Paràbola de l'amic inoportú
La Paràbola de l'amic inoportú (o de l'amic a la nit) és una de les paràboles de Jesús, que apareix només en un dels Evangelis canònics del Nou Testament. Segons l'Evangeli segons Lluc,[1] un amic accedeix a ajudar al seu veí per la seva persistent demanda perquè són amics, malgrat que és tard i estava dormint.
La paràbola vol demostrar la necessitat de la pregària persistent. Per això es pot relacionar amb la Paràbola del jutge injust[2] i l'han pintat diversos artistes, com William Holman Hunt.
Narració[modifica]
| « | Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li", segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls." Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. | » |
| — Lluc (evangelista), Evangeli de Lluc, 11,5-8 | ||
L'escena suggereix una casa benestant, on la família sencera està dormint,[3][4] i un home viatge de nit per evitar ser descobert amb la llum del dia.[4]
Interpretació[modifica]
Aquesta paràbola apareix a l'Evangeli segons Lluc després que Jesús ensenyi el Parenostre, i es pot interpretar com una continuació dels ensenyaments de Jesús als seus deixebles sobre com poden pregar.[3] Posteriorment s'explica el significat de la paràbola:[5]
| « | I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. | » |
| — Lluc (evangelista), Evangeli de Lluc, 11,9-10 | ||
Joel B. Green apunta que la pregunta de l'inici de la paràbola és significativa, i no es pot substituir per una altra pregunta com "Podries imaginar...?" perquè cap amic es negaria a ajudar en aquestes circumstàncies.[3] Les paraules inicials originals estan en grec, un fet que no té paral·lels contemporanis, el que significaria que Jesús de Natzaret feia servir aquesta llengua a vegades, tal com indica I. Howard Marshall.[4] Malgrat això, Jesús indica que encara que l'amistat no fos motiu suficient, la insistència fa inevitable que l'amic cedeixi.[3] Segons els versos de Lluc 11:9-13, la paràbola és un incentiu a pregar.[4]
Art[modifica]
Hi ha diverses representacions pictòrques d'aquesta paràbola, com L'amic inoportú (1895) de William Holman Hunt, que es conserva a la National Gallery of Victoria, a Austràlia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paràbola de l'amic inoportú |
- ↑ Lc 11:5-8
- ↑ Craig L. Blomberg, Interpreting the Parables[Enllaç no actiu], InterVarsity Press, 1990, ISBN 0-8308-1271-7, p. 275.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Joel B. Green, The Gospel of Luke[Enllaç no actiu], Eerdmans, 1997, ISBN 0-8028-2315-7, pp. 445–450.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 I. Howard Marshall, The Gospel of Luke: A commentary on the Greek text[Enllaç no actiu], Eerdmans, 1978, ISBN 0-8028-3512-0, pp. 462–465.
- ↑ Lc 11:9-10
