Partit Comunista del Sudan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióPartit Comunista del Sudan
Dades bàsiques
Tipus entitat partit comunista
Ideologia comunisme
Història
Fundació 1946
Fundadors Abdel Khalek Mahjoub
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Partit Comunista del Sudan (PCS a vegades Partit Comunista Sudanès, (en anglès Communist Party of Sudan CPS, en àrab Al-Hizb al-Shuyui al-Sudani) és un partit polític del Sudan. Els comunistes sudaneses foren membres als anys vint del Partit Comunista Egipci. Fou fundat separadament el 1946 i fou una força destacada entre els polítics sudanesos i el de major importància en els països musulmans, tenint molta influència als sindicats i al l'exèrcit, i una mica al sud, si bé mai va tenir gaire suport entre la població del nord i només va aconseguir un escó a les eleccions del 1953, cap a les de 1958 i uns milers de vots i cap escó a les del 1965. El 1958 fou l'únic partit que es va oposar al cop d'estat d'Ibrahim Abbud i com els altres partits va haver d'actuar a la clandestinitat; va tenir activa participació en la caiguda del règim militar el 1964 ja sota la direcció d'Abdel Khaliq Mahjoub; el gabinet de transició (1964-1965) va incloure alguns comunistes però en foren apartats abans de les eleccions i després fou declarat il·legal. El 1969 va donar suport a la revolució de maig i la seva política d'autonomia regional pel sud fou acceptada pel president Gaafar al-Nimeiry; encara que el partit va romandre oficialment dissolt, alguns comunistes van entrar al gabinet d'al-Nimeiry. El 19 de juliol de 1971 el comandant comunista Hashim al-Atta va dirigir un cop d'estat. Mercès a la intervenció de Líbia i Egipte el règim comunista establert per Atta fou enderrocat al cap de tres dies i els militars comunistes afusellats; l'exèrcit fou purgat de militars comunistes, i només en van quedar entre els sots-oficials. El secretari general del partit Abdel Khaliq Mahgoub, el ministre d'afers del Sud Joseph U. Garang, al-Shafi Ahmad El-Shaykh, secretari del sindicat, i els militars Babiker al-Nur Osman, Hashim al-Atta i altres foren executats. La forta repressió que va seguir va reduir molt la capacitat del partit que ja no va a tenir més la mateixa força. No obstant la seva política va triomfar quant a l'autonomia, ja que l'acord d'Addis Abeba de 1972 va establir una regió del Sudan del Sud amb certs poders. Va seguir existint a la clandestinitat i va elegir secretari general a Muhammad Ibrahim Nugud (1972).

Va recuperar la legalitat el 1985 fins al 1989. Es va oposar a les anomenades "Lleis de Setembre" que Nimeiry havia introduït i que incloïen la llei islàmica i proposava una constitució secular. A les eleccions de 1986 va obtenir tres escons. Va entrar (junt amb altres partits) en contacte amb el SPLA per posar fi a la segona guerra civil sudanesa que havia esclatat el 1983. Després del cop islamista del 1989 el PCS es va unir al Front Nacional Democràtic fundat el 1990. El diari al-Midan es va seguir publicant clandestinament.

Després dels acords de Machakos del 2002 i de la pau completa de Nairobi del 2005 entre el govern el SPLA, va començar a ser tolerat, però va jugar un paper marginal sota la direcció de Muhammad Ibrahim Nugud que havia estat vint anys amagat o exiliat (del 1994 al 2006 a la clandestinitat al Sudan), si bé deia que tenia el suport de treballadors, camperols, estudiants, dones i minories especialment a Kordofan del Sud (Muntanyes Nuba), al Sudan del Sud i al Darfur. El portaveu és Suleman Hamid al-Haj, activista pels drets humans i segons secretari. Es va oposar a la secessió del sud i el 28 de novembre de 2008 el secretari general va visitar Juba convidat pels comunistes de Sudan del Sud. Va acceptar finalment la independència del Sudan del Sud.

Referència[modifica]

Enllaços externs[modifica]