Oriol Pujol i Ferrusola

Oriol Pujol i Ferrussola

Nom original	(ca) Oriol Pujol i Ferrusola
Biografia
Naixement	20 desembre 1966 (57 anys) Barcelona
5è Secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya 2012 – 2014 ← Artur Mas i Gavarró – Supressió del càrrec → Diputat al Parlament de Catalunya 16 novembre 2003 – 14 juliol 2014 Circumscripció electoral: Barcelona Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 1999 – 2000
Dades personals
Formació	Escola Thau Barcelona Institut Escola Costa i Llobera IESE Business School
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya
Família
Pares	Jordi Pujol i Soley   i Marta Ferrusola i Lladós
Germans	Jordi Pujol i Ferrusola, Oleguer Pujol i Ferrusola i Mireia Pujol i Ferrusola
Lloc web	oriolpujol.cat

Oriol Pujol i Ferrusola (Barcelona, 1966) és un polític català militant de Convergència Democràtica de Catalunya, fill de Jordi Pujol i Soley i Marta Ferrusola.

Ex-alumne de l'Escola Thau i llicenciat en Veterinària, ha fet un màster en direcció i administració d'empresa a l'IESE. Ha treballat en l'àmbit de la consultoria en el sector privat. Ha estat cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (1993-1996), director general d'Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència (1996-1998) i director general d'Afers Interdepartamentals i de Relacions amb el Parlament del Departament de la Presidència (1998-1999).

Posteriorment ha estat regidor per CiU a l’Ajuntament de Barcelona (1999-2000), secretari general del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (2000) i secretari general del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (2002). Ha estat escollit diputat per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006. Des de l'octubre de 2007 fou nomenat portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, en substitució de Felip Puig, que va rebre l'encàrrec d'Artur Mas d'ocupar-se del projecte de la refundació del catalanisme des de la pròpia direcció de CDC. El seu nomenament com a portaveu parlamentari de CiU va significar un pas molt important per la seva carrera política, fet que va contribuir a donar-li més projecció pública. Oriol Pujol va destacar llavors per ser una de les màximes veus d'oposició durant l'últim mandat del govern tripartit. Després de les eleccions al Parlament de 2010 que CiU va guanyar per una àmplia majoria, seria designat nou president del grup parlamentari de CiU al Parlament, en substitució d'Artur Mas.

A Convergència Democràtica de Catalunya, Oriol Pujol se l'ubica al sector sobiranista, del qual també forma part el mateix Felip Puig i Godes. Aquest sector va apostar en el seu moment per Artur Mas i Gavarró, llavors conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, com a nou candidat de CiU a la presidència de la Generalitat a les eleccions de 2003 en substitució de Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003. També se'l considera membre del "pinyol" de CDC juntament amb Felip Puig, Francesc Homs i David Madí entre d'altres.

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, Oriol Pujol va signar un document junt amb el col·lectiu sinapsi en el que es defensava un pacte estable de govern entre CiU i ERC. En aquest mateix document es defensava una renovació del catalanisme i la necessitat que CiU aconseguís de nou l'espai central de l'electorat. Aquesta posició va xocar amb la del seu pare, el president Jordi Pujol, que va apostar per traslladar l'acord de governabilitat a què havien arribat el PP i CiU a l'Estat espanyol també a Catalunya, fet que va garantir que després de les eleccions de 1999 CiU pugués aconseguir governar en minoria sense l'entrada de cap altra formació política al govern.

Enllaços externs

• Pàgina d'Oriol Pujol al Parlament de Catalunya