Parc Nacional de les Badlands

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaParc Nacional de les Badlands
Badlands National Park
MK00609 Badlands.jpg
Tipologia national park of the United States
És part de Badlands and Black Hills
Ubicació
Estat Estats Units d'Amèrica
Estat federat Dakota del Sud
County of South Dakota Jackson County
Característiques
Superfície 982,4 km²

Activitat
Data d'inauguració 25 gener 1939
Gestor National Park Service

Lloc web oficial
43° 45′ N, 102° 30′ O / 43.75°N,102.5°O / 43.75; -102.5
Modifica dades a Wikidata
Vista de part del Parc

El Parc Nacional de les Badlands (en anglès: Badlands National Park) és un parc nacional situat al sud-oest de Dakota del Sud (Estats Units), creat el 1978. El parc té una superfície de 982 km², amb barrancs, abismes i hoodoos, alternats amb grans zones de praderies. El parc és especialment conegut per les troballes paleontològiques de l'Eocè i l'Oligocè que s'hi han fet. A les Badlands s'hi han trobat fòssils de cavalls, ovelles, rinoceronts i porcs. Els habitants humans de fa 11.000 anys també deixaren el seu rastre al paisatge.

Geologia[modifica]

Les Badlands es formaren per l'erosió aquàtica i eòlica de sediments baixos. Les Badlands són una regió seca amb precipitacions poc freqüents però intenses, vegetació escassa i roques rogenques. Les pendents són empinades, amb una terra seca i solta, argila relliscosa i sorra profunda.

Durant l'Eocè superior i l'Oligocè, fa entre 37 i 28 milions d'anys, la regió de les Badlands era més fèrtil, humida i càlida que en l'actualitat. Molts animals, majoritàriament mamífers, que vivien a les praderies hi foren sorpresos per inundacions i foren sepel·lits ràpidament sota el sediment fluvial.

Quan l'erosió començà a deixar sentir els seus efectes fa cinc milions d'anys, els fòssils de mamífers quedaren exposats a la superfície.

Els indis lakota ja tenien coneixement de les troballes paleontològiques a les Badlands. Trobaren ossos, cuirasses i closques de tortuga petrificats. En deduïren que les seves terres havien estat sota l'aigua en el passat i que els animals als quals pertanyien els ossos ja no existien.

Els caçadors de pells s'endugueren ossos durant les seves caceres, i així arribà un os a un metge de Saint Louis anomenat Dr. Hiram. El 1846 publicà un article sobre el tema a la revista American Journal of Science, després del qual buscar fòssils a les Badlands esdevingué molt popular.

Habitants humans[modifica]

Des de fa 11.000 anys, les Badlands foren habitades per diverses tribus índies. Les primeres tribus vivien a les valls protegides on hi havia aigua suficient i caça disponible durant tot l'any. Avui en dia, l'erosió revela les retes dels seus focs de campaments, fletxes i altres utensilis.

Més tard hi vingueren els lakota i els arikara, els descendents dels quals viuen a Dakota del Nord, després que els sioux els expulsessin de Dakota del Sud.

A finals de segle XIX, sota els auspicis de la Llei de Propietat Rural, els estatunidencs prengueren parcel·les de terreny per construir-hi granges. Això tingué la conseqüència que els indis foren obligats a viure en reserves especialment delimitades. A l'hivern del 1890, el profeta indi Wovoka proclamà que els blancs desapareixerien i que els indis recuperarien les seves terres si practicaven la ghostdance. Es posaren una roba que suposadament aturava les bales amb el seu poder espiritual, cosa que acabaria duient a la massacre de Wounded Knee, on moriren 150 indis.

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 43° 45′ N, 102° 30′ O / 43.750°N,102.500°O / 43.750; -102.500