Pantaló multibutxaca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Soldat estatunidenc amb els pantalons multibutxaca de dotació (model 1963) durant la Guerra del Vietnam

El pantaló multibutxaca (terme usat generalment en plural: pantalons multibutxaca) és un pantaló llarg i recte, militar o civil d'estil militar, folgat (per a facilitar els moviments), en roba resistent,[1] i dotat de grans butxaques laterals (a voltes frontals), de manxa sense plecs, generalment aplicades[2] i amb tapeta recta o apuntada, la qual tanca mitjançant botó, fermall de pressió o veta adherent; sovint la cintura, aplicada, duu baguetes ben grosses, i pot incloure trinxes per a ajustar la talla; la bragueta pot tancar amb cremallera o com les tapetes; els baixos acostumen d'ésser ajustables mitjançant botó o vetes, o bé duen elàstic incorporat.

El disseny dels pantalons multibutxaca respon a funcions pràctiques d'interès militar: confecció robusta per a resistir les dures condicions de campanya; grans butxaques per a agrupar i tenir ben a l'abast els objectes personals, i eventualment aprofitables per a dur els carregadors voluminosos actuals; grans baguetes per a passar-hi el cinturó gruixut de les cingles; baixos ajustables o elàstics per tal de garantir la subjecció dins les botes de mitja canya; etc.

Denominació[modifica | modifica el codi]

La denominació pantaló multibutxaca (com l'equivalent anglès cargo pants) és estrictament descriptiva i d'origen civil. Al món militar aquest pantaló no té nom específic altre que el de funció: els models militars es designen oficialment amb l'equivalent de pantaló de campanya, pantaló de diari o, simplement, pantaló [de l'uniforme número X]. Al món civil també se li apliquen altres noms, però genèrics i imprecisos (com ara pantaló militar i pantaló de campanya).

Història[modifica | modifica el codi]

Els pantalons multibutxaca sorgiren el 1938 com a peça inferior del battle dress britànic, que fou adoptat immediatament pels altres exèrcits de la Commonwealth, i durant la Segona Guerra Mundial imitat per l'estatunidenc i fins i tot per la Wehrmacht (uniforme model 1944). Els primers models duien una única butxaca, frontal, a la cama esquerra, la qual butxaca, en principi, tenia com a funció de compensar la pèrdua de les butxaques de faldó produïda per l'adopció de la caçadora en substitució de la guerrera. Aquesta butxaca no es desplaçà al costat fins als anys cinquanta (el 1949, en el cas del Regne Unit). A partir de la segona postguerra mundial, la imitació generalitzada del battle dress britànic per a campanya i diari comportà l'adopció dels pantalons multibutxaca en la majoria d'exèrcits del món.

Això no obstant, fou a l'exèrcit estatunidenc on es definí la configuració actual del pantaló multibutxaca, és a dir, amb una gran butxaca de manxa (cargo pocket) al lateral de cadascun dels camals. El primer model d'aquest tipus fou el de paracaigudista estatunidenc de 1941; en el model paracaigudista de 1942 les dimensions de les butxaques foren ampliades encara. Per al gruix de l'exèrcit estatunidenc el pantaló multibutxaca apareix el 1942 com a part de l'uniforme de feineig, que sovint, en la pràctica, s'usava en campanya. A partir de 1951 els pantalons de l'uniforme de campanya de tot l'exèrcit estatunidenc passen a ésser multibutxaca ja oficialment, fins i tot en les versions hivernals. [3]

Al llarg de la dècada de 1950, per motius pràctics i, també, a causa del prestigi dels EUA, en la majoria d'exèrcits del món capitalista --tercer món inclòs-- els pantalons multibutxaca de tipus estatunidenc (dues butxaques laterals) anaren desplaçant els d'estil britànic (una butxaca lateral),[4] sovint començant per les tropes d'elit i més endavant generalitzant-los a tot l'exèrcit. La tendència s'imposà també entre la majoria d'exèrcits del Pacte de Varsòvia entre el mateix període i inicis dels anys seixanta,[5] excepció feta de l'URSS, que no faria el pas fins als anys vuitanta.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Avui dia, i almenys des d'inicis dels anys seixanta, el pantaló multibutxaca és el pantaló militar per excel·lència, tant en diari com en campanya.[6] Es duu sempre en combinació amb botes de mitja canya i, per norma general, amb guerrera-caçadora, o bé en mànigues de camisa.

