Paràbola de la dracma perduda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Representació de la paràbola en una obra de James Tissot.

La paràbola de la dracma perduda és una història narrada per Jesús que apareix a l'evangeli segons Lluc (Lc 15:8-10).[1]

Argument[modifica]

Una dona quan perd una dracma de les deu que té, remou tota la casa, l'escombra i no s'atura fins a trobar-la. Llavors crida veïnes i amigues per compartir la seva alegria.

Anàlisi[modifica]

Aquesta paràbola és paralel·la a la paràbola de l'ovella perduda i a la paràbola del fill pròdig, on es narra el fet de recuperar un fidel extraviat (un creient que ha caigut en el pecat) i l'alegria que això suposa, ja que aquesta persona assolirà la salvació. A la història es parla de dracmes o monedes de plata per subratllar el valor de cada ànima (encara que se'n tinguin moltes, cal buscar aquella perduda).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paràbola de la dracma perduda