Novel·la de cavallers

De Viquipèdia

Les novel·les de cavallers són històries basades en llegendes sorgides a la cort dels Plantagenet, reis anglesos de parla francesa. Les primeres novel·les de cavallers van aparèixer a França durant la segona meitat del s. XII i desenvolupen les seves històries a la Gran Bretanya, la Bretanya i Irlanda. Els protagonistes són cavallers virtuosos que van a la recerca d'aventures per aconseguir honor i l'amor d'una dama. Aquestes aventures tenen lloc en terres hostils, on han de lluitar com uns herois per superar unes proves extraordinàries.

Diferències entre les novel·les de cavalleria i les novel·les cavalleresques[modifica]

Les novel·les de cavallers es poden classificar en dos grups, segons el seu moment d'aparició:

  • Les "novel·les de cavalleria" són les que es van escriure al s. XII i es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i fenòmens màgics (influència de les llegendes cèltiques), de tradició francesa i amb uns personatges sobrehumans. Un exemple d'aquest tipus és El cavaller del lleó, de Chrétien de Troyes.
  • Les "novel·les cavalleresques" són, en canvi, històries més modernes, dels ss. XIV, XV i XVI que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles. Un exemple d'aquest corrent és el Tirant lo Blanc, escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell.

L'amor i altres característiques[modifica]

En les novel·les de cavalleria, la passió amorosa entre el cavaller i la dama surt normalment de l'efecte d'un producte màgic. Aquest amor, en la majoria dels casos, neix contra la voluntat dels protagonistes i esdevé una tortura permanent, com és el cas dels protagonistes Tristany i Isolda que, després de prendre de manera equivocada un filtre d'amor màgic, esdevenen bojament enamorats i s'estimaran d'aquesta manera fins després de la mort.

En les novel·les cavalleresques, l'amor és més humà i natural. Per això quan en Tirant, un dels cavallers més famosos d'aquest tipus de novel·les, s'enamora a primera vista de la Carmesina, se sent tímid, angoixat i no sap com declarar-se. L'enamorament que senten els cavallers en tot moment surt d'una atracció física i és molt més versemblant que la passió que es desperten en els cors del protagonistes de les novel·les de cavalleria. De fet, l'enamorament a les novel·les cavalleresques es descriu a través del diàleg que mantenen els personatges, i no de manera poètica, com passa en les altres, i surt d'un joc divertit de seducció i no com un fet tràgic, com és el cas de Tristany i Isolda. Pel que fa a l'espai, les accions tenen lloc en espais exteriors, amplis, amb viatges i certs perills; en canvi, en les novel·les de cavalleria l'espai és interior, protegit i segur.

Exemples[modifica]

Novel·les de cavalleria[modifica]

  • Tristany i Isolda: és un cantar de gesta que té lloc a l'Edat Mitjana a Europa, als països celtes a l'època de les croades, i narra les gestes d'un heroi que comet una greu traïció per culpa d'un amor forçat per un breuatge màgic. El rei Mark de Cornuall, el seu oncle, li mana endur-se Isolda de regrés d'Irlanda per a esposar-se amb el rei. No obstant això, ambdós s'enamoren en el camí i Tristany lídia una sèrie de batalles per a portar Isolda de tornada.
  • El cavaller del lleó: obra de Chrétien de Troyes que narra les aventures de Yvain, fill d'Urien, incorporant així el personatge a l'extensa galeria de protagonistes que formen la matèria de Bretanya. L'element meravellós configura algunes de les aventures principals (com l'aventura de la font) i s'entrellaça amb temes de l'antiguitat clàssica (com el lleó agraït).

Novel·les cavalleresques[modifica]

  • Tirant lo Blanc, obra de Joanot Martorell que narra els amors i batalles del cavaller protagonista Tirant, que s'inicia participant en competicions cavalleresques a Anglaterra i continua les seves aventures a França i acaba arribant a salvar l'Imperi Romà d'Orient, com a megaduc de l'imperi, enfrontant els turcs otomans i ser cèsar. Finalment, mor per una infecció respiratòria, just abans de casar-se amb la princesa Carmesina, hereva de l'imperi.

Bibliografia[modifica]

  • La novel·la artúrica, de Victoria Cirlot.
  • Nou Estímul, 4t ESO, Ed. Barcanova.
  • El caballero del león, Chrétien de Troyes.

Enllaços externs[modifica]