El model considerat com a clàssic o referencial és l'estatunidenc tropical de 1963. També és molt prestigiós el model alemany de 1963 en molesquí.

Ús civil com a article de moda[modifica | modifica el codi]

Els pantalons multibutxaca, en models militars originals o en imitacions comercials, són força populars entre els civils --homes i dones-- per motius estètics i per comoditat; s'usen per a caça i activitats esportives en general, i també com a indumentària informal de carrer i temps lliure. Els civils combinen aquest tipus de pantaló amb tota mena de calçat. Els models civils es presenten en una àmplia gamma de colors, si bé tenen més acceptació els tons típicament militars, com el caqui, el verd oliva i els mimètics. També se n'usen en versió de pantaló curt (que vénen a ser com unes bermudes amb grans butxaques laterals i posteriors); i fins i tot hi ha models llargs amb camal inferior separable, convertibles així en curts.

Els models civils de pantaló multibutxaca imiten la majoria de detalls dels originals militars per motius sobretot estètics, tot i que la practicitat de les butxaques és força apreciada. A diferència dels models militars, les imitacions civils sovint tenen els baixos simples, per a permetre la combinació amb qualsevol calçat.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En l'actualitat la norma, en les versions militars, és que sigui de teixit antiesquinç (ripstop, en anglès).
  2. Se sobreentén que aquestes butxaques laterals de manxa hi són a més a més de les butxaques que són d'ús general en la majoria de tipus de pantaló. En efecte, és habitual que els pantalons multibutxaca duguin, també, butxaques de biaix a l'alçada dels malucs, més butxaques posteriors; aquestes poden ésser de trau o tenir les mateixes característiques que les laterals. Si bé les butxaques laterals de manxa són l'element paradigmàtic de la peça, és la multiplicitat de butxaques (sis com a mitjana, a voltes més) el que li dóna el nom.
  3. En canvi, els de l'uniforme de passeig perderen llavors les butxaques de manxa laterals.
  4. La cronologia d'aquest canvi varia molt d'exèrcit en exèrcit. Tendeix a encavalcar-se amb la substitució de la caçadora per part de la guerrera-caçadora, i amb el pas del caqui al verd oliva o al verd OTAN, tot i que no sempre fou així. Entre els precursors hi hagué França, amb l'uniforme m. 1947, que ja incloïa pantaló multibutxaca amb una de manxa en cada camal (i també guerrera-caçadora, d'altra banda), però que romania caqui. En el vagó de cua hi hagué l'exèrcit espanyol, que adoptaria el pantaló multibutxaca el 1968, en el marc de l'anomenat M-67, caqui, primer uniforme específicament de campanya i de tipus modern; el resultat, això sí, fou força digne. El Regne Unit, tot i adoptar el verd oliva el 1960, continuà amb una única butxaca de manxa al camal esquerre; el pantaló multibutxaca britànic no dugué butxaca de manxa en cada camal fins al primer model DPM d'ús general (1968, distribuït el 1970).
  5. En aquest cas l'adopció del pantaló multibutxaca tendí a coincidir amb l'ús d'uniformes mimètics.
  6. En passeig i gala la norma ha esdevingut de dur pantalons de vestir d'estil civil, combinats amb sabates.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barthorp, Michael. British infantry uniforms since 1660. Colour illustrations by Pierre Turner. Poole; Dorset: New Orchard, [1982o post.] ISBN 1-85079-009-4
  • Cole, David. Survey of U. S. Army uniforms, weapons and accoutrements. [S.l.: the author], 2007
  • Mollo, Andrew. Army uniforms of World War 2. Illustrated by Malcolm McGregor. Repr. with corrections. London: Blandford, 1974. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0611-2
  • Smith, Digby; Chappell, Michael. Army uniforms since 1945. Poole: Blandford, 1980. (Blandford colour series) ISBN 0-71370991-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]