Vés al contingut

Panni sporchi (pel·lícula de 1999)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPanni sporchi
Fitxa
DireccióMario Monicelli Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGiovanni Di Clemente Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióFranco Velchi Modifica el valor a Wikidata
GuióSuso Cecchi D'Amico, Masolino D'Amico, Margherita D'Amico i Mario Monicelli Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuis Bacalov Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMarques Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0140439 FilmAffinity: 491222 Allocine: 128147 Letterboxd: dirty-linen Allmovie: v176026 TMDB.org: 24195 Modifica el valor a Wikidata

Panni sporchi és una pel·lícula italiana del 1999 dirigida per Mario Monicelli i protagonitzada per Michele Placido amb Paolo Bonacelli, Gigi Proietti, Marina Confalone i Mariangela Melato.[1]

Argument

[modifica]

La família Razzi de les Marques té una empresa que produeix dolços digestius a base de xicoira, l'anomenada 'cialda'. Al capdavant de l'empresa hi ha Furio, el marit de Cinzia Razzi, però el seu sogre Amedeo vol substituir-lo pel seu nebot orfe Camillo. A partir d'aquest incipit sorgeixen alts i baixos i intrigues en la família, fins que és desposseïda de tot per una colla d'albanesos.

Repartiment

[modifica]

Anàlisi

[modifica]

La pel·lícula, pel tema tractat, segueix la tendència de Parenti serpenti (1992) del mateix Monicelli. A la pel·lícula, la història sempre se centra en una família, aquesta vegada de les Marques (en comparació amb l'Abruzzo de la pel·lícula anterior), que lluita amb el poder en benefici propi, i que per fer-lo utilitzar el xantatge contra el veí.

El tema de la família es tracta amb la típica fredor monicelliana, ampliant aquesta vegada el panorama de la societat de l'italià mitjà a finals dels anys noranta. La família torna a ser vista com un niu d'escurçons on prevalen l'odi mutu, la carrera, la por al provincialisme i l'afecció a Europa, vista com una comunitat on el protagonista són els diners i no el policultiu.

Cada familiar de la casa Razzi té debilitats i odia els seus veïns, ja que no hi ha cap xifra positiva, llevat del mansu professor Melchiorri (fill il·legítim del president honorari de la fàbrica familiar), que és acusat pel cap de família de violència contra la seva filla adolescent, i després privat de la seva parella de la mateixa.

La direcció i l'edició es fan amb talls ràpids per trobar les petites escenes de cada personatge, que es mostra d'una manera tan concisa en la seva lletjor que és gairebé un punt.

Recepció

[modifica]

Va ser inscrit al 21è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[2]

Referències

[modifica]
  1. Panni sporchi a cineuropa.org
  2. «21st Moscow International Film Festival (1999)». MIFF. Arxivat de l'original el 22 març 2013. [Consulta: 24 març 2013].

Enllaços externs

[modifica]