Paràbola de la xarxa de pescar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Jan Luyken, gravat d'aquesta paràbola, Bíblia Bowyer

La paràbola de la xarxa de pescar és una metàfora sobre la fi dels temps i la tria de les ànimes.[1][2]

Text[modifica]

Evangeli segons Marc, capítol 13, versicles 47 a 50:[3]

47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Pescadors i les seves xarxes a Bangladesh
Pescadors burkinesos a l'embassament de Ouagadougou

Interpretació[modifica]

Segons l'homilia 11, paràgraf 4, de Gregori el Gran, l'església és comparada a la xarxa amb que pesca qualsevol home; la riba és la fi dels temps; els pescadors, els àngels de l'església trien els bons peixos, és a dir les bones ànimes de les dolentes. Sant Gregori el Gran a la seva homilia deixa l'esperança precisant que és encara temps de reflexionar fins i tot una vegada atrapat a la xarxa.

Referències[modifica]

  1. «Welcome pbministries.org - BlueHost.com». [Consulta: 24 desembre 2019].
  2. France, R. T.. The Gospel According to Matthew: An Introduction and Commentary (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 1985. ISBN 978-0-8028-0063-3. 
  3. «Mt 13,47-50 - BIBLIJA.net - La Bíblia a Internet». [Consulta: 24 desembre 2019].