Paràbola del banquet de noces
La paràbola del banquet de noces és una història narrada per Jesús als evangelis (Mt 22:14 i Lc 14:15)
Argument[modifica]
Un rei convidà al casament del seu fill als governants veïns i persones més riques del seu país però aquests no vingueren o bé abusaren del convit. Enfadat, ordenà als seus servents que busquessin pels camins com més convidats millor, fins a omplir la taula. Vingué gent de tota condició però el rei es fixà en un que no anava vestit per a l'ocasió i l'expulsà del banquet a la negra nit
Anàlisi[modifica]
El banquet de noces és una al·legoria del regne de Déu, on es convida tothom i no solament els que primer havien estat escollits (els jueus), ja que aquests no sempre es mostren dignes.[1] La paràbola indica doncs, que el missatge de Crist inclou els gentils, una polèmica recurrent als primers temps del crisitianisme. La comparació amb el casament es dona també a la paràbola de les deu verges. Els convidats són gent diversa de condició, inclosos els pobres, i no solament els rics inicials.
Però malgrat que la invitació és universal, no tothom està preparat, com l'home que no porta el vestit adequat, i aquests són expulsats de la festa (el Cel). El vestit ha suposat diverses interpretacions, per a Agustí d'Hipona simbolitzava l'amor i per a Calví les bones obres, indestriables de la fe. S'ha d'estar sempre a punt (vestit) per a l'ocasió (casament o salvació).
Referències[modifica]
- ↑ Robert H. Stein, An Introduction to the Parables of Jesus, Westminster John Knox Press, 1981,
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paràbola del banquet de noces |
