Okakura Kakuzō

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOkakura Kakuzō
Okakura Tenshin.jpg
modifica
Nom original(ja) 岡倉天心 modifica
Biografia
Naixement26 desembre 1862 modifica
Yokohama modifica
Mort2 setembre 1913 modifica (50 anys)
onsen d'Akakura (fr) Tradueix modifica
Lloc d'enterramentSomei Cemetery (en) Tradueix, 1-イ4-14 modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Tòquio
Ranshadō (en) Tradueix
Tokyo School of Foreign Languages (en) Tradueix modifica
Activitat
Camp de treballFilosofia modifica
OcupacióEscriptor, crític d'art i conservador modifica
OcupadorSenshu College (en) Tradueix
Museu Nacional de Tòquio
Tokyo Academy of Fine Arts (en) Tradueix
Ongaku Torishirabegakari (en) Tradueix
Museu de Belles Arts de Boston modifica
ProfessorsJames Ballagh i Okuhara Seiko modifica
AlumnesBisen Fukuda (en) Tradueix, Yokoyama Taikan, Shimomura Kanzan i Kogetsu Saigō (en) Tradueix modifica
Obra
Obres destacables
Família
GermansYoshisaburō Okakura (en) Tradueix modifica
ParentsKoshirō Okakura (en) Tradueix (net) modifica
Cronologia
Q11609357 Tradueix modifica

Okakura Kakuzo (岡倉 覚 三, també conegut com a Okakura Tenshin 岡倉 天 心) (14 de febrer de 1862 - 2 de setembre de 1913) va ser un filòsof, escriptor, historiador i crític d'art japonès, director de l'Escola de Belles Arts de Tòquio (Tōkyō Bijutsu Gakkō).

Va néixer a Yokohama, al si d'una família de tradició samurai procedent de Fukui. Va estudiar a la Universitat Imperial de Tòquio, així com en una institució occidental on va aprendre l'idioma anglès. Es va especialitzar en filosofia i literatura anglesa, graduant-se en 1880. Va ser deixeble d'Ernest Fenollosa, amb el qual va intentar recuperar les tradicions ancestrals japoneses, que s'estaven perdent amb el procés de modernització i occidentalització iniciat en l'era Meiji. Entre altres coses, va ser un gran promotor de l'art japonès tradicional (nihonga), contraposat a l'art occidentalista (yōga) que va tenir molt èxit entre finals del segle XIX i principis del XX.

El 1902 va viatjar a l'Índia, on va conèixer a Rabindranath Tagore, amb qui de seguida va congeniar, sent un defensor com ell de la cultura tradicional dels seus països. Posteriorment es va instal·lar als Estats Units, on va ser nomenat assessor -i posteriorment curador- del Museu de Belles Arts de Boston, càrrec en el qual va succeir a Fenollosa. Aquí va realitzar una enorme tasca de recopilació i conservació d'art asiàtic, aconseguint una de les millors col·leccions del món en aquesta especialitat.

Les seves principals obres són: Els ideals de l'est (Londres, J. Murray, 1903), El despertar del Japó (Nova York, Century, 1904) i El llibre del te (Nova York, Putnam's, 1906).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Okakura Kakuzō
  • Okakura Kakuzo. El libro del té. Edicomunicación, Barcelona, 1999. ISBN 84-7672-925-1. 
  • Okakura Kakuzo. El llibre del te. Traducció: Carles Soldevila. Alta Fulla, Barcelona, 1978. ISBN 84-85403-00-2.