Vés al contingut

Oriol Broggi i Rull

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOriol Broggi i Rull
Biografia
Naixement1971 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, actor Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMoisès Broggi i Vallès, avi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Oriol Broggi i Rull (Barcelona, 1971) és un actor i director teatral català.

Es llicencià en dramatúrgia i direcció escènica a l'Institut del Teatre de Barcelona el 1997 i va cursar estudis d'imatge i so. Entre 2003 i 2007 va dirigir el Centre Dramàtic del Vallès.

L'any 2002 va crear La Perla 29, una plataforma teatral des de la qual ha dirigit diverses obres, entre elles: Els fusells de la Senyora Carrà, de Bertolt Brecht, El misantrop, de Molière, La mort d'Ivan Ilitx, de Lleó Tolstoi, i Enric IV, de Luigi Pirandello. Aquest mateix any ha portat a l'escenari de la Sala Beckett l'obra de Tom Stoppard Rosencrantz i Guildenstern són morts, així com Antígona, de Sòfocles, representada a la Biblioteca de Catalunya.[1] El 2008 va dirigir El Rei Lear, de William Shakespeare, a la Biblioteca de Catalunya.[2][3]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 va ser el número 82, com a independent, de la llista per la circumscripció de Barcelona d'ICV-EUiA.[4]

El 2022 va publicar El record de la Bellesa, amb l'Altra Editorial.[5]

Espectacles realitzats amb La Perla 29

[modifica]
  • Els ulls de l'etern germà (2001)
  • I mai no ens separarem (2001)
  • Liliom (2003)
  • Refugi (2003)
  • Els fusells de la senyora Carrà (2001)
  • Antígona (2006)
  • Hedda Gabler (2008)
  • L'home de la flor a la boca (2008)
  • El Rei Lear (2009)
  • La presa (2011)
  • Incendis (2011)
  • Luces de bohemia (2011)
  • Cyrano de Bergerac (2012)
  • Natale in Casa Cupiello (2013)
  • 28 i mig (2013)
  • Traduccions en anglès Translations (2014)
  • L'Orfe del clan dels Zhao (2014)
  • Cels (2014)
  • Una giornata particolare (2015)
  • Un Obus al cor (2016)
  • Boscos (2017)
  • Bodas de Sangre (2017)

Referències

[modifica]