Ondrušita
 Ondrušita | |
|---|---|
 Ondrušita (verd) amb lavendulana (blau)  | |
| Fórmula química | CaCu₄(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·10H₂O |
| Epònim | Petr Ondruš (en)  |
| Localitat tipus | Mina Svornost, Jáchymov (St Joachimsthal), Districte de Jáchymov, Muntanyes Metal·líferes, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.30 |
| Dana | 39.2.6.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,432Å; b = 7,986Å; c = 10,827Å; α = 85,75°; β = 81,25°; γ = 85,04° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | blanc, verd blanquinós, gris-verd, verd poma |
| Exfoliació | perfecta - {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | molt gràgil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc a blanc grisós amb tonalitats de verd |
| Densitat | 3,26 g/cm³ (mesurada); 3,12 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2008-010 |
| Any d'aprovació | 2008 |
| Símbol | Ond |
| Referències | [1] |
L'ondrušita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de l'ondrušita. Rep el nom en honor de Petr Ondruš (1960-) mineralogista del Servei Geològic Txec, per la seva contribució als minerals del districte de Jáchymov, incloent la descripció de set nous minerals.
Característiques[modifica]
L'ondrušita és un fosfat de fórmula química CaCu₄(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008, i la primera publicació data del 2011. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3. És un mineral isostructural amb la lindackerita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ondrušita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Svornost de Jáchymov, al Districte d'Erzgebirge, a la Regió de Karlovy Vary (Bohèmia, República Txeca). Més tard també ha estat descrita en un altre indret més: el districte miner de Làurion, a Grècia.