Parc del Port Olímpic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaParc del Port Olímpic
Port Olímpic - Marc, Robert Llimós.JPG
Tipologia element geogràfic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Localització Av. Litoral, 30 Districte de Sant Martí
Superfície 2,99 ha

41° 23′ 21″ N, 2° 11′ 55″ E / 41.389194444444°N,2.1985555555556°E / 41.389194444444; 2.1985555555556
Modifica dades a Wikidata

El Parc del Port Olímpic està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona. Va ser creat el 1992 amb un disseny de l'equip MBM Arquitectes.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Estany del Cobi

Aquest parc procedeix de la renovació urbanística realitzada a la façana litoral amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, a uns terrenys anteriorment d'ús industrial. Amb aquest també es van crear els parcs de Carles I, de la Nova Icària, de les Cascades i del Poblenou. Està situat en plena Vila Olímpica, al costat del Port Olímpic. El traçat del parc és eminentment urbà, situat en un rectangle de forma irregular.

A la seva entrada per la Plaça dels Voluntaris se situa l'escultura Marc (1997), de Robert Llimós. S'obre a continuació un llarg passeig de sauló vorejat per les astes que van sostenir les banderes de tots els països participants en els Jocs Olímpics. Al seu costat hi ha uns portals a manera de pèrgola amb tests de terracota i àrees de jocs infantils. Posteriorment se situa una zona de gespa, on es troba el monument a la Commemoració de la inauguració de la Vila Olímpica, compost d'una placa recordatòria i dues planxes d'acer amb forma de veles de vaixell. Al seu costat hi ha un restaurant amb un estany que allotja una escultura de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics, dissenyada per Javier Mariscal. És aquesta la zona amb més vegetació, on destaquen uns garrofers trasplantats d'un garroferar tarragoní, així com un llarg banc de trencadís de formes ondulants.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Entre les espècies presents al parc es troben: el garrofer (Ceratonia siliqua), el pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyoner (Pinus pinea), la bellaombra (Phytolacca dioica), la tipuana (Tipuana tipu), el plàtan (Platanus x hispanica), la palmera datilera (Phoenix dactylifera), la palmera canària (Phoenix canariensis), el margalló (Chamaerops humilis), el pitòspor (Pittosporum tobira), la abèlia (Abelia floribunda) i l'aladre (Nerium oleander).[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 23′ 21″ N, 2° 11′ 55″ E / 41.389194444444°N,2.1985555555556°E / 41.389194444444; 2.1985555555556