Paràbola dels ordres vells
La paràbola dels odres vells és una de les paràboles de Jesús recollides als evangelis canònics (Mateu 9:17, Marc 2:21-22 i Lluc 5:37-39).
Argument[modifica]
Els homes no posaren el vi en odres vells, perquè podien fer-se malbé o vessar, sinó que cercaren odres nous.
Anàlisi[modifica]
L'analogia entre el vi i els odres i la religió cristiana respecte al judaisme és la interpretació més habitual d'aquesta paràbola.[1] Jesús reclama així el caràcter diferent dels seus ensenyaments, que no poden encaixar en el motlle mental del judaisme tradicional, sinó que necessita un canvi més profund.
Referències[modifica]
- ↑ Joel B. Green, The Gospel of Luke, Eerdmans, 1997, ISBN 0-8028-2315-7,
