Odalisca dels bombatxos vermells
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Henri Matisse |
| Sèrie | Odalisques (fr)  |
| Creació | c. 1922 1925 |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 50 ( ) × 61 ( ) cm |
| Col·lecció | Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| De Corot à l'art moderne. Souvenirs et variations (fr) , Museu de Belles Arts de Reims | |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1963-66 |
| Catàleg | |
Odalisca dels bombatxos vermells (Odalisque à la culotte rouge) és un oli sobre tela de 50 × 61 cm pintat per Henri Matisse vers els anys 1924-1925 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
Context històric i artístic[modifica]
L'escampada de fons florals en aquesta composició és característica de la proliferació de plans decoratius en els quadres de Matisse dels anys vint. Comparant els motius del fons amb els d'altres obres del mateix període s'ha pogut establir la data d'aquesta obra entorn del 1924-1925.[1]
Descripció[modifica]
Els motius decoratius envaixen l'espai pictòric: dos grans panells florals tanquen l'espai i subratllen la planitud de la pintura.[2] La tauleta auxiliar hi és per marcar la distància entre el sofà i el fons decoratiu. A l'esquerra, hi ha una calaixera amb dos objectes decoratius a la part superior. Dues franges blanques destaquen la presència dels tapissos i la seua verticalitat. Les corbes de l'odalisca i el sofà (disposat en diagonal cap a l'espectador) trenquen la verticalitat del fons.[2] El racó de la cambra, a l'esquerra, amb la natura morta i el paper pintat, es barreja amb la riquesa de l'estampat dels paravents, com també el ram de flors que hi ha damunt del vetllador, al centre de la composició. Anul·lant els efectes de profunditat, aquest tractament engloba els objectes i els torna plans, com també li succeeix a la figura de l'odalisca, pintada amb els mateixos colors que un dels paravents.[1]
El rostre de la model es redueix a l'essencial: un parell de pinzellades. Alguns accessoris: una túnica blanca, uns pantalons moruns de color vermell i brodats en or i algunes joies per a evocar l'Orient.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 162-163.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Adolphe Basler, Charles Kunstler, La Peinture indépendante en France, vol. II: De Matisse à Signac, París, Éditions Georges Crès et Cie, 1929.
- René Huyghe, "Matisse et la couleur", Formes, núm. 1, gener del 1930.
- André Levinson, "Les 60 ans de Henri Matisse", L'Art Vivant, pàg. 24, gener del 1930.
- Jean Guichard-Meili, Henri Matisse, son œuvre, son univers, París, Fernand Hazan, 1967.
- John Russell, The World of Matisse, 1869-1954, Nova York, Time Life-Books, 1969.
- Douglas Mannering, The Art of Matisse, Nova York, Excalibur Books, 1982.