Vés al contingut

Oxisòl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Perfil d'un oxisòl

Els oxisòls són un ordre en la taxonomia de sòls USDA, ben coneguts per la seva presència en selves tropicals humides, a 15-25° nord i sud de l'equador terrestre. Alguns oxisòls havien estat prèviament classificats com a sòls laterítics. Els principals processos de formació del sòl dels oxisòls són la meteorització, humidificació i edafopertorbació a causa d'animals. Aquests processos produeixen el característic perfil de sòl. Es defineixen com a sòls que contenen en totes les profunditats no més del 10% de minerals meteoritzables, i menys del 10% de saturació de bases. Els oxisòls sempre tenen color vermell o groc, a causa de l'alta concentració de ferro (III) i òxid en hidròxids d'alumini. A més, contenen quars i argila caolinita, i més petites quantitats d'altres minerals d'argila i de matèria orgànica.

El terme oxisòl prové d'oxidi, en referència a la dominància de minerals oxidats com la bauxita. En la classificació de sòls de FAO, els oxisòls es coneixen com a ferralsòls.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. Buol, Hole, & McCracken. 1997. 'Gènesi de Sòls i Classificació.' 4a edició. Iowa State University Press, Ames.
  2. Oxisols. USDA-NRCS [Consulta: 14 maig 2006].