Papallona d'ullets
Aphantopus hyperantus  | |
|---|---|
 Imago a Kaila, Estònia ♂ | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Aphantopus |
| Espècie | Aphantopus hyperantus (Linnaeus, 1758) |
La papallona d'ullets (Aphantopus hyperantus),[1] també anomenada papallona dels ullets,[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Distribució[modifica]
S'estén per gran part d'Europa i per l'Àsia temperada fins a Corea. A Europa, es troba des del centre i nord de la península Ibèrica fins a les illes Britàniques, Escandinàvia, Finlàndia, extrem nord-oest de Rússia i Balcans fins al nord de Grècia. A l'Àsia s'estén fins al centre dels Urals, oest i sud de Sibèria, nord-est de la Xina i extrem est de Rússia (Amur). Absent de les principals illes mediterrànies i de gran part de la península Itàlica.[3][4] A la península Ibèrica ocupa el terç nord, amb les poblacions més meridionals situades a les serres d'Ayllón i Guadarrama. A Catalunya es distribueix per zones baixes dels Pirineus, aparentment excepte la part central al voltant de l'Alt Urgell, i la Serralada Transversal, amb el Montseny com a límit meridional.[5]
Descripció[modifica]
Envergadura alar d'entre 38 i 47 mm.[6] Dimorfisme sexual poc evident, en ser la femella una mica més clara. Anvers de color bru molt fosc, gairebé negre, amb diversos ocels petits i negres amb centre blanc a la part exterior d'ambdues ales. Revers uniforme de color xocolata, amb una sèrie d'ocels negres amb centre blanc i anell grogós a la part exterior de les dues ales. A l'ala posterior, els dos ocels situats més amunt estan desplaçats cap a l'interior de l'ala respecte de la resta.[5]
-
♂ -
♂ △
_Aphantopus_hyperantus_-_Foret_de_Bouconne,_France_-_male_dorsal.jpg)
_Aphantopus_hyperantus_-_Foret_de_Bouconne,_France_-_male_ventral.jpg)
Variació en el color i nombre d'ocels[modifica]
El color de fons varia en funció de l'edat dels exemplars, sent més foscos quan acaben d'emergir i empal·lideixen a mesura que passa el temps. A més, a l'ala anterior el nombre d'ocels és variable.
-
Individu acabat d'emergir, amb un ocel -
Individu fresc, amb un ocel -
Individu gastat amb dos ocels -
Individu lleugerament gastat, amb tres ocels
_1_spot_newly_emerged.jpg)
_1_spot.jpg)
_2_spots_worn.jpg)
_3_spots.jpg)
Hàbitat[modifica]
Clarianes de boscos caducifolis i prats dins de matollars o falguerars, tant en ambients humits com secs.[5][4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1600 m.[4] L'eruga s'alimenta d'una gran varietat de gramínies i algunes ciperàcies, com ara Brachypodium, Phleum, Dactylis, Festuca, Bromus, Cynosurus, Poa, Carex, Agrostis, Milium, Elymus, Holcus, Deschampsia, Molinia, Arrhenatherum i Calamagrostis.[4][6]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en una generació des de mitjans de juny a finals d'agost.[4] Hiberna com a eruga.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Papallona d'ullets». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Aphantopus hyperantus» (en anglès). [Consulta: 31 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)