Peixos ossis

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Osteïcti)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPeixos ossis
Osteichthyes
Osteichthyes-examples.png
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
SuperclasseOsteichthyes
Huxley, 1880
Classes
Modifica les dades a Wikidata

Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats, que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades; poden tenir cartílag però en poca quantitat.

En termes cladístics, inclou els tetràpodes (Tetrapoda), que són els vertebrats originàriament amb quatre potes (amfibis, rèptils, aus i mamífers).

És un dels dos grans grups que comprenen els animals anomenats vulgarment com a «peixos», excloent els peixos cartilaginosos (Chondrichthyes) o peixos cartilaginosos (taurons i rajades) i els àgnats (Agnatha), que són les escasses espècies de peixos sense mandíbules (lamprees i mixines).

Classificació[modifica]

Els peixos ossis comprenen dues subclasses:

  • Actinopterigis (Actinopterygii), que inclou la immensa majoria dels peixos, caracteritzats per una estructura òssia radial a les aletes.
  • Sarcopterigis (Sarcopterygii), que comprenen els peixos amb aletes lobulades i pareades, és a dir, els celacants i peixos pulmonats. En termes cladístics, els tetràpodes s'enquadren en aquesta darrera classe.

Algunes espècies són gregàries i es reuneixen en bancs per mitjà de senyals acústics. Són, en general, animals carnívors, encara que també existeixen espècies planctòniques, i fins i tot herbívors. El nivell d'adaptació al medi fa dels peixos ossis els més nombrosos de tots els grups. Internament es distingeixen algunes diferències amb els peixos cartilaginosos: mentre que aquests tenen una vàlvula espiral a l'intestí, els osteictis presenten cecs pilòrics i manquen de glàndula rectal. En l'aparell respiratori apareixen brànquies dins d'una cambra branquial, i recobertes per un opercle que mostra a l'exterior una sola obertura branquial a cada costat. En alguns grups, la bufeta natatòria s'ha transformat en un pulmó original, que li serveix a més per flotar a determinat nivell, o desplaçar-se verticalment.

Reproducció[modifica]

La reproducció és generalment ovípara, amb postes que poden arribar a ser de milions d'ous, per tal de compensar l'alta mortalitat que sofreixen les cries. Ocasionalment també es dóna la reproducció ovovivípara i vivípara. La fecundació és externa, per això, al contrari dels condroictis, els mascles no tenen òrgans copuladors. Els hàbits reproductors són molt sofisticats, fins i tot amb activitats com a construcció de nius o cura de les cries. Els sexes poden ser separats, hermafrodites, i fins i tot existir intercanvi de sexes en determinades etapes de la vida. En algunes espècies de peixos abissals hi ha dimorfisme sexual i així el mascle és molt més petit que la femella, i viu com a paràsit enganxat a ella durant tota la seva vida.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peixos ossis Modifica l'enllaç a Wikidata