Metaköttigita

Metaköttigita
Fórmula química	(Zn,Fe,Fe)₃(AsO₄)₂·8(H₂O,OH)
Epònim	meta- i köttigita
Localitat tipus	mina Ojuela, Mapimí, municipi de Mapimí, Estat de Durango, Mèxic
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.85
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.85
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.14
Dana	40.3.8.2
Heys	20.3.19
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,96(2) Å; b = 9,44(2) Å; c = 4,72(1) Å; α = 95,6(2)°; β = 97,0(2)°; γ = 107,8(2)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,648 nβ = 1,680 nγ = 1,716
Birefringència	δ = 0,068
Angle 2V	mesurat: 93°, calculat: 90°
Dispersió òptica	r >
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-077
Símbol	Mköt
Referències

La metaköttigita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la simplesita.

Característiques

La metaköttigita és un arsenat de fórmula química (Zn,Fe,Fe)₃(AsO₄)₂·8(H₂O,OH). Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1982. Cristal·litza en el sistema triclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metaköttigita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita i santabarbaraïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units), amb el número de registre: 160541.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Ojuela, a la localitat de Mapimí (Estat de Durango, Mèxic), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.