978-2-36771-006-8.
- ↑ de la Torre, Michel. Pyrénées-Orientales: Le guide complet de ses 224 communes. París: Deslogis-Lacoste, 1990 (Villes et villages de France). ISBN ISBN 2-7399-5066-7.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nostra Senyora del Coral |