Il·lustració paleontològica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Paleoartista)
Duria Antiquior - Un Dorset més antic, és el títol d'una aquarel·la pintada en 1830 pel geòleg Henry De la Beche, basant-se en fòssils trobats per Mary Anning; va ser la primera representació pictòrica d'una escena del passat remot basada en evidència fòssil.

La il·lustració paleontològica està dedicada a la representació gràfica d'aspectes rellevants sobre allò que ha estat descrit, o descobert. En son un exemple els fòssils com Ardi (Ardipithecus ramidus). Molts descobriments han generat un gran interès gràcies a la feina dels paleoartistes, els quals han sabut reunir amb precisió art i ciència.[1]

Henry Thomas De la Beche va ser el primer director del Servei Geològic Britànic. Thomas també va obtenir un gran reconeixement en el camp de la il·lustració paleontològica.

En la primera dècada del segle xix, les il·lustracions paleontològiques eren força abundants. Es feien representacions gràfiques de tota mena: sobre descobriments, en relació a la vida i la mort... Tot això, plasmat a través de tècniques com l'aquarel·la o el carbonet. Aquestes tècniques artístiques van començar a esdevenir una eina imprescindible per l'avenç en el món de la paleontologia.[2]

Henry Thomas De la Beche és considerat el pare de la il·lustració paleontològica. La seva obra més reconeguda (Duria Antiquior), il·lustra des d'una natura artificiosa fins un conglomerat faunístic impropi, ple d'allò que més convenia a principis del segle xix. En la seva obra no s'hi troba cap animal que no devori o que no estigui essent devorat.

La il·lustració paleontològica només pretenia representar tot allò que apareixia en un estrat geològic. Anys després de Duria Antiquior i l'acotament de la paraula Dinosaure per Sir Richard Owen, l'exposició Universal de Londres de 1851 va tenir l'honor de representar de manera escultòrica animals extingits per primera vegada.[3]

Dècades després de l'exposició de Londres, va aparèixer la figura de Charles R. Knight. Es tracta d'un artista que va revolucionar la percepció artística i científica de la fauna extinta. La iconografia fòssil ha representat una evolució en el camp de les arts plàstiques i les tendències, de manera que noves mirades al tema deixaven enrere les teories existents fins al moment. Els descobriments de noves teories van facilitar el coneixement sobre faunes extingides.[4]

La iconografia pre-darwiniana il·lustra un conglomerat d'éssers en extinció, dels quals va ser moguda per les xacres d'un "diluvi universal". Per una altra banda, les representacions post-darwinianes, de CR Knight, Zdenek Burian, o Gregory Paul mostren una inequívoca "lluita per la supervivència" i una poderosa transcendència adaptacionista. La sang i les dents han anat cedint pas progressivament a escenes de més importància, de manera que les cures maternals o les escenes d'aparellament s'han convertit en habituals, deixant enrere tot aquest imaginari col·lectiu dels anomenats "cup ¬ tos terribles".

Referències[modifica]

  1. Ansón, M.; Hernández Fernández, M. y Saura Ramos, P. A. (2015) «Paleoart: term and conditions (a survey among paleontologists)». En: Domingo et al. (eds.) Current Trends in Paleontology and Evolution, XIII Meeting of Early-Stage Researchers in Paleontology. Libro de resúmenes: 28-34 ISBN 978-84-606-7282-1
  2. Thimmesh, Catherine (2013) Scaly spotted feathered frilled: how do we know what dinosaurs really looked like?. Houghton Mifflin Harcourt, 57 págs. [con ilustraciones de paleoarte por John Sibbick, Greg Paul, Mark Hallett et al.], ISBN 978-0-547-99134-4
  3. Mantell, Gideon A. Petrifications and their teachings: or, a handbook to the gallery of organic remains of the British Museum.. Londres: H. G. Bohn, 1851. OCLC 8415138. 
  4. Witton, M. P., Naish, D. and Conway, J. (2014). State of the Palaeoart. Palaeontologia Electronica, 17 (3); 5E: 10p

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Il·lustració paleontològica